30 a Catalunya i més de 700 a Madrid: així es repartiran els menors migrants amb el pacte PSOE-Junts
La distribució s'executarà un cop el Congrés convalidi el decret llei del govern espanyol
Madrid / BarcelonaFa un any, Junts va impedir la reforma de la llei d'immigració per fer obligatori als governs autonòmics l'acollida dels migrants menors no acompanyats que arriben majoritàriament a les Canàries. El govern espanyol, que ja ha tancat un acord amb Junts per delegar competències en immigració a la Generalitat, sabia a qui havia de convèncer i aquest dimarts s'ha evidenciat amb el reial decret aprovat al consell de ministres després dies de negociacions. Junts ha anunciat l'acord abans que la Moncloa i ha destacat que l'esforç amb l'acollida que algunes autonomies ja han fet fins ara es tindria en compte: Catalunya, una de les que més menors ha rebut, n'haurà d'acollir ara entre 20 i 30 i, en canvi, a Madrid n'arribaran més de 700.
L’acord s'ha aprovat aquest dimarts en consell de ministres a través d'un decret llei que reforma la llei d'estrangeria i, segons el partit català, introduirà uns criteris "justos i equitatius" per al repartiment. Amb Junts validant-lo, el decret es convalidarà gairebé amb tota seguretat d'aquí un mes i serà llavors quan es farà el repartiment. L'oposició de la dreta espanyola i catalana és el que fins ara havia bloquejat la reforma legal, que es va tombar a la cambra baixa el juliol de l'any passat.
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha explicat en roda de premsa que els criteris de distribució són "transparents" i que són els mateixos paràmetres que han guiat la conferència sectorial d'infància i adolescència els últims anys quan s'ha decidit repartir a les comunitats menors no acompanyats. Entre altres factors, hi influeix la població (50%), la taxa d'atur (15%), el PIB (13%) i l'esforç econòmic de la comunitat en l'acollida (6%), dimensionament del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%). Ara mateix es calcula que hi ha unes 4.400 persones que s'han de distribuir entre els territoris. Els juntaires han calculat que a Catalunya n’haurien d'arribar "entre 20 i 30, mentre que a Madrid serien més de 700". La Moncloa no confirma aquestes xifres perquè subratlla que fins al 31 de març les comunitats han d'enviar un informe certificat amb el nombre de menors migrants que acullen ara com ara per fer la fotografia real.
Segons la informació que ha publicat Eldiario.es en base a dades recents del ministeri de Joventut i Infància, el govern espanyol treballaria amb la idea que Madrid sigui la comunitat que més migrants hagi d'acollir, fins a 806, seguida d'Andalusia (795) i el País Valencià (478). Per contra, entre els territoris que n'haurien d'acollir menys hi hauria Euskadi (88), les Balears (59) i Catalunya (27), que se situaria a la cua de la llista. Des de l'executiu espanyol remarquen, amb tot, que les dades no són definitives.
La distribució entre comunitats es farà quan es declari una situació de "contingència migratòria", que, segons el decret, es produirà quan un territori tingui un nombre de menors migrants tres vegades superior a la capacitat ordinària. Es calcularà de la manera següent: es dividirà la població total a l'Estat entre el nombre total de menors migrants a acollir. La xifra resultant es dividiria amb la població total d'una comunitat. Quan es produeixi una situació de contingència migratòria —és el que passa ara a les Canàries i a Ceuta—, s'activaran els mecanismes per distribuir persones a les altres comunitats. Quan hi hagi alguna comunitat que aculli més persones que places en principi té, rebrà finançament del govern espanyol. El reial decret que aquest dimarts s'aprova preveu una bossa de 100 milions d'euros per a aquest exercici.
Junts ha destacat aquesta "compensació econòmica adequada" que preveu l'acord per a les comunitats autònomes que "han estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir", com és el cas de Catalunya. La Generalitat té ara tutelats uns 2.400 menors migrants no acompanyats i és la tercera que més n'acull, per darrere d'Andalusia (2.600) i les Canàries (5.790). El Govern de la Generalitat, com la Moncloa, ha evitat posar xifres al repartiment, per bé que ha garantit que desplegarà els recursos necessaris per acollir i integrar la quota de joves que arribin a Catalunya fruit del repartiment. "Més enllà de dades i números, parlem de persones", ha advertit la portaveu, Sílvia Paneque. En aquest sentit, ha garantit que el Govern abordarà la qüestió amb "visió humanista" i no "mercantilista", d’acord amb la tradició de Catalunya com a terra "de valors solidaris".
El pacte arriba després que, ara fa algunes setmanes, el PSOE i Junts també acordessin la delegació de competències en immigració a Catalunya i que ara haurà de superar les reticències que hi ha expressat una part de la majoria plurinacional al Congrés (començant per Podem). Junts defensa que aquesta llei ha de permetre fer que el català sigui "imprescindible" per als migrants que arriben al país i decidir sobre els CIE. El govern espanyol ho rebaixa i, a més, recalca que les decisions sobre els fluxos irregulars migratoris continuaran depenent de l'Estat.
Repartiment obligatori?
En principi, les comunitats estan obligades a facilitar la informació sobre la seva situació actual i, posteriorment, a acceptar el repartiment (si no volen incomplir la llei). D'entrada, alguns presidents del PP ja hi han expressat l'oposició, començant per Carlos Mazón. El president valencià s'ha compromès amb Vox a no acceptar més menors migrants a canvi dels seus vots als pressupostos amb què intenta salvar-se políticament, tot i el desastre de la gestió de la DANA. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha avançat que aquest "lamentable acord" entre Junts i el PSOE "es portarà als tribunals i a la UE" i ha denunciat que "no es pot fomentar la immigració irregular massiva". Fonts del PP han traslladat que les comunitats autònomes s'oposaran a l'acollida dels menors migrants si no va acompanyada de recursos econòmics del govern espanyol, si bé el seu portaveu al Congrés, Miguel Tellado, ha destacat que el seu partit no incomplirà la llei.
De fet, la posició del PP en el repartiment dels menors migrants va ser el que va motivar, a l'estiu, la sortida de Vox dels executius autonòmics que compartia amb els populars. L'extrema dreta considerava que la posició d'Alberto Núñez Feijóo era massa tova. Aquest dimarts el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ja s'ha encarregat de deixar clar que no avalen el nou pacte entre Junts i el PSOE: "Repartir il·legals en lloc de repatriar-los amb les seves famílies agreujarà el col·lapse assistencial i la inseguretat".
