L’ESCENARI ESTATAL
Política05/01/2016

La gran coalició a l’Estat es queda sense pretext

La divisió independentista obliga Rajoy a buscar nous arguments per convèncer el PSOE

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

MadridEl no de la CUP ha sacsejat de ple les negociacions a Madrid per intentar formar govern a l’Estat. L’atzucac del procés està forçant el govern de Mariano Rajoy a buscar nous arguments per seduir el PSOE amb una gran coalició, després que la unitat d’Espanya es convertís en el millor pretext per aturar el full de ruta sobiranista i un nou govern presidit per Artur Mas. La nova situació catalana treu pressió als socialistes partidaris d’intentar buscar un pacte d’esquerres o bé abocar l’Estat a unes eleccions anticipades, un escenari que cada cop es converteix en més probable.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Si bé Rajoy, durant la roda de premsa de balanç d’any, va reclamar un executiu amb el suport dels populars, Ciutadans i el PSOE per donar tranquil·litat als mercats, però sobretot per fer front al procés sobiranista, ara es veu obligat a repensar el discurs. Ara el govern espanyol en funcions demana als socialistes que cedeixin per no traslladar a Espanya la inestabilitat de Catalunya. És a dir, la Moncloa posa al mateix calaix la CUP i Podem per defensar que buscar acords amb els “radicals” porta a la llarga al “col·lapse” i a la “inestabilitat institucional”. “Cal prendre nota del que ha passat a Catalunya i no intentar repetir els mateixos experiments”, va alertar ahir el ministre de Sanitat en funcions i exportaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso. “La lliçó és la moderació i buscar espais de trobada”, va afegir, provant de portar l’aigua al seu molí per justificar la gran coalició, malgrat el nou escenari català.

Cargando
No hay anuncios

Els socialistes mantenen un perfil baix. L’equip de premsa del PSOE ni tan sols va enviar ahir l’agenda de previsions: cap dels seus dirigents tenia concertades entrevistes. Un silenci absolut només trencat pel secretari de política federal del PSOE, Antonio Pradas, que va ser enxampat als passadissos del Congrés. El diputat sevillà va voler desvincular del tot els dos escenaris, el català i l’espanyol, i es va limitar al no a la investidura de Rajoy.

La pugna per la mesa del Congrés

Cargando
No hay anuncios

El compte enrere per formar govern a Madrid també s’accelera. El 13 de gener s’ha de constituir la mesa del Congrés, que servirà com a baròmetre de l’estat de les negociacions per a la investidura de Rajoy. De moment el diàleg està a les beceroles a l’espera que el president espanyol en funcions aclareixi avui noves línies mestres en una entrevista a la Cope i es reuneixi l’executiva del PP. El formigueig al Congrés ja és constant perquè els diputats comencen a recollir les actes.

Avui és el torn del secretari general de Podem, Pablo Iglesias -que té previst no fer declaracions-, i ahir va ser-ho d’En Comú Podem, que continua aspirant a poder constituir un grup propi al Congrés. Una mesa “progressista” presidida pel PSOE amb bones posicions per a Podem i les seves aliances territorials seria determinant per poder aconseguir tant un grup propi català com un de valencià i un de gallec. Però per a això serà clau la condició del referèndum, una línia vermella infranquejable, fins ara, per al PSOE. Davant l’atzucac del procés, els socialistes intenten dirigir la pressió cap a Iglesias, que s’ha marcat com a objectiu burxar en les divisions entre els barons i l’equip de Sánchez.

Cargando
No hay anuncios

El PSOE ja es va reunir ahir amb C’s, així com també amb el PNB -que no descarta que la presidència del Congrés canviï de color-, mentre que encara no hi ha cap reunió prevista entre els socialistes i Podem, que ha iniciat una ronda de contactes amb totes les aliances territorials. L’escenari d’eleccions anticipades a Catalunya obliga el partit d’Iglesias a mantenir ferma l’aposta pel referèndum per intentar fer el sorpasso a l’independentisme en uns comicis que, previsiblement, poc tindran a veure amb el 27-S.