GOVERN

Més responsabilitat per a Plaja un any després del seu nomenament

Es compleix el primer aniversari de la decisió de situar una portaveu professional a la sala de premsa de Palau

01. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en una roda de premsa recent després de la tradicional reunió del Govern dels dimarts. 02. Reunió del consell executiu a la sala Tàpies del Palau de la Generalitat. 03. La portaveu del Govern durant el segon tripartit, Aurora Masip.
i QUIM BERTOMEU
06/06/2022
4 min

BarcelonaEl secret més ben guardat dels primers dies del govern Aragonès va ser qui en seria portaveu. Poques pistes n’hi havia, perquè es tractava d’una innovació: la veu de l’executiu no seria la de cap conseller, sinó la d’una periodista. Hores abans de fer-se públic, va transcendir-ne la identitat: la responsable de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja. Es compleix el primer any d’aquell moviment que el Govern reivindica, i ara es prepara per donar-li més responsabilitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“La meva tasca aquí no és donar-los titulars de resposta a declaracions polítiques, sinó explicar-los la gestió del Govern”, va ser la seva primera declaració d’intencions a la sala de premsa. Un dels principals interrogants que va suscitar el nomenament de Plaja es devia al fet que havia d’informar dels acords del consell executiu sense poder assistir a les seves reunions. No ha sigut ben bé així. Els dimarts, amb tots els consellers a la sala Tàpies, s’aixeca la sessió de la reunió del Govern però ningú marxa. Llavors entra la portaveu i s’aborden les qüestions candents. A més, la roda de premsa dels dimarts -on s’ha concentrat el seu protagonisme fins ara- es pot començar a preparar des del dijous anterior, que és quan es tanca l’ordre del dia provisional de la reunió.

Des del Palau de la Generalitat es defensa que Plaja no és un canvi “aïllat” sinó que forma part d’un “paquet” de canvis comunicatius més profunds, però s’admet que ha sigut la novetat més “immediata i visible” i es defensa un “balanç molt positiu”. Un dels promotors de la idea, el director general de Comunicació, Carles Foguet, explica en conversa amb l’ARA que es buscava “despartiditzar” la comunicació des de la sala de premsa. És a dir, que no fos una peça més de la batussa política. “Volíem que no fos una baula més de la cadena inacabable de retrets entre els partits. Eliminar una font de tensió del conflicte”, resumeix. El “preu” que s’ha hagut de pagar és que s’ha de forjar un “consens previ” entre socis. “Junts mai estarà del tot satisfet del que es diu al faristol, però ERC tampoc”, conclou.

El primer aniversari arribarà amb una evolució del paper de Plaja, que agafarà més presència. El cap de l’oficina de Comunicació del Govern, Jordi Vera, exposa que el primer any s’ha dedicat a “consolidar la seva figura” i que ara ha arribat el moment d’explorar “nous formats”. Per exemple, Plaja començarà a concedir entrevistes més regularment als mitjans, també en l’univers de mitjans locals. A més, presentarà actes del Govern, i potser el més singular és que farà un “la portaveu respon”: respondrà preguntes directes dels ciutadans a través de les xarxes socials. En definitiva, se la veurà més “fora de la sala de premsa”.

El precedent

El de Plaja no es ben bé el primer experiment així a Catalunya. En l’últim tripartit (2006-2010) hi havia Aurora Masip, una periodista que també compareixia després de les reunions del Govern. “El meu paper era diferent. Jo explicava els acords, donava pas a les preguntes i sempre anava acompanyada d’un conseller. El meu va ser un primer pas. Ara la Patrícia fa un pas endavant, un pas definitiu”, exposa. No ha oblidat per què li van explicar que la contractaven: perquè comunicava bé, però també perquè es volia “fer visible que hi havia un sol govern” i no un govern de “tres partits”.

Aurora Masip va ser portaveu del Govern durant el segon tripartit

Un dels debats que suscita el portaveu professional és si té més excuses que un polític per llençar pilotes fora. N’hi hagut diversos exemples. El degà de la sala de premsa de Palau és Lluís Falgàs, periodista de TVE. Sobre el període actual, no té objeccions pel que fa a la tasca de la portaveu -“fa bé la seva feina, que és molt difícil i més amb un govern de coalició”, diu-, però considera que qui hauria de donar la cara hauria de ser algú que “manés” dins del Govern. “Com deia Tarradellas, ja que Catalunya no té poder, ha de tenir protocol. Em sembla que Catalunya no té prou poder per permetre’s aquest luxe”, diu.

Com en tants canvis a la vida, els experts hi veuen punts a favor i en contra. Per a la presidenta de l’Associació de Comunicació Política, Verónica Fumanal, el pas de Catalunya és una “innovació absoluta” en el context estatal, malgrat que “no sol ser habitual que els polítics comuniquin bé”. La seva tesi és que amb un portaveu professional “li treus l’element partidista” i això és un punt important en un govern de dos partits “tan diferents”. Però també hi veu un “cost d’oportunitat”. Des de la sala de premsa es projecten moltes carreres polítiques i, si el portaveu és professional, això es perd: “Li estàs regalant el focus a una persona que no anirà mai a les eleccions”. Per a Lluís Pastor, professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la informació de Plaja sempre serà més “ordenada i menys subjecta a peripècies”, però també “més limitada” perquè no participa en les “deliberacions”. I un darrer aspecte a tenir en compte: hi ha menys distància que amb un polític, perquè pels periodistes és percebuda com “una més de la tribu”.

stats