Els governs autonòmics declaren la guerra a la condonació del deute de Catalunya

MadridEn el debat sobre l'amnistia que va forçar el PP fa dues setmanes al Senat, va quedar clar que a alguns presidents autonòmics populars gairebé els inquietava més la branca econòmica de la negociació del PSOE amb l'independentisme que l'amnistia. Diversos barons del PP van amenaçar amb anar als tribunals per impedir "greuges i discriminacions" a les seves comunitats autònomes si es concretava una condonació del deute a Catalunya o hi havia "favoritismes" en el sistema de finançament autonòmic. Encara que l'acord rubricat entre els socialistes i ERC –que implica el perdó del 20% del deute de la Generalitat amb el FLA– recull que es podrà fer extensible a altres autonomies, la resta de comunitats ja han advertit que obriran una batalla amb l'Estat per evitar un tracte de favor.

Els presidents autonòmics del PP van fer una bateria de piulades a X crítiques amb el pacte només publicar-se. "Anirem als tribunals per defensar Castella i Lleó i la igualtat de tots els espanyols", va tornar a amenaçar Alfonso Fernández Mañueco. També el president andalús, Juanma Moreno, va reclamar que les comunitats que tenen menys deute, i "no necessiten que se'ls perdoni", no es vegin perjudicades. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, manté contactes al llarg d'aquest divendres amb els barons i altres càrrecs del partit per "coordinar les accions que siguin pertinents per garantir la igualtat".

Mentre que Catalunya, segons les últimes dades del Banc d'Espanya, tenia a juny del 2023 un deute amb l'Estat, a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA), de 73.110 milions d'euros, el d'Andalusia és de 25.409 milions. Si s'apliqués, per tant, el mateix percentatge de condonació, la xifra resultant seria inferior als 15.000 milions que es perdonaran a Catalunya. Ara bé, fonts del ministeri d'Hisenda remarquen que no s'aplicaran les mateixes condicions a totes les autonomies acollides al FLA sinó que es buscarà una "fórmula objectiva, pública i transparent" –que es desenvoluparà per llei– per xifrar "l'impacte negatiu del cicle econòmic" en cada comunitat.

¿Aquesta fórmula perjudicarà la resta en relació amb Catalunya? Les mateixes fonts d'Hisenda insisteixen que el que s'ha pactat per a Catalunya pot beneficiar la resta d'autonomies i neguen que perjudiqui les que tenen menys deute amb el FLA. Una via que apunta Hisenda és la possibilitat que l'Estat faci transferències perquè puguin amortitzar deutes adquirits amb tercers. Podria ser el cas de Madrid, que té 37.658 milions de deute, cap d'ells amb el FLA. També el de Galícia, que té gairebé quatre cinquenes parts del deute fora del FLA —9.574 milions d'un total de 12.333. Per molt que qui hi governa és el PP, el BNG ha pactat amb el PSOE que Galícia pugui beneficiar-se'n en el marc de l'acord per a la investidura.

Innovant per beneficiar els seus interessos, el president andalús exigeix que s'apliqui un criteri de població per transferir recursos des de l'Estat: si a Catalunya n'hi pertoquen 15.000, a Andalusia –diu– hi haurien d'arribar 17.800 milions. El ministeri d'Hisenda descarta la idea i el que valorarà és com va perjudicar cada comunitat la crisi del 2008. De fet, el FLA, creat el 2012, va servir precisament per permetre que les autonomies poguessin accedir a fons de finançament, ja que el deute desfermat va provocar que se'ls tanquessin les portes dels mercats. Les mateixes fonts recorden que fins i tot quan reben recursos, des del PP critiquen greuges comparatius.

L'infrafinançament crònic

El cert és que la compensació d'aquest impacte negatiu pot fer que algunes autonomies, com Catalunya, surtin més ben parades en la foto final de quantitats condonades. L'independentisme, de fet, reclamava la condonació per compensar l'infrafinançament crònic de Catalunya, que explica l'excés de deute de la Generalitat. Ara bé, aquest plantejament també pot beneficiar altres autonomies governades pel PP i perjudicades per l'infrafinançament, com el País Valencià. Caldrà veure si el seu president, el popular Carlos Mazón, rebutja aquesta possibilitat quan se li posi sobre la taula, quan té el segon deute amb el FLA més elevat per darrere de Catalunya: 48.344 milions. De moment, Mazón es va sumar a la bateria de missatges crítics a X i va dir que no era una opció "seriosa", però també va argumentar que si hi ha condonació, la seva comunitat hauria de ser "la primera" a beneficiar-se'n.

La número dos del PP, Cuca Gamarra, ha evitat en diverses intervencions aquest divendres rebutjar taxativament la possibilitat d'una condonació de deute a altres autonomies. El que ha reclamat és que aquesta mena de pactes es tanquin en fòrums multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i ha denunciat que l'objectiu del PSOE no és millorar el finançament autonòmic del conjunt de comunitats sinó assegurar-se els set vots dels republicans.

Tanmateix, tot i l'intent de Génova de transmetre una imatge d'oposició en bloc a la mesura, en debats sobre el finançament autonòmic les diferències entre autonomies històricament han anat més enllà de les sigles. De fet, el president d'Astúries, el socialista Adrián Barbón, també va reaccionar a l'acord tancat pel seu partit amb ERC reclamant "igualtat de tracte". Els interessos contraposats entre partits, però sobretot entre territoris, expliquen que el model de finançament estigui caducat des del 2014 i que des d'aleshores ni el PP ni el PSOE s'hagin atrevit a encetar el meló per establir-ne un de nou.