Junts qüestiona la legitimitat d'Aragonès i ERC els compara amb Vox

BarcelonaLa primera jornada del nou govern de Pere Aragonès no dista gaire de la dinàmica d'aquesta legislatura, caracteritzada pel xoc amb Junts. Amb els de Laura Borràs fora del Govern, les topades han continuat aquest dilluns, però amb una dialèctica molt més inflamada que fins ara. Junts per Catalunya ha qüestionat la "legitimitat política i democràtica" del nou executiu monocolor d'Esquerra perquè ha perdut el seu suport i el de la CUP, mentre que els republicans acusen els de Borràs de fer un discurs "populista" semblant a l'extrema dreta de Vox. El bon clima no sembla que hagi de regnar entre el nou govern de la Generalitat i JxCat com a nova formació a l'oposició.

La primera a disparar ha sigut la presidenta del partit, Laura Borràs, en una entrevista a RAC1, en què ha titllat "d'artifici" el govern d'Aragonès després que hagi incorporat consellers d'Esquerra però també exdirigents del PSC, CDC i Podem. A parer seu, aquest no és l'executiu que representa el "80%" dels ciutadans favorables al dret a decidir, com diu ERC, sinó un executiu amb "33 diputats" i un "21% de suport al Parlament". Borràs ha defensat que el president se sotmeti a una qüestió de confiança a la cambra després que la situació hagi "mutat" respecte a la investidura, on Aragonès va tenir el suport de Junts i la CUP. "La legitimitat democràtica neix i emana del Parlament –ha dit–. És el president legítim, però va ser president amb uns vots que ja no té". En la mateixa línia s'ha expressat el secretari general del partit, Jordi Turull. En cas que Aragonès no ho faci –i no ho farà–, Junts reclama eleccions.

La qüestió de confiança és un instrument parlamentari que està previst a la llei de presidència i del Govern, i és potestat del president. És a dir, depèn del cap de l'executiu decidir si sotmet a debat de nou el seu programa al Parlament. Si reuneix la majoria relativa dels vots la supera, i si no, queda cessat. Però aquest instrument no està a l'abast de l'oposició. Els grups que no estan al Govern en tenen un altre: la moció de censura, que consisteix en presentar un candidat alternatiu per desbancar el president. Junts per Catalunya –que sí que té facultats per activar aquesta opció– no n'ha dit res, ni es preveu ara mateix cap diputat capaç de reunir el suport de la cambra. "No volem passar pantalles", ha dit aquest dilluns Borràs quan se li ha demanat.

La qüestió de confiança més recent, i que aquest dilluns des de les xarxes s'han encarregat de recordar dirigents de Junts, és la de Carles Puigdemont el 2017. L'expresident a l'exili va decidir sotmetre-s'hi el setembre del 2016 –va ser investit el gener del mateix any– un cop la CUP va rebutjar aprovar-li els pressupostos. "No puc continuar governant com si disposés de la mateixa majoria que em va investir. Les coses han canviat i jo no tinc cap interès en allargar injustificadament el mandat", va dir el llavors president, que va anunciar el "referèndum o referèndum" per a aquell mateix mandat amb l'objectiu de recuperar el suport dels anticapitalistes.

En un llarg fil a Twitter, el mateix Puigdemont ha reconegut aquest dilluns que Aragonès "té dret a fer canvis rellevants en relació amb el que van ser al seu dia els seus compromisos d’investidura i a alterar les majories polítiques que li donen suport", però també "el deure democràtic de tornar a sotmetre el seu programa de govern a l’aprovació del Parlament i així poder emprendre la nova etapa reforçant la seva legitimitat o convocar eleccions". Per si hi havia dubtes, ja ha quedat clar que Junts optarà per fer oposició dura al nou govern monocolor d'Esquerra.

Reacció d'Esquerra

La pressió de Junts no ha agradat d'entrada als republicans. "Fer servir aquests termes és llenguatge populista. De fet, Vox el fa servir habitualment al Congrés de Diputats", ha dit a RAC1 la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que ha carregat contra els de Borràs per haver qüestionat la legitimitat d'Aragonès per seguir governant. És, remarquen, una atribució que té atribuïda per l'Estatut, i descarten un cop més que el president se sotmeti a una qüestió de confiança. Més tard la portaveu i secretària adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha rebaixat el to i ha assegurat que intentarien arribar a acords amb Junts. "Hem governat en coalició fins aquesta setmana", ha recordat, i ha desitjat que no facin una "oposició destructiva".

De fet, ha sigut aquest mateix dilluns que el cessament dels consellers de Junts s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i que s'han nomenat els nous: Joaquim Nadal (Recerca i Universitats), Carles Campuzano (Drets Socials), Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria), Juli Fernández (Territori), Meritxell Serret (Acció Exterior), Natàlia Mas (Economia i Hisenda) i Manel Balcells (Salut). Aquest dimarts a primera hora prendran possessió, es reuniran després per primer cop en consell executiu i a la tarda es farà el traspàs de carteres. Al migdia compareixerà el president per primer cop després de la remodelació del Govern.

Per als republicans, doncs, comença una nova etapa al Govern –"No abandonem ni dimitim de les nostres responsabilitats", ha dit Vilalta–, que ja s'augura molt difícil al Parlament. El primer repte són els pressupostos del 2023, que preparava el conseller sortint Jaume Giró. Sense poder comptar amb Junts –malgrat que encara no han tancat la porta definitivament–, als republicans només els queda sumar amb els comuns i el PSC o fer una pròrroga. De moment veten els de Salvador Illa com un aliat, de manera que ara els comptes del 2023 estan en l'aire. "És una irresponsabilitat", ha dit la portaveu dels socialistes, Elia Tortolero. "Continuarem allargant la mà, i esperem que recapacitin", ha insistit. La legislatura entra en dimensió desconeguda.