El llegat dels sis consellers que deixen el Govern

Barcelona / GironaL'aprovació dels pressupostos, l'obertura de sis noves delegacions a l'exterior, el desplegament de la fibra òptica a bona part del país o les campanyes per incentivar l'ús del català a la justícia són alguns dels projectes que els ara ja exconsellers han liderat al capdavant dels seus departaments. Jordi Puigneró va ser el primer a sortir de l'executiu, destituït per Pere Aragonès, i ara l'acompanyen els altres sis consellers de Junts, que ja han comunicat la seva renúncia al president.

Jordi Puigneró

Exvicepresident del Govern

Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) va entrar de rebot com a vicepresident perquè no estava en les travesses inicials i la seva inesperada destitució ha estat un dels factors que ha desembocat en la sortida precipitada de Junts del Govern. A l’executiu, tot i que havia de tenir un paper clau, el dirigent de Junts ha tingut un perfil polític baix i ha quedat relegat pels màxims representants de la formació.

El seu llegat sempre quedarà lligat al de les noves tecnologies, la seva gran passió, on ha desenvolupat alguns dels seus projectes estrella. De fet, es va estrenar com a vicepresident projectant, en una de les pantalles gegants de Times Square, un anunci de l’Aina, el nou diccionari de veu en català per potenciar aquesta llengua a les noves tecnologies. També és obra seva l'enviament del primer nanosatèl·lit català a l’espai i ara a la tardor estava previst enviar-ne un segon. Quedarà pendent el seu compromís de connectar amb fibra òptica tots els municipis durant aquest mandat després d’haver-ne connectat dos-cents en un any. 

Jaume Giró

Exconseller d'Economia

Jaume Giró (Badalona, 1964), exdirectiu de La Caixa, va aterrar al Govern a proposta de JxCat com un tècnic independent, associat a l’elit econòmica i amb un caràcter més gestor que polític. Però en aquest any de legislatura s’ha convertit en un dels consellers amb més pes i lideratge dins del Govern i ha marcat perfil propi mostrant, per exemple, els seus dubtes amb l’ampliació de l’aeroport del Prat. Giró sempre s’ha mirat d’escapar d’aquest soroll assegurant que no vol fer carrera política sinó fer coses que perdurin. Com els avals que va impulsar al Tribunal de Comptes per als excàrrecs de la Generalitat i que van esquivar la suspensió cautelar al TC. Dos dels grans objectius que es va marcar quan va assumir la conselleria no els podrà complir. La negativa de l’Estat ha impedit que la Generalitat pugui tornar a sortir al mercat o crear una banca pública.

Ferm defensor de la unitat independentista, va intentar arribar a un acord pels pressupostos fins al final amb la CUP, però no se’n va sortir i a l'últim moment va arrencar el suport dels comuns, pilotant personalment tota la negociació, en el termini establert, cosa que feia anys que no s'assolia. La seva habilitat negociadora a l’hora de bastir ponts d’entesa no li ha servit per aconseguir ara que Junts es mantingués al Govern, tal com defensava.

Victòria Alsina

Consellera d'Exteriors

Victòria Alsina (Barcelona, 1983) s’ha abocat en l’acció exterior de la Generalitat amb 23 viatges a diferents països en només un any de govern. Sis d’aquests viatges han estat a Brussel·les i un altre a Estrasburg amb l’objectiu de recuperar la interlocució amb les institucions europees tallada arran del Procés. També ha anunciat l'obertura de sis delegacions exteriors, amb el desembarcament per primer cop a l'Àsia, en països com Corea del Sud i el Japó.

Alsina, que s’ha fet militant de Junts just abans de la consulta per defensar seguir al Govern, ha marcat perfil propi reivindicant la figura de l’expresident Jordi Pujol. Va ser la primera consellera que va convidar-lo des que se li van retirar les prerrogatives arran de la confessió el 2014 que tenia diners a Andorra. Si aquest episodi va molestar ERC, també ho va fer quan en un viatge a Israel i Palestina es va desmarcar de la resolució aprovada al Parlament que denunciava que Israel aplica l’apartheid en els territoris ocupats. "No és la posició del Govern ni de la població catalana", va dir. 

Lourdes Ciuró

Exconsellera de Justícia

Lourdes Ciuró (Reus, 1971) ja va entrar en política en temps convulsos per al seu partit perquè es va fer militant de CiU amb el primer tripartit l’any 2003. “És hora que t’hi apuntis i miris d’ajudar com puguis”, defensava aleshores. Llicenciada en Dret per la UAB, ara podrà tornar a fer d’"advocada de xiruca” com li agrada presentar-se després que la seva aposta per mantenir-se al Govern no hagi estat la guanyadora. Marxa amb la satisfacció d’haver impulsat canvis legislatius en el Codi Civil per lluitar contra les ocupacions il·legals delictives, com ara els narcopisos.

També ha fet seva la lluita per acabar amb el paper residual del català a la justícia fent una diagnosi de la seva situació i impulsant campanyes específiques per fomentar-ne l'ús. Així mateix, ha posat en marxa una app per denunciar els incompliments lingüístics als jutjats i ha impulsat beques per intentar que hi hagi més jutges catalans. Si en la part de memòria històrica ha actualitzat i ampliat el catàleg de simbologia franquista, en el capítol d’infraestructures ha desencallat el projecte de construcció de la nova ciutat de la justícia de Tarragona, aturat durant anys, i ha adjudicat les obres del nou Centre Obert de la Zona Franca.

Josep Maria Argimon

Exconseller de Sanitat

Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) va assumir les màximes responsabilitats del departament quan la pandèmia remetia amb l’objectiu de millorar el finançament del sistema de salut públic i enfortir l’atenció primària. També es va marcar com a “necessitat ineludible” reforçar l’atenció de la salut mental i va aprovar una injecció de 80 milions d'euros. L’exconseller va incloure la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) en nois d’11 a 12 anys i va instaurar un nou protocol per permetre avortar amb medicaments fins a les 14 setmanes –ampliant el termini de 9 setmanes que estava establert fins ara–. Argimon, que no és militant de Junts i que ha estat l’únic conseller que no s’ha pronunciat en la consulta, es quedarà sense signar la llei per prohibir que es pugui fumar en espais públics com les terrasses. Tampoc podrà avalar la nova normativa que havia de garantir que les intervencions de reconstrucció mamària després d’un càncer es fessin en un termini màxim de sis mesos.

Violant Cervera

Exconsellera de Drets Socials

Violant Cervera (Lleida, 1969) va assumir una de les carteres més sensibles d’un Govern del qual no en volia sortir: el departament de Drets Socials. Encara en plena pandèmia, van tornar a la conselleria les competències de les residències de gent gran, que havien passat a Salut l’abril del 2020. També va ampliar el pressupost per a les polítiques d’habitatge (de 200 milions als 749 milions d’euros per a aquest 2022), i, més endavant, va aconseguir 97 milions del fons Next Generation per millorar l’estalvi energètic de prop de 8.000 habitatges de 38 municipis. Ha gestionat l’acollida dels refugiats de la guerra d’Ucraïna, ha impulsat el marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme, ha ampliat la dotació de la Renda Garantida de Ciutadania i ha anunciat la construcció de la primera residència de gent gran completament pública, a Barcelona. No podrà signar les modificacions que havia anunciat en el Codi Civil i la llei d’habitatge perquè veïns i ajuntaments puguin desallotjar ocupes, ni se sap si es complirà el seu compromís de guanyar “un mínim de 5.000 habitatges socials nous” en aquesta legislatura. Tampoc ha aconseguit que l’Estat transfereixi els habitatges de la Sareb a la Generalitat. 

Gemma Geis

Exconsellera d'Universitats

Un dels principals objectius que es va marcar Gemma Geis (Girona, 1979) va ser millorar el finançament del sistema universitari català. Va aconseguir una injecció extra de 10 milions d'euros per als centres universitaris i de recerca i, als pressupostos, va esgarrapar un 11% més de finançament per a les universitats públiques, que va arribar fins als 980 milions. Així mateix, va aprovar un augment del 70% en els ajuts als grups de recerca, amb prop de 40 milions d’euros durant tres anys. Paral·lelament, ha reduït progressivament els costos dels estudis universitaris fins als menys de 20 euros el crèdit en graus i màsters que ha fixat per al curs 2022-2023. Pel que fa a l’ús i el foment de la llengua catalana, va aconseguir que, per primera vegada, les universitats i centres de recerca signessin el pla d’enfortiment de la llengua catalana. Per contra, s’ha quedat a mig executar l’aprovació de la llei de la ciència de Catalunya mentre mostrava el seu rebuig a la nova llei de la ciència espanyola perquè no protegeix "les particularitats" del sistema català. De fet, va criticar amb contundència que ERC hagués validat aquesta llei i aquesta setmana al ple va advertir Aragonès que no es veia capaç de continuar de consellera si no es complien els pactes de govern i no es defensaven a Madrid, posicionant-se d'aquesta manera en el no.