De l'oli d'Illa a la pinya d'Aragonès: les ficades de pota dels presidents

BarcelonaEl Govern va aprovar el 10 de desembre passat la creació dels Premis millors Olis d’Oliva Verge Extra Catalunya i només tres dies després va organitzar una gala a la Fatarella per reconèixer la tasca dels productors catalans. L'executiu feia l'anunci ni un mes després de la polèmica per la presència del president, Salvador Illa, en una fira de l'oli de Jaén a Sabadell el 17 de novembre. L'independentisme el va acusar de "promoure els competidors" dels productors catalans i va qualificar la visita d'Illa de "lamentable".

El president va negar haver fet promoció d'un oli d'un altre territori amb l'argument que estava atenent una invitació de la Diputació de Jaén i va lamentar que alguns ho utilitzessin com a "arma de confrontació entre territoris". Per mirar d'esvair dubtes, Illa va sentenciar: "L'oli català és el millor del món". I de les paraules va passar als fets reunint-se a la Generalitat uns dies després amb els màxims representants de les cinc denominacions d'origen catalanes. "Aquest Govern està i estarà al costat del sector", va reblar per tancar la polèmica.

No ha estat l'únic president que ha ficat la pota i s'ha vist obligat a rectificar o a matisar les seves paraules. L'abril del 2022, durant la preestrena a Lleida de la pel·lícula Alcarràs, que aborda la lluita d'una família de pagesos que cultiven préssecs, el seu predecessor, Pere Aragonès, va fer unes declaracions que van fer que un calfred recorregués l'espinada dels pagesos del Segrià. En resposta a la pregunta sobre quan havia menjat fruita per últim cop, va explicar que menjava pinya cada matí. "La pinya ve de lluny!", es va exclamar la periodista Elisenda Carod. Aragonès va intentar arreglar-ho: "Bé, però també se'n fan... i també n'arriben al país... I després, evidentment, de poma en menjo bastant sovint". La seva controvertida resposta, però, ja s'havia fet viral a les xarxes.

En el primer aniversari de l'1-O, el president Quim Torra va donar suport a les accions que aquell dia van portar a terme els CDR arreu del país. "Apreteu, i feu bé d'apretar", va subratllar, tot i ostentar el càrrec de president. Unes paraules que PP i Cs van interpretar com una crida a la violència i que els CDR també van qualificar d'hipòcrites per les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra dirigits pel conseller Miquel Buch, i la paràlisi del Procés. Torra no es va disculpar per aquelles declaracions. Tampoc ho va fer Carles Puigdemont, que coincidint amb el 30è aniversari de l'atemptat d'Hipercor el 19 de juny de 2017, va comparar "la persistència per acabar amb ETA" amb la que era necessària, a les portes de l'1-O, per celebrar el referèndum. 

De Galícia a la Terra Santa

Artur Mas també es va posar en un embolic davant l'enèsim l'atac de Cs contra la immersió lingüística a l'escola pública. Va dir que els escolars catalans "treuen les mateixes notes de castellà que els de Salamanca, Valladolid, Burgos i Sòria". I va afegir: "I no parlo ja de Sevilla, Màlaga o Corunya perquè allà parlen el castellà, però de vegades a alguns no se'ls entén". Unes declaracions que van aixecar una gran polseguera: "És una pena que les legítimes reivindicacions de Catalunya tinguin molt menys ressò que una afirmació despreocupada que no tenia cap voluntat d'ofendre ningú".

José Montilla es va veure immers en una altra polèmica amb una altra autonomia, però en el seu cas únicament amb Galícia. Interpel·lat sobre la reforma laboral el 2010, va recriminar a CiU el seu paper a Madrid: "Allà no se sap si pugen o baixen, fan de gallecs a Madrid". El departament de Presidència va afirmar que Montilla va fer servir "una expressió col·loquial sense ànim d’ofendre a ningú" i va lamentar que hagués pogut causar "malestar" a ciutadans gallecs.

Pel que fa a Pasqual Maragall, també va haver de demanar perdó per la famosa fotografia que va fer a Jerusalem al llavors líder d'ERC i vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb una corona d'espines al cap durant el viatge que van fer el 2005. Maragall es va fer responsable d'una acció, que va titllar d'"estúpida", però va opinar que no es va posar en perill "el prestigi" de Catalunya davant dels retrets de CiU i PP. Maragall ja s'havia reunit amb l'arquebisbe de Barcelona després que la jerarquia eclesiàstica espanyola critiqués obertament l'actitud de Maragall i Carod per "mofar-se de la simbologia cristiana".

Quan encara no era president, Jordi Pujol també va tenir una declaració desafortunada que Cs va recuperar a les eleccions de 2012. "Tots tenim una frase desgraciada que ens persegueix tota la vida", va lamentar l'expresident, que va demanar "no ser jutjat" pel fragment d'un llibre sobre la immigració publicat el 1978 com una antologia d'articles escrits en dècades anteriors. "L'home andalús no és coherent, és anàrquic i destruït, és generalment un home poc fet. Viu en un estat d'ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual. Si per la força del nombre arribés a dominar, l'andalús destruiria Catalunya", deia al llibre.