El Govern ja es planteja unes eleccions si el Suprem inhabilita Torra definitivament

BarcelonaLa convocatòria d'unes eleccions anticipades torna a planar sobre el Govern i la legislatura. Aquesta vegada el debat que comença a instal·lar-se amb força entre els dos socis de l'executiu, JxCat i ERC, és si l'avançament electoral serà inevitable quan el Suprem decideixi si és ferma i, per tant, definitiva la inhabilitació del president Torra. L'escenari de tornar a les urnes pren força però ni uns ni altres volen sortir a la foto com els responsables de posar punt final a la legislatura.

Aquest dimecres tant el mateix Torra com la portaveu del Govern, Meritxell Budó, han considerat les eleccions anticipades com un dels futurs escenaris factibles. Però ho han fet amb un matís important: tots dos ha coincidit que aquestes eleccions podrien arribar no perquè el president català ho vulgui, sinó depenent de com reaccioni el Parlament si el Suprem decreta que la inhabilitació de Torra és definitiva.

La idea de JxCat és que, si l'alt tribunal espanyol inhabilita Torra, abans que el president decideixi si ho acata o no, portarà la resolució judicial al Parlament perquè la cambra prengui la paraula i autoritzi o no al president a seguir en el càrrec. "Si el Parlament de Catalunya arribés a aquest extrem de desautoritzar-me, segurament estaríem uns mesos amb un president en funcions i es convocarien eleccions", ha exposat Torra en una entrevista a Ràdio 4. Torra fa aquest plantejament obviant que la llei catalana de presidència preveu que el president de la Generalitat sigui cessat si hi ha una condemna ferma que comporti "la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics". Per tant, al marge del que pugui dir el Parlament. En qualsevol cas, sí que és cert que el Parlament hauria de prendre algunes decisions que visualitzarien si acata o no la justícia, com per exemple la d'activar el relleu de Torra com a diputat i com a president. Torra ha insistit que el seu únic moviment serà portar la resolució del Suprem a la cambra perquè es pronunciï: "Jo continuaria demanant que el Parlament es pronunciés i acataria el que digués". És a dir, si el Parlament acata, es tornarà a les urnes.

Budó, després de la reunió del consell executiu, ha argumentat en la mateixa direcció que el president. Segons ella, si la inhabilitació de Torra és definitiva, primer el Parlament s'haurà de "pronunciar" sobre com actua i "en funció dels resultats hi podria haver eleccions". Així, fonts de JxCat preveuen que, quan el Suprem decideixi, després notificarà la decisió al president Torra i al president Torrent. Llavors, insisteixen que el que prevaldrà serà la decisió del Parlament. "Nosaltres també ho rebrem, però ell [el president Torra] es deu al que digui el Parlament i farà el que digui el Parlament", conclouen.

Així, tant Torra com Budó posen tota la pressió al Parlament, és a dir, en el president de la cambra, Roger Torrent (ERC), sobre com reaccionar al Suprem i, per tant, si la legislatura aguanta o es torna a les urnes. La situació que s'acosta és delicada i Budó no ha volgut parlar de si el Govern ja té decidit apostar per la desobediència i arrossegar-hi a la presidència del Parlament. "Jo només he dit que el Parlament s'ha de pronunciar. Només he descrit el mecanisme que he descrit", ha conclòs.

Rebuig a "especular"

Des del Parlament, fonts de la presidència de la cambra catalana consultades per l'ARA defensen que no es moment d'"especular sobre escenaris de futur" i exposen que valoraran amb els serveis jurídics i les forces polítiques "les situacions que es vagin produint". Recorden, a més, que aquest dimarts el Parlament va ratificar Torra en el càrrec. També s'hi ha referit el líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, que ha qualificat de "curiós" l'escenari electoral vaticinat pel president Torra, segons informa Ot Serra. En qualsevol cas, ha defensat que la taula de diàleg que han de començar la Generalitat i l'Estat s'hauria de mantenir encara que hi hagi eleccions a Catalunya. Els republicans defensen que aquest espai de diàleg hauria d'estar "aïllat" i ser "impermeable" a tot el que passi a fora.

Així, aquest dimecres ha començat a aflorar un nou pols d'estratègies entre JxCat i ERC sobre el futur de la legislatura, que encara que per ara sigui soterrat, serà ineludible quan el Suprem es pronunciï definitivament sobre Torra. Les eleccions anticipades comencen a aparèixer en l'horitzó, però cap dels socis de Govern vol visualitzar-se com el seu responsable directe. L'única certesa que ara mateix tenen els dos partits és que Cs i PP els portaran sistemàticament als tribunals mentre no acatin la inhabilitació. Els populars han anunciat avui una querella contra els membres de la mesa del Parlament que ahir van avalar la continuïtat de Torra. Cs ja va anunciar dimarts que portava els mateixos membres -i el secretari general de la cambra, Xavier Muro- davant la Junta Electoral Provincial (JEP).

Serveis jurídics

Mentre s'anticipa, doncs, un nou episodi de turbulències en el sempre difícils equilibris entre JxCat i ERC, aquest dimecres el gabinet jurídic de la Generalitat ha elaborat un informe que defensa que Torra no pot ser inhabilitat per la Junta Electoral Central (JEC), malgrat la decisió que va prendre aquest òrgan a principis d'any. Segons el document, firmat pel director del gabinet Francesc Esteve, cessar-lo del càrrec suposaria "una vulneració del dret fonamental de participació política". El document conclou que la decisió de la JEC no pot tenir afectació i no pot comportar el seu "cessament com a president". Així doncs, ara mateix Torra té un triple aval per continuar liderant la Generalitat malgrat la JEC: el del Parlament, el de la mesa i el dels advocats de la Generalitat, però no tot és tan fàcil. Res de tot això valdrà si el Suprem decideix que la inhabilitació és ferma, és a dir, definitiva. Llavors només hi haurà una disjuntiva: si acatar-la o no.