El Govern ja tenia l'aval del ministeri d'Exteriors per obrir la delegació a Israel

BarcelonaL'obertura d'una delegació de la Generalitat a Israel s'ha convertit en un nou episodi de friccions entre ERC i Junts. Des de la seva sortida del Govern, els juntaires acusen els republicans de paralitzar l'oficina a Tel-Aviv. L'executiu, ara en minoria d'ERC, assegura que no s'ha aturat perquè no s'havia arribat a planificar. L'últim capítol d'aquest enfrontament s'ha viscut aquest dimarts quan directament l'exconsellera d'Exteriors, Victòria Alsina, ha acusat la nova titular del departament, la republicana Meritxell Serret, de bloquejar la seva obertura. Entremig del soroll, fonts de la conselleria d'Exteriors confirmen que ja tenien l'aval del ministeri per poder obrir-la.

"Estava prevista en els pressupostos del 2023, el president n'era coneixedor, hi havia un informe favorable del ministeri d'Exteriors i el director general del departament treballava a tot gas perquè això fos possible", ha dit Alsina en una entrevista a SER Catalunya. Ha rebatut així, amb contundència, les afirmacions que va fer dilluns Serret, que va sentenciar que mai es va planificar obrir aquesta oficina. "O no era transparent o no controla el que passa al seu departament", ha etzibat Alsina.

Serret va ser categòrica i va assegurar a la mateixa cadena que "mai s'ha previst ni planificat tenir una delegació del Govern a Israel, ni tan sols en el pla d'actuació" de l'exconsellera Alsina, tot i que poc després d'accedir al seu nou càrrec no havia estat tan contundent i havia explicat que l'obertura d'una delegació al país hebreu no estava "del tot consolidada". La titular del departament replicava el portaveu de Junts, Josep Rius, que la setmana passada, durant la presentació dels pressupostos del departament en la comissió parlamentària d'Acció Exterior i UE, sentenciava que "tenien pressupostat" obrir sis noves delegacions, incloent-hi Israel.

L'actual consellera Serret manté que l'oficina a Israel no estava projectada amb l'anterior consellera. Durant la seva compareixença al Parlament al novembre per explicar les línies d'actuació del departament, va deixar clar que no n'havien aturat l'obertura perquè "no hi havia cap previsió de fer-la, més enllà d'intencions", després d'afirmar que no hi havia "cap decret ni dotació pressupostària per desplegar-la". I que la prioritat del departament passava, va dir, per "consolidar les delegacions existents amb més recursos". 

Gestions fetes però sense decret

Però ¿qui diu la veritat sobre la delegació d'Israel? Fonts del departament reconeixen que s'havien fet passos per iniciar l'obertura, però que eren més una intenció que no pas una decisió en ferm. "L'anterior consellera tenia la intenció d'obrir-la, però no s'ha hagut d'aturar res perquè no s'havia aprovat", remarquen. En aquest sentit, expliquen que s'havia redactat una memòria interna on es començava a preparar la justificació d'un futur decret. També admeten que ja hi havia el vistiplau del ministeri d'Exteriors sempre que es fes a través de l'ambaixada espanyola. "Aquest era un condicionat perquè amb les 13 que tenim actualment no ens hi havíem trobat mai i funcionen de manera autònoma".

Aquestes mateixes fonts subratllen que en el pla de l'anterior consellera no hi constava, ni tampoc en els pressupostos, i que no es va arribar a debatre en el consell executiu. Des de Presidència de la Generalitat no han volgut confirmar o desmentir si la consellera els hi va traslladar aquesta voluntat d'obrir la delegació: "No parlarem dels comentaris informals que podia fer l’exconsellera de les seves voluntats o dels objectius futurs del departament. L’obertura d’una delegació a Israel no estava ni acordada ni prevista".

Per avalar aquesta versió, fonts del mateix departament també destaquen que quan Alsina va viatjar a Israel al setembre no va anunciar l'obertura d'una oficina. "Deixem les portes obertes, com ho fem amb totes les altres regions del món, per poder explorar quin encaix institucional ens convé, per fer la feina que volem fer", es va limitar a dir la llavors consellera, malgrat que uns dies abans es va filtrar que anunciaria l'obertura d'una nova oficina del Govern a Tel-Aviv. És una versió que no comparteix Alsina, que afirma haver rebut el vistiplau del president Aragonès i que la partida d'Israel formava part dels pressupostos que havia elaborat l'anterior conseller d'Economia, Jaume Giró.