L'independentisme converteix l'homenatge a Companys en un clam contra la repressió i per l'amnistia

BarcelonaL'aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys és un dia que surt sempre en vermell en el calendari del Govern, el Parlament i diversos partits de la política catalana. Avui s'han complert 80 anys del dia en què va ser assassinat per la dictadura franquista i s'ha fet el tradicional homenatge al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. L'independentisme ha convertit l'acte en un clam contra la repressió de l'Estat, que considera més viva que mai, i a favor de l'amnistia dels presos polítics i els exiliats.

Potser el més destacat d'aquest matí ha sigut que Quim Torra ha liderat la delegació del Govern que ha assistit a l'homenatge. No era un detall menor. Malgrat la seva recent inhabilitació, ha tingut un paper central tant en l'ofrena floral com després, quan ha sigut el primer a dirigir-se als mitjans de comunicació. "No deixeu de lluitar per la llibertat de Catalunya i la defensa dels drets humans", ha proclamat. També ha aprofitat els micròfons per expressar "tot" el seu suport a les mesures que ha anunciat el que fins fa poc era el seu Govern per lluitar contra la pandèmia. Després de Torra ha sigut el torn del vicepresident Pere Aragonès, el primer a introduir en els parlaments la demanda d'una amnistia pels independentistes represaliats. A més, ha assegurat que els ideals del president afusellat segueixen "més vius que mai". "El feixisme el va matar però no va poder acabar amb els seus ideals", ha convingut la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi. També el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha situat com a "imprescindible" aquesta amnistia i el dret d'autodeterminació de Catalunya.

En l'homenatge a Companys també és habitual recordar que l'estat espanyol no ha demanat mai perdó per l'assassinat del president de la Generalitat. Aquesta vegada els encarregats de fer-ho han sigut el president del Parlament, Roger Torrent, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. "Encara és hora que ho faci", ha criticat Paluzie. Per a l'independentisme el diagnòstic és clar: és cert que ara no hi ha afusellaments com el de Companys, però la repressió, per altres vies –com la presó i l'exili–, segueix present. "El règim franquista segueix incrustat en les estructures de l'estat espanyol", ha afirmat el diputat de la CUP Carles Riera, que també ha situat l'amnistia com a objectiu fonamental. Com ja és habitual, el PDECat ha enviat delegació pròpia a l'acte diferenciada de la de JxCat. Genís Boadella ha criticat l'Estat per no haver reparat de forma "digna i justa" Companys.

"Un crim abjecte"

Els comuns i el PSC també hi han sigut i han coincidit en el seu missatge del dia: reivindicar la llei de memòria democràtica que impulsa el govern espanyol, que formen els seus dos respectius partits germans, Podem i el PSOE. L'alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau, ha afegit un matís important: ha admès que la llei va "tard" i s'hauria d'haver fet abans, però ha garantit que servirà per fer "justícia". El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha proclamat que "l'abjecte crim contra Companys no serà mai oblidat pels catalans i les catalanes".

Aquesta llei de memòria democràtica –que preveu l'anul·lació dels judicis franquistes, entre altres qüestions– ja s'ha aprovat al consell de ministres i ara li queda tot el tràmit parlamentari al Congrés abans de veure la llum definitivament. Si vol prosperar, necessitarà els vots de l'independentisme català, que aquest dijous, des del cementiri de Montjuïc, no ha dit ni una paraula del tema.