Ferran Bel: "No anem bé quan el Govern està més a l’esquerra que els sindicats representatius a Catalunya"

Ferran Bel (Tortosa, 1965) és el portaveu al Congrés del PDECat. Atén l’ARA després que el partit donés suport dijous a la reforma laboral i critica JxCat i ERC per no validar-la, argumentant que Catalunya es beneficiarà d'algunes contrapartides en els pròxims mesos.

Com va viure el ple del Congrés que va aprovar la reforma laboral?

—  Amb sorpresa, els mateixos diputats d’UPN ens estaven dient que ells no hi estaven d’acord però que acataven ordres del partit. I no ha passat mai que un diputat pugui canviar el seu vot perquè s’hagi equivocat. Ara, això és l’anècdota de tot el procés; el més rellevant és que s’ha aprovat una reforma laboral pactada entre empresaris i treballadors, i això a qualsevol país de la UE és una gran notícia i un bé a preservar. I el més rellevant és que és un exercici de pragmatisme polític del mateix govern espanyol. La vicepresidenta Yolanda Díaz i el president Pedro Sánchez havien dit que derogarien íntegrament la reforma laboral. Nosaltres dèiem que derogar-la de forma íntegra no era realista, que era contraproduent i que l’economia no ho admetria. Vam estar a mig centímetre que no s’aprovés i les conseqüències eren gravíssimes, perquè el diàleg social quedava tocat de mort i s'incomplien els mateixos acords als quals havia arribat l’Estat amb Europa, cosa que paralitzaria el segon lliurament de fons europeus per un valor de 12.000 milions d’euros.

¿Però no és menystenir el paper del Congrés, el seu paper com a diputat?

—  Si estem d’acord, per què l’hem de canviar? Jo també he de fer un exercici de realisme polític.

Vostès que sempre s’emmirallen en el PNB, com expliquen que el PDECat hi voti a favor i el PNB no?

—  Els sindicats majoritaris al País Basc no estaven asseguts a la taula de negociació i, en canvi, els sindicats majoritaris a Catalunya sí que hi eren. No tenim la mateixa realitat.

Va negociar amb el PSOE o amb Yolanda Díaz?

— Amb tots dos. El responsable de la reforma laboral ha sigut el ministeri de Treball, malgrat que altres ministeris, com el de Seguretat Social, el d’Economia i la mateixa Moncloa, hi han estat molt a sobre.

¿El PDECat ha tret alguna contrapartida de donar els vots?

—  S’aprova una reforma laboral que és la que el PDECat entenia que era la correcta, la millor en les circumstàncies actuals, i només això ja hauria de ser suficient. La vam votar perquè la del 2022 no deroga la del 2012. Però també hi ha algunes contrapartides que aniran sortint durant les setmanes vinents.

Díaz va dir que era un gran dia per als treballadors i la CEOE diu que aquesta reforma no deroga l’altra.

— La política és un exercici de realisme diari. Repassi totes les lleis que els partits d’esquerres han dit que derogarien dels partits de dretes i les que han derogat realment. I a l'inrevés. Això és la política.

 És una reforma de centreesquerra?

— Amb matisos.

I la del 12 era de centredreta?

— Sí, efectivament. Ni aquella era tan de dretes com deien, ni aquesta és tan d’esquerres com algú vol explicar.

 Com valora el vot en contra de JxCat?

—  No ho entenc i quan escolto els arguments ho entenc menys. Consellers i alts càrrecs del Govern van votar la reforma laboral que ara diuen que s'ha de derogar íntegrament. I el responsable de la conselleria d’empresa, que és d’ERC, està dient de recuperar els salaris de tramitació i incrementar el cost d’acomiadament. Això vol dir que en aquests moments el govern de la Generalitat està més a l’esquerra que els sindicats representatius a Catalunya. Com a mínim fa pensar que no anem bé.

 I el vot contrari d'ERC?

— Forma part de la guerra soterrada o no tan soterrada que pot tenir amb els comuns; del rerefons de les eleccions municipals a Barcelona i de l’eclosió d’una figura política com la vicepresidenta Yolanda Díaz, que pot tenir una certa acceptació en una part de l’electorat d’ERC.

 ¿A partir d’ara veurem el PDECat com a soci habitual del govern espanyol?

—  Soci habitual no ho som. Hem votat els dos últims pressupostos. Som seriosos i rigorosos i si diem sí diem sí, i si diem no diem no.

 De la votació qui n’ha sortit guanyant?

—  Políticament Pedro Sánchez n'ha sortit millor perquè Yolanda Díaz no ha emergit com tenia plantejat fer-ho.

  Pel suport de Cs?

—  Em consta que Díaz no ha interlocutat en cap moment amb Ciutadans.

 Sánchez pot presumir que amb la majoria relativa més petita de la història se'n surt de tot.

— És una de les habilitats que té. Altres diuen que té pocs principis o que és maquiavèl·lic i d'altres que treballa molt en els temes per tenir diferents opcions.

 ¿Realment el diputat del PP que va votar-hi a favor es va equivocar?

—  El conec perquè vam coincidir al Senat i li puc assegurar que aquella nit no va dormir i que aquesta setmana també ho farà poc.

 ¿Les pressions del PP i Vox van fer que dos diputats d'UPN desobeïssin el partit?

—  Sí, però això no és cap novetat. Aquests diputats sempre estan rodejats del PP i Vox, són del sector ultranacionalista espanyol.

 O sigui que podrien estar a Vox.

—  Poden estar-hi en els pròxims temps.

¿Un possible govern del PP amb el suport de Vox on porta Catalunya?

—  A una dimensió no coneguda. Quan els abrandats diuen que governin aquests perquè així ens fotran canya i l’independentisme tornarà a agafar força sempre dic que s’ha de tenir molta cura amb el que es diu. Sabem el que és un govern de majoria absoluta del PP, però no el que és un govern del PP i Vox, i no vull saber-ho perquè seria molt pitjor.

La taula de diàleg està morta de fàstic...

—  Té un recorregut complicat, malgrat que jo soc un dels seus defensors.

 Sempre hi ha una raó que impedeix que es reuneixi.

—  Quan no siguin les eleccions de Castella i Lleó seran les d’Andalusia. En tot cas, quina és l’alternativa a que Catalunya s'aixequi?

Tornar a fer un Estatut, com diu Salvador Illa?

—  A aquestes altures de la pel·lícula és una proposta ben intencionada però molt pobra. L'Estatut del 2006 no acabava de resoldre moltes qüestions en l’àmbit financer. Si no es dialoga amb l'Estat, com s'hi confronta? ¿Hem de desobeir quan no podem mantenir una acta a un diputat? En política has de ser realista i en moltes ocasions aplicar el mal menor. Qui es pensi que la situació a Catalunya la resoldrem durant els pròxims sis mesos o els pròxims tres anys no està fent un exercici de realisme polític. No hem d’enganyar, no hem de dir que això ho tenim a tocar, que ho farem, perquè això porta a una gran desafecció.

 Com veu que el Parlament no hagi mantingut l’escó de Pau Juvillà?

—  Estava convençut que això passaria, que el president Torrent no era un botifler ni era un traïdor ni era un venut a l’estat espanyol. Ara la nova presidenta ha fet un exercici de gesticulació i al final ens assabentem que des de fa uns dies Juvillà ja no era diputat. És una absoluta injustícia el que està passant, i Laura Borràs pot tenir molts defectes, però és una persona intel·ligent i mentre no es canviï l’actual estatus legal tornarà a passar el mateix.

Hi serà, a Centrem?

—  No. Aquest espai és necessari i imprescindible a Catalunya, un espai independentista de centre, més socialdemòcrata en les qüestions socials i més lliberal en algunes qüestions econòmiques, perquè està quedant orfe en aquests moments. Però a l’hora de constituir un nou partit és bo que això ho facin cares noves. Els que portem una certa motxilla farem més nosa que servei. Cuixart va donar un missatge molt clar; no som les persones adients per emprendre una nova situació.