Pere Aragonès: "Una reunió amb Pedro Sánchez per si sola no resol res"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, rep l’ARA per tancar una setmana en què ha sabut que ha estat espiat per ordre judicial. Un fet pel qual, poques hores abans, ha demanat explicacions al president espanyol, Pedro Sánchez, amb qui s’ha vist breument.

Què s’han dit?

— Està clar que una trobada breu és absolutament insuficient per resoldre un problema de l’envergadura del que tenim al davant. Necessitem tota la transparència i l’assumpció de responsabilitats, i que ens donin garanties que ni ara ni en el futur no es duran a terme aquestes actuacions tan invasives de la nostra vida privada. En aquests moments jo no puc assegurar que no estigui sent espiat amb un altre software o amb el mateix perfeccionat.

¿Han tancat una reunió?

— El que li he expressat al president del govern espanyol és que davant de la gravetat del que està passant era imprescindible que parléssim a fons i que es prenguessin mesures. Ens hem emplaçat a una reunió que esperem que sigui ben aviat.

Què necessita per tornar a confiar en el govern espanyol?

— Cal restaurar la confiança en la relació i la credibilitat, que avui està extremadament danyada no només per l’espionatge sinó sobretot per la gestió que n’ha fet el govern espanyol, que cada dia que passava anava degradant encara més la situació.

¿Creu que Sánchez no ho sabia?

— Per respondre a aquesta pregunta necessito una transparència absoluta que no hi és. S’està amagant molta informació que el govern espanyol ha de posar a disposició de tothom.

¿Assumpció de responsabilitats fins a on?

— Fins on sigui absolutament necessari. Ho determinarà aquest exercici de transparència. Un govern democràtic no pot tenir una ministra de Defensa que digui que se’ns espia perquè som independentistes.

¿En quin moment va saber que estava sent espiat?

— Comencem a treballar en aquesta possibilitat a partir del juliol del 2020, quan es fa públic l’espionatge que havien patit l’expresident del Parlament Roger Torrent i l’exconseller d’Exteriors Ernest Maragall i ens posem en contacte amb els mateixos que havien certificat aquest espionatge. A finals del 2021 ens diuen que pot haver-hi indicis i tot això s’acaba confirmant en les darreres setmanes.

El seu telèfon l’haurien espiat en dues ocasions: l’octubre del 2019 i el gener del 2020, moments en què vostè estava negociant una investidura.

— No sabem quina informació tenen, però amb un software que és capaç d’engegar la càmera i els micros i accedir a la informació és evident que es va obtenir, o hi havia la capacitat d’obtenir, la informació relativa també a una negociació d’investidura.

Quan el govern espanyol explica que Sánchez també ha estat espiat ¿ho fa per convertir el cas Catalangate en el cas Pegasus?

— Si el que pretenien era despistar el personal és evident que han fracassat. La gestió que n’ha fet el govern espanyol des del primer dia ha estat un desastre absolut i és imprescindible un punt d’inflexió. Si no es produeix, serà responsabilitat del govern espanyol haver fet impossible un camí que havíem iniciat ara fa un any i que per part nostra tenia tota la voluntat de resoldre el conflicte polític amb l’Estat.

¿Sent traït el seu compromís pel diàleg?

— El meu compromís pel diàleg es manté inalterable perquè és el millor camí per aconseguir la llibertat d’aquest país.

¿L’escepticisme de Junts per Catalunya s’ha vist reforçat?

— L’escepticisme que podien tenir algunes formacions ja hi era abans que se sabés això de l’espionatge i ara es manté. La meva convicció absoluta és que a l’Estat se l’ha de forçar a negociar, i moments com l’actual ens carreguem de raons per forçar l’Estat a negociar.

¿Dona la taula per morta?

— Nosaltres el que diem és que per avançar necessitem restaurar una confiança mínima entre les parts i restaurar la credibilitat també d’aquest procés.

Han anat passant els mesos i hi ha hagut molts pocs acords.

— La interlocució s’ha mantingut sempre, fins i tot en els moments més complicats, però crec que és evident que el govern espanyol ha anat arrossegant els peus en aquest procés de negociació. I aquí probablement la part catalana també tenim deures a fer: enfortir la nostra posició i fer molta més pinya en la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació.

Si Junts hagués segut a la taula de negociació, hauria estat diferent?

— És evident que com amb més força vagis a negociar, més preparat estaràs per poder avançar. Respecto la posició de Junts, però em reafirmo que el camí de la negociació política és l’adequat, el que ens dona més força, i el que ens permet ser absolutament exigents amb un govern espanyol que en aquests moments no està a l’altura.

¿S’ha trencat definitivament el pacte d’investidura amb el PSOE?

— Dependrà en bona part de quines siguin les mesures que prengui el govern espanyol. El que estem veient és que cada dia que passa la situació empitjora. És evident que és necessari aquest punt d’inflexió.

Si no es produeix, la legislatura per part de vostès està acabada?

— Serà molt difícil que pugui continuar en els mateixos termes.

¿Aquest punt d’inflexió és la reunió? ¿O l’assumpció de responsabilitats?

— Vull deixar molt clar que no busquem una foto amb el president Sánchez. Una reunió per si sola no resol res. Ho resolen les mesures que s’adoptin. I això passa per la transparència, per l’assumpció de responsabilitats i per les garanties de no repetició.

¿Vostè s’imagina una taula de negociació amb un govern del PP?

— La taula de negociació hauria de ser amb qualsevol govern de l’Estat. És evident que la posició és diferent, però al final els fets acaben sent molt semblants i per això és imprescindible que el PSOE demostri que és diferent del PP.

¿Vostè entén que hi hagi una part de l’opinió pública i l’opinió publicada a qui sembli excel·lent que els independentistes siguin espiats?

— Als que aplaudien l’“A por ellos ” evidentment que els deu semblar perfecte que ens espiïn. Si fos el govern de qualsevol altre territori de l’Estat ho trobarien absolutament un escàndol.

Aquest cop han tingut el suport d’Unides Podem.

— Ho valoro positivament, perquè de ben segur que la seva posició no és fàcil. Crec que ells de cap manera volen que ningú tingui la sospita que hagin pogut ser còmplices d’aquesta situació.

¿Podria ser una oportunitat per regenerar la vida política espanyola?

— Si en el camí cap a la independència el sistema polític espanyol es regenera, estarem molt contents pensant en els ciutadans de l’estat espanyol. Però el nostre objectiu no és regenerar Espanya sinó la independència.

En el seu discurs de Sant Esteve, vostè va preveure alternatives al diàleg. Quines podrien ser?

— Crec que en aquests moments hem de seguir ancorats a la taula de negociació perquè precisament el compromís amb un procés de negociació d’aquestes característiques també es demostra en els moments difícils. No serà per la nostra decisió que fracassi aquest procés de negociació. Si en els propers temps no es produeix un punt d’inflexió, serà el moment de pensar en aquestes qüestions, però en aquests moments hem d’estar centrats en allò que ens fa forts, que és que vam asseure l’Estat en una taula de negociació.

Si no hi ha punt d’inflexió, ¿vostè seria partidari de pensar en la unilateralitat de nou?

— El debat sobre la unilateralitat no és el que vulguis fer, sinó el que puguis fer. I crec que hauria de ser una de les lliçons que hauríem de tenir compartides de l’octubre del 17. Davant d’un Estat que està disposat a tot, tu has d’enfortir-te allà on pots enfortir-te, que no és en l’ús de la força sinó en l’ús de la democràcia. Per tant, necessitem majories molt més àmplies i suport internacional, que és molt més fàcil que pugui arribar si vas amb la bandera del diàleg i la negociació.

¿Li preocupa l’actual frenada de l’economia?

— Ens preocupa molt la inflació i ens preocupa la interrupció en les cadenes de subministrament que s’estan produint. Sobretot la inflació, perquè al final qui l’acaba pagant no són els grans patrimonis, sinó la gent corrent.

Aquests dies al Cercle d’Economia era òbvia la diferència de percepció sobre la gestió dels fons europeus entre vostès i el govern espanyol.

— En la seva intervenció, Ursula von der Leyen sí que va coincidir en els reptes principals d’aquests fons a Catalunya, com ara l’aposta per l’hidrogen i tota l’aposta de semiconductors capitanejada pel Barcelona Supercomputing Centre. Crec que és una mostra que realment els projectes bons que s’estan elaborant des de Catalunya tenen el reconeixement europeu, i que el problema és que hi ha un filtre que no actua adequadament: el govern espanyol.

Els empresaris del Cercle li van demanar reprendre la negociació de l’aeroport.

— Més enllà de la dimensió d’una infraestructura, el que és rellevant és què es fa amb aquesta infraestructura. Mentre la gestió estigui en mans d’Aena serà molt difícil defensar que l’aeroport sigui un hub. Ha estat un debat simplista, pensar que allargant la pista i amb una nova terminal esdevens un hub.

Qui és el soci prioritari del Govern al Parlament?

— La nostra voluntat és que siguin els socis que van permetre la investidura. No deixarem de seguir proposant a la CUP la possibilitat d’arribar a acords, i també a altres forces polítiques com els comuns.

La CUP li demana recuperar la idea de la qüestió de confiança. ¿Hi estaria disposat?

— És evident que si tu no aproves els pressupostos d’un govern estàs retirant-li la confiança. Per tant, la qüestió de confiança ja hi va ser, i van ser els pressupostos del 2022.

¿En quin punt està la reforma de la llei de política lingüística?

— Estem parlant amb les entitats perquè volem que ens acompanyin en aquesta modificació imprescindible. La meva voluntat i el meu compromís es que puguem aprovar sense més dilació aquesta modificació de la llei perquè, si no, no tindrem un escut legal suficient davant d’una sentència del TSJC.

¿El Catalangate dificulta un acord amb el PSC en aquest sentit?

— No ho hauria de fer.

Els sindicats han anunciat noves jornades de vaga a l’ensenyament.

— Al final tots compartim un objectiu, millorar l’educació del país, però és difícil fer una negociació si no ens asseiem tots en una taula. L’educació dels infants i joves de Catalunya mereix que ens asseiem en una taula, i crec que nosaltres hem donat mostres que hem anat posant propostes diferents sobre la taula. Evidentment no és el 100% del que volen, però és molt difícil que puguis tenir tot el que vols i que ho puguis tenir ara.

¿Té més desconfiança ara en el telèfon mòbil?, ¿El continua portant a sobre o l’abandona?

— Al final en aquesta vida t’has d’adaptar a les circumstàncies, no? Si defensar la independència de Catalunya vol dir que la teva vida no pot continuar igual en aquest aspecte i que has de ser molt més cautelós, que ja ho era bastant, doncs ho farem.