Laura Vilagrà guanya poder al Govern sense estrenar càrrec

BarcelonaAmb Junts fora del Govern, algunes travesses donaven per fet que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, obtindria un ascens sense augment de sou: vicepresidenta del nou executiu. Diumenge a la tarda, però, quan es van fer públics els canvis definitius, el seu nom no apareixia per enlloc. Malgrat l'absència, amb la remodelació del gabinet, Vilagrà ha guanyat poder no pas per la via d'assolir un nou estatus, sinó a còpia d'assumir noves àrees d'influència. S'ha convertit, ara més que mai, en la dona forta d'Aragonès al gabinet.

El departament de Presidència sempre ha sigut un calaix de sastre on han anat a parar atribucions molt diferents que tenien una cosa en comú: es consideraven clau per fer funcionar l'engranatge de la Generalitat. Abans de la sortida de Junts del Govern, de Vilagrà ja en depenien el gabinet jurídic, l'àrea de mitjans de comunicació, els governs locals, la funció pública, les relacions amb el Parlament i l'esport. Amb els canvis, a totes aquestes atribucions s'hi sumaran les delegacions territorials; els processos electorals (organitzar eleccions); difusió (subvencions a mitjans); polítiques digitals (per la part de ciberseguretat); afers religiosos, transparència i el consell tècnic, que fa tasques de coordinació dels departaments.

I per si tot això encara no fos prou, és l'encarregada de la interlocució amb Madrid per intentar que la taula de diàleg doni alguna mena de fruit més d'hora que tard. També va intentar impulsar uns Jocs d'Hivern, però això no va acabar gaire bé i ha quedat en un calaix. ¿I no serà massa? Des del seu entorn argumenten que, un cop aclarides les competències, ara s'està definint tota "l'estructura" del departament i que, a la pràctica, acabarà delegant en els alts càrrecs –els secretaris i els directors generals–. Tampoc es descarta que alguna de les funcions que ara té assumides acabin en mans d'un altre conseller quan s'acabi de tancar definitivament tota la remodelació del Govern. Tantes responsabilitats alhora han generat suspicàcies en l'oposició. El PSC ja ha registrat una sol·licitud de compareixença perquè Vilagrà s'expliqui al Parlament.

¿Per què, si ho és de facto, no se li ha reconegut la vicepresidència de ple dret? Igual que Aragonès ja va intentar marcar alguns canvis d'estil respecte a Junts quan ERC va obtenir la Presidència, ara que Junts ha sortit del Govern intenta fer el mateix. Així, des de Palau indiquen que fa massa temps que s'associava la figura de vicepresident a la d'un contrapès al president en un govern de coalició. Com que ja no hi ha coalició, tampoc hi ha vicepresidència. Els galons, doncs, han arribat per la via dels fets.

Un fitxatge sorpresa

Malgrat que el passat polític de Vilagrà incloïa l'alcaldia de Santpedor, una etapa com a diputada i una altra com a delegada territorial, la decisió de situar-la de número dos a les llistes d'ERC a les eleccions del 14-F va sorprendre més d'un. En temps de fitxatges mediàtics, era una desconeguda. Però des del principi ella no va amagar mai que l'havien escollit pel seu perfil de gestió i que el seu futur era al Govern. En tot aquest temps també s'ha caracteritzat per fer un discurs constructiu sempre que hi havia trifulgues amb Junts. Amb el trencament del Govern, però, fins i tot també se l'ha vist més alliberada d'aquest to conciliador. L'altre dia va comparar el discurs dels seus ja exsocis amb Vox.