Eleccions municipals

Xavier Trias: "Governar amb el PSC? No tinc manies, però també em veig amb ERC"

Candidat de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Barcelona

18/02/2023
8 min

BarcelonaXavier Trias (Barcelona, 1946) torna a l’arena política després d’haver-se retirat fa quatre anys. Ho fa per intentar recuperar l’alcaldia de la capital catalana, que va perdre el 2015 en favor d’Ada Colau, a qui situa com la seva principal rival. 

Ara farà 30 anys que es va presentar a l’Ajuntament de Barcelona per primer cop. Per què torna?

— M’he trobat amb una pressió insuportable de gent pel carrer, i després de molta gent que per a mi és important i que m’afecten, des del president Pujol, l’Artur Mas, el Turull, el Rull, en Forn...

És l’esperança del nucli convergent per reordenar aquest espai?

— Bé, també m’ho han demanat Puigdemont, Laura Borràs... És veritat que el fet de presentar-me molta gent opina que és una manera de fer que Junts agafi més força i sigui capaç d’ampliar les seves bases.

¿Vostè ha dit al partit que la seva campanya és seva?

— Sí. Faré una campanya molt personal perquè crec que no guanyarem si no unim molta gent que avui en dia està dispersa i no sap a qui votar. Hi ha gent que em diu "si vas amb Junts no sé si et votaré", i jo dic que aniré amb Trias.

Parlem de ciutat. Vostè va néixer, si em permet la broma, en una superilla: a Consell de Cent amb rambla Catalunya

— Vaig néixer en un lloc que quan estigui acabat aquest carrer serà espectacular perquè s’hi podrà passejar sense cotxes. Però en canvi als veïns del carrer València no els crearà cap il·lusió. Si ho hagués fet jo, se’m diria que soc un elitista que fa carrers per a rics.

Revertirà aquest espai pacificat?

— No. Tornar a canviar el carrer Consell de Cent no tindria cap sentit amb el que s’han gastat. El que té sentit és replantejar-se el que està fent aquesta senyora alcaldessa amb els xamfrans de tot l’Eixample. Suprimir les zones de càrrega i descàrrega és un gran disbarat, perquè el moviment de mercaderies s’acaba fent al mig del carrer i genera més congestió i més pol·lució.

Vostè és partidari de recuperar els interiors d’illa. Quants i en quin temps?

— Haurem de veure els que són possible. En lloc de plantejar aquesta mena de genialitats que no van, el que hem de fer és gastar-nos els diners per recuperar interiors d’illa i fer-ne un bon manteniment.

L’Eixample el travessen cada dia uns 350.000 vehicles. És assumible aquesta situació? 

— Barcelona reduirà el transit que hi ha a la ciutat, però s’ha de fer amb consens.

Quina és la seva proposta?

— El que hem de fer claríssim és transport públic, també per a la gent que no és de Barcelona, que és la que travessa la ciutat i va d’un cantó a l’altre. Que Barcelona deixi de ser atractiva per als ciutadans de Catalunya i dels voltants de Barcelona és un desastre.

Hi posaria un peatge?

— No, mai. Aparcar ja és un peatge, no té sentit posar-ne més.

En temes de transport públic vostè ha dit que no faria el tramvia fins més enllà de Verdaguer.

— No. És un disbarat. És una estructura obsoleta. Això es fa per enllaçar els dos tramvies, però avui si baixes a Francesc Macià tens l’autobús X1 que arriba fins a la plaça de les Glòries, on acaba el tramvia. I per què fem aquesta inversió tant gran per tota la Diagonal? Per interès de la companyia que explota el tramvia, no per la necessitat de la gent.

El candidat de Junts per Catalunya a Barcelona, Xavier Trias.

Aleshores, ¿per travessar Barcelona defensa el metro i que hi hagi més autobusos?

— El que s’ha de fer és promoure la construcció d’aparcaments als accessos de la ciutat i que la gent entri amb el ferrocarril a dins de Barcelona. Hem de fer que Rodalies funcioni correctament. I hi ha una cosa que s’ha de plantejar a curt i mitjà termini, que és la necessitat que hi hagi un altre túnel que travessi la ciutat de Barcelona. Aragó té un túnel justet.

El túnel que vostè planteja, quin seria exactament?

— Es podria fer un túnel sota el carrer Aragó. On hi ha el túnel, posar-n'hi un altre. Necessitem més circulació.

¿La seva proposta en termes de mobilitat és més autobús i un túnel per sota el carrer Aragó?

— Més autobús no, més utilització de l’autobús que tenim.

¿A la Meridiana s’han de reduir els carrils o la deixaria com està?

— Ja ho estan fent, això no té solució. La UE diu que l’any 2035 tots els cotxes seran elèctrics; per tant nosaltres no tindrem un problema de pol·lució per culpa dels cotxes, el que tindrem és una discussió sobre quin espai ha d’ocupar el cotxe i quin espai ha d’ocupar el vianant.

I quin espai ha d’ocupar el cotxe?

— Un espai intel·ligent. Molta gent necessita el cotxe per circular per la ciutat. Anar contra el cotxe no té sentit. Ara, un carrer molt important del qual jo no sento dir res a l’alcaldessa és la Gran Via, que és una gran autopista que travessa Barcelona. Les voreres de la Gran Via són petites, portem-les fins als arbres i tindrem un passeig extraordinari. La manera de generar situacions de naturalització a la ciutat no són aquests invents del carrer Consell de Cent o el carrer Girona. És un altre plantejament, com ara fer que entri Collserola a la ciutat cobrint la ronda de Dalt.

Vostè mantindria els espais protegits als entorns de les escoles?

— Sí.

I els radars de control de trànsit?

— Segons a quines hores em semblen bé. És a dir, que un radar et faci anar a 30 a la nit em sembla una cosa que no té sentit.

A Barcelona sobren bicicletes?

— La bicicleta és un fet que ha arribat per quedar-se. El que falta és educació cívica a tothom. Els ciclistes han d’entendre que s’ha d’anar pel carril bici i que no s’ha de fer el que et doni la gana, i els vianants que no es pot trepitjar el carril bici.

I això com s’aconsegueix, sancionant?

— Això es fa amb educació des de petits. Hem de fer que a les escoles hi hagi educació cívica sobre els carrils bici. No podem posar un guàrdia urbà perseguint cada ciclista.

L’alcaldessa l’acusa a vostè de representar la barra lliure del turisme. Què faria vostè amb el pla de regulació hotelera?

— El primer que va acotar el tema dels apartaments turístics i va fer una normativa vaig ser jo. El turisme és bo, el que passa és que hem de ser capaços d’explicar bé al món quin turisme volem i quin no. Nosaltres el turisme de prostitució, de borratxera, de comiats de solters i de marihuana no el volem.

El candidat de Junts per Catalunya a Barcelona, Xavier Trias.

I què es pot fer per no tenir aquest turisme?

— Sancionar les conductes incorrectes i evitar segons quines propagandes.

¿Vostè fixaria un topall al nombre de creuers o al nombre de turistes que arriben en creuer?

— El creuer que surt i arriba a Barcelona ens interessa. El creuer que fa parada a Barcelona no, perquè és un turisme que no genera activitat econòmica a la ciutat i només ens crea problemes de mobilitat.

¿Està a favor de culminar el projecte de la Sagrada Família, amb la gran escalinata, els enderrocs a Mallorca, etc.?

— Sí, perquè el teníem inclús pactat. La discussió important és qui el paga i com es paga, però sent alcalde arribaré a un pacte, ho tinc molt clar.

I què s’ha de fer amb les Rambles? ¿Vostè mantindria el projecte que hi ha ara fins al 2030?

— El que no es pot fer és tenir les Rambles aixecades vuit anys. És un disbarat. Si es volen fer les Rambles, s’han de fer a tota marxa.

S’ha d’ampliar l’aeroport?

— Sí. Necessitem que sigui referent, i això es pot fer ben fet sense necessitat, a més, d’afectar la Ricarda.

Quina opinió li mereix la proposta d’una pista sobre el mar?

— D’entrada vaig estar a punt de sortir a dir que era una barbaritat, després he callat perquè entre les persones que fan aquest plantejament n'hi ha dues que a mi em mereixen un respecte absolut, en Mas-Colell i en López Casasnovas. Vull que m’ho expliquin bé. El que no pot ser és que això ens ho mani un senyor des de Madrid.

Com es pot evitar que pugi d’una manera desproporcionada el preu dels habitatges a Barcelona?

— Crec que no hi ha un control possible. El que s’ha de fer és el que no s’ha fet, que és construir habitatge. S’ha de construir habitatge públic de lloguer, de manera que el lloguer sigui a un preu assequible. Però jo dic que la gent té dret a habitatge però també té dret a guanyar suficient per poder llogar un habitatge. Necessitem que Barcelona no sigui una ciutat low cost.

Quines són les seves propostes concretes per reduir la seguretat i millorar la neteja?

— La manera de solucionar aquests problemes no és dir que Barcelona ja està neta o que ja és segura, que és el que fa l’alcaldessa. Passeja amb mi i veuràs que està bruta. El problema més gros que té Barcelona és que la gent ha perdut l’orgull que tenia de ser de la ciutat. Ara la gent diu "escolta, aquesta ciutat no va bé".

I com es recupera, aquest orgull?

— Primer l'han de tenir clar l’alcalde i tot el seu equip. Pel que fa a la seguretat, el primer que hem de fer és creure en la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Si creus que en lloc de ser forces de seguretat són forces de repressió, doncs l’estàs espifiant. Això per als activistes està bé, però no pots ser activista i alcalde. 

Vostè diu que serà alcalde o res. Amb qui preferiria pactar?

— Amb qui sumi.

Amb qui sigui?

— No, amb qui sigui no. Amb Colau no hi pactaria mai perquè tenim models diferents. Amb els altres, qui s’avingui amb mi, doncs podem anar junts. 

Si no fos alcalde, donaria suport al PSC i a ERC?

— Jo vull guanyar i jugo a guanyar. Als candidats sempre els dic el mateix: "si guanyes tu, jo et donaré suport". Per això els pregunto a ERC i al PSC "si guanyo jo em donaràs suport?" Aquest és una mica el misteri que hi ha avui dia.

Es veuria governant amb el PSC com a la Diputació?

— Per què no? Jo no tinc manies d’aquestes. Però també em veig capaç de governar amb ERC. El meu problema és evident que és la senyora Colau. El canvi que jo crec que necessita aquesta ciutat soc jo.

Si no guanya, es quedarà de regidor?

— No. Me n’aniré. Jo tinc una edat i el que faig només té sentit per ser alcalde.

Jaume Plensa ens va dir una vegada que trobava a faltar que Barcelona tingués una gran escultura seva. ¿Hi hauria un Plensa amb vostè com a alcalde?

— Sí, hem de fer que sigui possible. Hem d’aconseguir posar un Plensa molt emblemàtic a la ciutat de Barcelona, però ho hem de fer amb un cost possible i hauríem de fer-ho d’una manera que el principal finançador fos la societat civil. 

¿Uber i Cabify han de circular pels carrers de Barcelona?

— Si funcionen han de ser amb unes regles diferents. El que no pots fer és tenir un servei públic que és una concessió i després fer-te competència a tu mateix.

Permeti’m una ultima pregunta, i li agrairia que la respongués amb una frase: per què vol ser alcalde de Barcelona?

— Perquè crec que la ciutat funciona molt malament i crec que ho podem revertir.

stats