El Govern veu el pacte pel català com un "punt de partida", però es manté el desacord

Esquerra i Junts llimen diferències al més alt nivell en les últimes hores i treballen per ampliar el consens

Foto de família dels consellers i els secretaris generals aquest dissabte al Palau de Pedralbes
4 min

BarcelonaUna de les innovacions d'aquesta legislatura va ser introduir una mena de convivències dels càrrecs de l'executiu per millorar els engranatges de la coalició. Des de l'inici del mandat de Pere Aragonès se n'han fet dues: la primera va ser una jornada de treball a la Vall d'en Bas el 4 de setembre i la segona s'ha fet aquest dissabte al Palau de Pedralbes de Barcelona. Lluny d'arribar-hi en una situació de calma i bona sintonia, en els dos casos Esquerra i Junts hi han aterrat amb crisis obertes. La primera, l'ampliació de l'aeroport –posteriorment el govern espanyol va acabar retirant el projecte–, i aquesta vegada, el model lingüístic, amenaçat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de classes en castellà. Malgrat la crisi de les darreres hores, l’executiu ha intentat projectat una imatge unitària: encara no hi ha acord sobre com respondre a la resolució judicial, però es va pactar una posició comuna sobre la necessitat d’assolir un “consens” al “més ampli” possible en defensa del català a l’escola. 

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa, ha explicat que l'executiu considera que l'acord a què es va arribar dijous per reformar la llei de política lingüística (i del qual posteriorment Junts es va despenjar) és un "punt de partida" i que s'ha de treballar en "tots els àmbits" per fer possible el "màxim consens". "El català és i seguirà sent la llengua vehicular de l'escola", ha explicat Plaja, a més de defensar que l'executiu busca "tots els mecanismes possibles per apartar els tribunals de les decisions lingüístiques". Ara bé, la portaveu no ha aclarit si tal com està ara la proposta de reforma lingüística –que també situava el castellà com una llengua d'aprenentatge sense percentatges– tirarà endavant.

El Govern, doncs, ha aconseguit pactar el missatge polític per sortir de la polèmica, però no ha resolt el desacord de fons sobre com respondre a la sentència del 25% en castellà –el termini per fer-ho s'acabava divendres i de moment Cambray ja ha enviat la proposta de reforma–. En les últimes hores hi ha hagut intents de rebaixar el clima de tensió. Segons fonts consultades, ahir divendres el president, Pere Aragonès, va mantenir converses amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i el vicepresident, Jordi Puigneró, per intentar refer la situació, i han llimat diferències. L'objectiu és negociar canvis en la proposta de reforma de la llei de política lingüística que puguin satisfer Junts i les entitats prollengua, que no han avalat públicament l'acord, i que alhora mantinguin el PSC dins el consens. Han d'assolir, en definitiva, la quadratura d'un cercle.

Dijous els grups parlamentaris van registrar la proposició de llei per la via d'urgència i perquè es tramiti per lectura única –en un sol ple–, de manera que la norma es voldria tenir enllestida abans d'acabar el mes d'abril. Seria en el marc de la tramitació, a través de la presentació d'esmenes, que es podria modificar la proposta inicial en cas que s'arribés a un nou acord. En aquest sentit, també tindran un paper clau entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua (PxLL). A diferència de PxLL –que ahir divendres va dir que la reforma podia obrir la porta a un retrocés del català–, Òmnium Cultural no s'ha posicionat explícitament en contra (tampoc a favor) de la proposta de reforma de política pingüística. El que defensa ara Òmnium és trobar un "consens" en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, que Plaja ja ha dit que s’ha de continuar reunint.

Aragonès convocarà la consulta sobre els Jocs la setmana que ve

D'altra banda, Patrícia Plaja ha anunciat que la setmana que ve el president Pere Aragonès convocarà la consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern, malgrat que no ha aclarit quines comarques hi votaran. Esquerra manté que han de votar les sis comarques de l'Alt Pirineu, mentre que Junts vol ampliar-les fins a nou –amb el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès–. Aquesta serà una de les claus que els socis hauran de resoldre en els pròxims dies, abans que el president convoqui la votació. La portaveu també ha confirmat l'"acord tècnic" amb l'Aragó per decidir on es faran les proves, sobre el qual s'explicaran detalls la setmana que ve. Ara bé, el govern aragonès de moment nega que estigui tancat.

Imatge del Govern escoltant la taula rodona d'experts sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna.
El president, Pere Aragonès; el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, aquest dissabte al Palau de Pedralbes.

L'executiu ha començat la segona edició de les jornades de treball a dos quarts de deu i hi han participat tots els consellers i també els secretaris generals dels departaments. El matí l'han dedicat a escoltar una taula de tres experts, moderada per Plaja, sobre les conseqüències de la guerra d'Ucraïna: hi havia la investigadora del CIDOB Carmen Claudín; el coordinador de Creu Roja, Enric Morist; l'enginyer agrònom Pep Salas, i el membre de l'organització internacional Associació pel Control i l'Auditoria dels Sistemes d'Informació (ISACA) Ramsés Gallego. Després d’aquest punt, han repassat el seguiment de pla normatiu previst per aquesta legislatura, una manera de tornar a posar en comú el que volen fer.

Si la jornada ha servit per refer ponts se sabrà properament.

stats