L'acord amb el PSOE també incloïa la llei d'amnistia i també mantenir la taula de diàleg entre governs –i crear-ne una entre ERC i els socialistes–. Aragonès no ha anunciat cap data encara per a la primera reunió d'aquest espai de negociació, però s'ha refermat en el seu compromís de fixar les condicions per convocar un referèndum acordat. La llei d'amnistia tot just ha començat la seva tramitació al Congrés, però el president ja ha avisat que el departament de Justícia estarà amatent a la seva aplicació. "Tots els instruments d'anàlisi, observació, estiguin on estiguin, seran importants", ha afirmat. De fet, ho ha justificat per la "resistència" que considera que es trobarà la llei per part de "determinats sectors", en referència a la judicatura.
Aragonès encarrega a Economia una proposta de pacte fiscal per a Catalunya
El president de la Generalitat fitxa Pere Macias per liderar la negociació del traspàs de Rodalies
Barcelona / MadridPere Aragonès vol començar a posar fil a l'agulla als acords a què el Govern i ERC van arribar amb el PSOE per fer president Pedro Sánchez. Una setmana després que el Congrés l'investís una altra vegada cap de l'executiu espanyol, el president de la Generalitat ha convocat aquest dijous a la tarda una reunió extraordinària del consell executiu per fer els primers passos per concretar el traspàs de Rodalies i també una reforma del finançament autonòmic per a Catalunya. Dues qüestions que el Govern va pactar amb el PSOE, a més de la llei d'amnistia i mantenir la taula de diàleg. Per a la qüestió ferroviària, Aragonès ha triat Pere Macias com a comissionat per negociar el traspàs, és a dir, qui haurà de materialitzar les negociacions amb el nou ministre de Transports, Óscar Puente. I per acabar amb el dèficit fiscal, el Govern vol elaborar la seva pròpia proposta de model de finançament "singular" per a Catalunya en el termini de tres mesos, és a dir, un nou pacte fiscal.
En l'acord amb el PSOE, a banda de la condonació de part del deute del FLA, també es posava per escrit el compromís de negociar una reforma del finançament per a Catalunya i fer-ho ja de cara al primer trimestre de l'any que ve, quan està prevista la primera reunió bilateral amb el govern espanyol. En aquest sentit, Aragonès ha encarregat a la conselleria d'Economia que elabori una proposta amb l'objectiu, ha dit, de sortir del règim comú de finançament. El document que redacti la conselleria que pilota Natàlia Mas ha d'incloure el traspàs de la "gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos recaptats a Catalunya", i també "augmentar la capacitat normativa en tots els tributs". Tot plegat ha d'anar acompanyat d'"una aportació a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya" i també de definir una quota de solidaritat.
El que ha anunciat aquesta tarda Aragonès no és nou, sinó que ho ha anat verbalitzant en les últimes setmanes. Ara bé, és la primera vegada que el Govern torna a encetar el meló d'una reforma del finançament autonòmic des que ho va fer Artur Mas l'any 2012. En aquell moment l'expresident espanyol Mariano Rajoy va tancar la porta rotundament a la proposta de pacte fiscal que l'expresident de la Generalitat li va posar sobre la taula. Des de llavors, l'independentisme havia aparcat aquesta qüestió, però amb la via negociadora en marxa, ara tant ERC com Junts han tornat a posar el focus en el finançament per intentar acabar amb el dèficit fiscal i guanyar més sobirania en la gestió del dia a dia.
Aragonès també ha encarregat al departament d'Economia que elabori una proposta per fer un seguiment de l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya. Així, preveu crear una "metodologia per determinar quin import ha de tenir la inversió estatal territorialitzada a Catalunya" prevista als pressupostos estatals. A més, el Comitè Estratègic d'Inversions haurà de definir quines inversions estatals són prioritàries perquè assumeixi la Generalitat.
Pere Macias per liderar el traspàs de Rodalies
També calia concreció en l'acord per al traspàs de Rodalies. D'entrada, el Govern ha triat Pere Macias perquè encapçali el comissionat que s'encarregarà de pilotar tota aquesta negociació amb l'Estat i que estarà adscrit a la conselleria de Territori. Macias fins ara treballava per a Adif i Renfe com a coordinador del Pla de Rodalies 2020-2030 –estableix totes les inversions que s'han d'executar–. De fet, és un gran expert en infraestructures que ha treballat a les ordres de diferents colors polítics. Va ser conseller d'Obres Públiques entre el 1997 i el 2001 en el darrer govern de Jordi Pujol. Posteriorment, va ser director del projecte d'unió del tramvia per la Diagonal amb Ada Colau, que el va incorporar al seu equip el 2016 i fins al 2018. A finals d'aquell any, l'aleshores ministre de Foment, José Luis Ábalos, el va fitxar per coordinar les actuacions de Renfe i Adif per millorar el servei de Rodalies.
A Madrid, veuen amb bons ulls la tria de Macias i fonts del ministeri de Transports ho han qualificat "d'encert" perquè és un "professional contrastat i immillorable coneixedor" de la matèria. De fet, consideren que el seu nomenament "certifica el bon desenvolupament i implementació del Pla de Rodalies". En canvi, des de Junts, la rebuda ha estat més freda. La portaveu al Parlament, Mònica Sales, li ha retret les dades sobre les incidències al servei: "No són gaire esperançadores". Amb tot, li ha reconegut la seva "professionalitat".
Procés ni fàcil ni ràpid
El traspàs de Rodalies no serà ni fàcil ni ràpid i, de fet, per a aquest divendres els treballadors de Renfe havien preparat una vaga de cinc dies –reclamen blindar els seus actuals drets laborals, entre els quals el de mobilitat interna entre territoris–, que finalment han desconvocat. D'entrada, s'ha de crear una empresa mixta que ha de ser la que gestioni a partir d'ara el servei, a més de negociar el canvi de titularitat de les primeres vies. Si bé Pere Aragonès ha situat la creació d'aquesta empresa en el primer semestre de l'any que ve, fonts coneixedores del sector ferroviari apunten que es pot allargar ben bé un any. Entre els tràmits que caldrà fer, hi ha el de crear uns estatuts a través dels quals quedarà clara quina és la participació de la Generalitat, així com la de Renfe. També s'haurà de definir quants diners haurà d'enviar el ministeri a la nova empresa cada any per mantenir el cost del servei.
Però un cop constituïda aquesta empresa i per tal que pugui operar com ara ho fa Renfe, entrarà en joc el que es coneix com un certificat de seguretat ferroviària, un tràmit que fonts coneixedores del procés apunten que pot tardar més d'un any en cas d'haver-se de sol·licitar de zero. El procés es podria agilitzar si l'empresa pogués operar amb el certificat de Renfe, cosa que encara no se sap. Per posar un exemple, quan Renfe va voler operar a França i va haver de sol·licitar un certificat, va trigar un any a obtenir-lo. Ara bé, també s'haurà d'afrontar la negociació amb Adif, que depèn del ministeri de Transports, i és l'actual propietària de la majoria de les vies i del material ferroviari, és a dir, de la infraestructura. Una negociació que es preveu molt complicada i tècnica pel que fa a la definició dels trams concrets de vies que es podran acabar traspassant.