El preu de trencar
BarcelonaPassi el que passi en la consulta de Junts per Catalunya a la seva militància els dies 6 i 7 d'octubre, el govern de coalició amb Esquerra està mort. Ho està perquè, fins i tot en l'escenari que les bases juntaires s'inclinin finalment per continuar a l'executiu, refer les confiances entre els actuals dirigents dels dos partits després del que s'ha viscut els últims mesos és una quimera. I, tanmateix, l'escenari que l'executiu entre ERC i JxCat continuï respirant artificialment uns mesos més encara no es pot descartar.
Què hi ha darrere d'aquesta capacitat de resistència? Bàsicament els càlculs d'uns i altres sobre el preu de trencar. Fins ara el debat s'ha centrat en calibrar si en la ruptura ha pesat més l'equilibri impossible de Junts d'intentar ser i no ser govern al mateix temps –coronat dimarts amb la petició d'una qüestió de confiança a l'executiu del qual forma part– o les mal dissimulades ganes d'ERC d'emancipar-se dels seus companys de viatge, però amb la trencadissa a tocar ha arribat l'hora que els partits analitzin quin preu té per a cadascú el divorci.
A curt termini sembla evident que qui en surt més perjudicat és Junts, que sap –o com a mínim ho saben els seus integrants amb un passat a Convergència– que fora del Govern hi fa molt fred, que no és el mateix afrontar les eleccions municipals de l'any que ve amb les palanques de la Generalitat a mà –i els centenars de càrrecs de lliure designació de què disposa– que sense elles i que descartant la suma amb ERC no és fàcil albirar un horitzó de retorn pròxim a la plaça Sant Jaume.
Esquerra, que en públic assegura amb la boca petita que vol seguir amb Junts però que ja no pot amagar les ganes de governar en solitari, està convençuda, en canvi, que sense el soroll de la picabaralla constant entre socis podrà capitalitzar l'acció de govern i distanciar-se electoralment d'un Junts que, opinen al partit, sense el factor cohesionador del poder podria dessagnar-se en batalles internes.
Però malgrat els càlculs optimistes de Calàbria, també per als republicans té costos la ruptura, sobretot a mitjà i llarg termini. D'entrada, perquè 33 diputats és una aritmètica escassa per bregar-se al Parlament. Sense Junts, ERC podria sobreviure amb acords puntuals amb els comuns i el PSC, però això els deixaria en mans dels socialistes amb la corresponent pèrdua de força negociadora a Madrid, la clau de volta de la legislatura del president Pere Aragonès.
Perdre la Generalitat
El cost veritable per a ERC, però, és a llarg termini. Enfrontats amb Junts, l'única opció dels republicans per retenir la Generalitat més enllà d'aquesta legislatura passaria per quedar per davant d'un Salvador Illa a qui les enquestes situen líder destacat en la cursa electoral. I tres quarts del mateix passaria amb Junts. Aquest és, en definitiva, el preu que pot tenir la ruptura entre Junts per Catalunya i Esquerra: el del risc de renunciar, una dècada després, al fet que la Generalitat tingui un govern independentista. Sobre aquest dilema pivotaran les pròximes 48 hores.
