Els governs s’aferren als grups d’experts per superar el covid-19

BarcelonaLa crisi del coronavirus ha capgirat l’agenda política i ha condicionat tots els governs del món. Davant el repte que suposa una pandèmia d’abast mundial, diversos executius europeus han optat per intentar posar la mirada més enllà del dia a dia i provar de dibuixar quin serà el futur després del covid-19. Per fer-ho han sobrepassat les fronteres de l’administració impulsant comitès d’experts, grups de treball amb professionals de diferents àmbits o assessors per a assumptes concrets. La Generalitat no n’és cap excepció. Fa un parell de mesos va sorgir el primer embrió del grup de treball Catalunya 2022. Aquest projecte, que va ser presentat el 2 de juny pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, té com a objectiu proposar les apostes estratègiques per al país a mitjà i llarg termini.

Aquest plantejament va néixer a la direcció general d’Anàlisi Prospectiva de Presidència, que pilota Josep Rius, amb la idea de posar sobre la taula un grup capaç de tenir una mirada llarga mentre altres ens del Govern, com el Procicat o la comissió per a l’elaboració del pla per a la reactivació econòmica (Coreco) -formada per consellers i secretaris generals-, s’encarreguen del més imminent. Per impulsar-ho, Rius, després d’exposar-ho tant a Torra com a l’expresident Carles Puigdemont, va treballar en contacte amb el director general de Promoció Econòmica, Lluís Juncà, de vicepresidència, i amb el mateix Aragonès. També n’estava al corrent l’expresident Artur Mas, ja que va ser en els seus últims governs quan es van crear òrgans similars com el Consell Assessor per a la Recuperació Econòmica i Creixement (Carec) i el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

L’encàrrec de Rius l’entoma l’historiador i especialista en transformació digital Genís Roca, que acabarà fent tàndem com a coordinador amb la doctora en ciències polítiques Victòria Alsina. L’equip es forma d’acord amb dues condicions: que quedi aïllat de les batalles internes al Govern entre JxCat i ERC i que faci un plantejament que vagi més enllà d’aquesta legislatura i que pugui assumir un futur executiu amb independència del seu color. “No treballem per a uns colors concrets, sinó que el que fem ha de ser acceptable per a un govern que encara no coneixem”, expliquen des del projecte. Catalunya 2022 està format per trenta persones (15 dones i 15 homes) de disciplines diferents. Hi ha noms com l’astrofísica Mercè Crosas, el filòleg Jordi Amat, l’arquitecta Maria Sisternas, l’economista Oriol Amat, l’enginyera en telecomunicacions Elisenda Bou, el periodista Tatxo Benet, la científica i biotecnòloga Montserrat Vendrell, l’enginyer agrònom Pep Salas, la doctora en geografia Montserrat Solsona o el físic i investigador Lluís Torner.

Què farà aquest grup de treball? D’entrada, el seu objectiu és fer una anàlisi de la situació en què està el país en tots els àmbits (no només l’econòmic), i després definir apostes estratègiques que hauria d’activar el Govern o altres administracions en funció del repartiment competencial, com els ajuntaments, el govern espanyol o les institucions de la Unió Europea. Des que Torra i Aragonès van presentar el projecte l’equip s’ha vist periòdicament i ha començat a dissenyar la metodologia de treball. En aquests moments, cadascun dels especialistes està identificant un per un els indicadors que creu que poden ser útils per descriure com està ara Catalunya. Poden seleccionar variables numèriques, com les econòmiques, o d’altres de més qualitatives. La idea, de fet, és fugir del relat imminentment economicista i donar una visió global. Demà posaran en comú quina és la seva tria per començar a traçar una diagnosi.

Segons expliquen des del projecte, es recolliran quines eren les tendències dels indicadors abans de la pandèmia i quin ha sigut l’impacte del covid-19. No només es farà la recerca del context català, sinó que també es recopilaran les mateixes dades a escala global. Paral·lelament s’iniciarà un “diàleg” constant amb actors socials de tot tipus, tant institucionalitzats com no institucionalitzats, per recollir també què es palpa més enllà dels papers. Aquest primer pas del treball es durà a terme des d’ara fins al setembre i se n’anirà informant periòdicament tant Torra com Aragonès. Amb ells hi tenen una reunió el 29 de juny.

Les “apostes” estratègiques

Les discussions en aquest grup de treball no seran secretes, sinó que han adoptat el que s’anomena Chatham house rule : els participants són lliures d’informar sobre el que es diu a les trobades, però mai d’identificar qui ha dit què. D’aquesta manera es vol promoure la llibertat de discussió i evitar l’autocensura dels professionals. És a partir de la diagnosi i el debat que han de sorgir les apostes estratègiques del grup de treball. Unes accions que es posaran sobre la taula al setembre i es compartiran amb altres experts fins a arribar a 400 més. Es tracta, doncs, que l’equip de Catalunya 2022 parteixi d’una proposta per discutir amb moltes altres persones especialitzades en les diverses àrees de coneixement. Es preveu presentar el document final el febrer del 2021, quan, d’acord amb el calendari electoral -els comicis se situen ara a la tardor-, és probable que ja hi hagi un altre govern escollit.

Però no només la Generalitat ha optat per l’assessorament d’experts. A l’Estat també hi ha en marxa un grup similar. Tal com va avançar El País, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha fitxat un centenar d’experts per dissenyar l’era postcoronavirus. La línia ideològica és plural i no respon necessàriament al programa electoral de la coalició del PSOE i Podem. Però a diferència del grup de treball de la Catalunya 2022, la majoria són economistes. Sánchez és un mirall del que ha passat a Europa, ja que Itàlia i França han fet el mateix. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha fitxat l’exconseller delegat de Vodafone Vittorio Colao per estar al capdavant del comitè d’experts per a la reconstrucció econòmica, mentre que el president francès, Emmanuel Macron, ha optat per 26 economistes de primera línia -com els Nobel Paul Krugman i Peter Diamond o l’exsecretari del Tresor estatunidenc Larry Summers- per formar la comissió d’experts sobre els “grans desafiaments econòmics”.