Gran Bilbao: l'últim bastió del PNB per aturar EH Bildu
VitòriaEl PNB va salvar diumenge els mobles davant l'enorme empenta de l'esquerra sobiranista. L'empat a 27 escons amb EH Bildu es deu en gran part al fet que manté la seva primacia en el que és el gran calador de vots basc, el que s'anomena Gran Bilbao: la capital de Biscaia i el marge esquerre de la ria (Barakaldo, Sestao, Portugalete i Santurtzi). Només cal una dada: al conjunt de la comunitat autònoma basca, el PNB treu a EH Bildu 28.819 vots, mentre que a Bilbao capital la diferència ja és de 27.766 vots a favor dels jeltzales. L'enorme creixement de l'esquerra sobiranista en aquestes comarques, on han quedat en segona posició per davant dels socialistes –per primera vegada– no ha tombat el fortí del PNB, encara que a poc a poc es va esquerdant. A la resta de Biscaia la distància entre el PNB i EH Bildu s'estreny cada vegada més on no guanyen àmpliament els sobiranistes d'esquerra. Això passa en localitats de la costa com Bermeo, Ondarroa o Gernika, o a la comarca del Duranguesat. A Biscaia obté el 28,60% dels vots davant del 39,51% del PNB.
EH Bildu, com apuntaven totes les enquestes, és primera força a Guipúscoa amb el 40% dels vots. L'esquerra independentista guanya a totes les comarques, excepte a la de Bidasoa (Irun, Hondarribia) i a la capital, Donostia, on es queda en segona posició a escassos 800 vots del PNB. Fins i tot guanya a Eibar, tradicional feu dels socialistes bascos i localitat natal del seu actual líder, Eneko Andueza. El PNB es queda a Guipúscoa al 31,78%.
El PNB també pateix a Àlaba, on la llista encapçalada per Pello Otxandiano avantatja amb 3.600 vots els jeltzales i frega el 30%, guanya àmpliament a Vitòria i a les comarques del nord i també avança fortament al sud. A La Rioja Alabesa, per exemple, venç en poblacions com Bastida, Villabuena (Eskuernaga) o Oion. La nova estratègia de l'esquerra abertzale va donant fruits en un dels territoris on tenia més problemes perquè calés el seu discurs. Tot el contrari que li passa al PNB, que s'ha quedat amb el 27%. Fa quatre anys, el PNB va treure a EH Bildu 100.000 vots; ara són poc més de 28.000. La diferència era de 31 a 21 escons i ara estan empatats. En percentatges de vot, els jeltzales perden 3,5 punts, mentre EH Bildu en guanya 4,9.
L'altra gran lectura que cal fer respecte al futur d'EH Bildu és que l'esquerra confederal (Sumar i Elkarrekin Podem) pràcticament ha desaparegut. Només els primers aconsegueixen un representant per Àlaba, després de superar per poc la barrera del 3%, i es trobarà al Grup Mixt amb la parlamentària de Vox. La mateixa nit electoral, Otxandiano es va mostrar disposat a defensar aquestes 50.000 persones que s'han quedat òrfenes de representació. El creixement de l'esquerra sobiranista a futur apunta per aquí, a més del vot jove. A l'esquerra d'EH Bildu hi torna a haver una paret.
En canvi, la gran batalla espanyola en territori basc continua igual. El PSE guanya dos escons (14% amb un creixement de 0,7 punts) i ajudarà el PNB a formar govern, com estava previst. La millor notícia per a Imanol Pradales és que tots dos sumen majoria absoluta (39). Per la seva banda, els populars guanyen un parlamentari i se situen en el 9% (+2,5), però la majoria absoluta els col·loca en la intranscendència.
Un futur diferent
El PNB ha salvat els mobles i EH Bildu ha aconseguit els millors resultats de la història. Els jeltzales van jugar la carta de la por i els va venir bé que les terminals mediàtiques del PSOE intentessin erosionar Otxandiano amb la no condemna d'ETA. Segurament no van fer que ningú que pensés votar per l'esquerra abertzale no ho acabés fent, però sí que van activar la participació de sectors conservadors que dubtaven entre anar a votar i quedar-se a casa. De fet, és el PNB qui es va acabar imposant precisament en la circumscripció que més es va mobilitzar en els comicis (Biscaia va tenir dos punts més de participació que Guipúscoa i Àlaba).
No hi ha cap dubte que aquestes eleccions deixen una majoria de govern continuista, però el nou Parlament basc també defineix dues majories més i totes dues passen per EH Bildu: una sobiranista que aposta pel dret a decidir, que forma amb el PNB (54 escons), i una altra progressista (40) que configura amb PSE i Sumar. L'esquerra sobiranista empata a escons, però guanya en centralitat. Quatre anys són molt llargs.