El tercer intent de la taula de diàleg busca treure el conflicte dels tribunals

Barcelona / MadridEl tercer intent de fer funcionar la taula de diàleg es viurà aquest dimecres a Madrid en una nova reunió entre representants del govern espanyol i la Generalitat. Serà a partir de les 10 hores a les instal·lacions del ministeri de la Presidència, a la Moncloa. A diferència de les dues primeres trobades, la del febrer del 2020 i la del setembre del 2021, en aquesta ocasió els dos governs s'han conjurat per intentar que tot plegat no només quedi en una foto i, ara sí, poder presentar els primers acords concrets. Segons fonts coneixedores de la cita, hi ha en fase "avançada" un "document concret" que hauria de quedar rubricat durant la trobada.

Tant la Generalitat com el govern espanyol s'han autoimposat un alt nivell d'hermetisme sobre el contingut de la reunió i també de les sessions preparatòries prèvies. L'únic que han concedit les dues parts és que aquesta vegada hi haurà acords a presentar que han de servir per allunyar el conflicte polític dels tribunals, on encara té nombrosos fronts oberts pendents. De fet, els fonaments de la reunió d'aquest dimecres es van posar fa un parell de setmanes a Barcelona, quan els dos governs es van comprometre per escrit "a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions".

Si del que es tracta és de desjudicialitzar el conflicte, les possibilitats són àmplies. La proposta estrella és la reforma al Codi Penal del delicte de sedició, però també hi ha tota la carpeta de causes obertes al Tribunal de Comptes o als tribunals ordinaris. A més, hi ha la delicada carpeta dels indults, que la triple dreta vol revertir i que l'independentisme reclama que siguin totals i no parcials. La presència aquest dimecres en la reunió de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, alimenta la possibilitat que hi pugui haver algun acord sobre el blindatge del català. Els dos governs, de fet, ja van reconèixer que negociaven en aquesta línia a principis d'any, abans que l'espionatge del Catalangate fes congelar les seves relacions.

El que sí que s'ha afanyat la Moncloa a deixar clar és que en el document d'acords ningú hi trobarà referències ni al referèndum ni a l'amnistia perquè del que es tracta és de fer èmfasis en els "acords" i no en els "desacords". Aquesta negativa ja no és motiu d'escarafall per part de la Generalitat, ja que, malgrat tractar-se de les seves dues principals banderes, el que prioritza a curt termini és escenificar que la taula dona resultats per guanyar credibilitat davant l'opinió pública i desactivar els sectors independentistes que ja han donat la taula per morta. Entre ells, un dels dos socis de govern, Junts.

També s'escenificarà un desacord

El que serà inevitable escenificar demà és que l'executiu d'Aragonès no està cohesionat al voltant de la idea que cal negociar amb l'Estat i fer funcionar la taula. La delegació catalana estarà formada íntegrament per membres d'Esquerra i en tornaran a quedar fora els representants de Junts. El partit de Laura Borràs volia que alguns dels seus representants no fossin consellers i el president Aragonès ha mantingut l'exigència que ho fossin per complir amb el mantra que sempre ha defensat: que fos una taula "de govern a govern".

Així, a la delegació catalana hi repetiran, respecte de la reunió del setembre del 2021, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Empresa, Roger Torrent, i s'estrenaran el d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la de Cultura, Natàlia Garriga. La selecció té el seu missatge, malgrat que avui la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no hagi volgut anar més enllà de dir que són les persones "idònies". Torrent i Garriga tenen causes obertes per desobediència, exemples del que la taula vol desjudicialitzar per tornar el conflicte a la política. Elena és exmilitant del PSC –va estripar el carnet el 2014– i, per a ERC, símbol del socialisme que va abraçar el dret a decidir.

El govern espanyol té menys problemes a l'hora de configurar la seva alineació. La prova és que repetiran els quatre que ja van anar al Palau de la Generalitat l'any passat: el ministre de la Presidència, Félix Bolaños (PSOE); la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem); la de Política Territorial, Isabel Rodríguez (PSOE), i el ministre de Cultura, Miquel Iceta (PSC). Tampoc és una elecció casual: majoria de representants del partit gran de la coalició governamental –el PSOE– i, entre ells, un dels dos ministres catalans del gabinet de Pedro Sánchez.