La CUP va frenar l'intent del Govern d'Aragonès de fitxar Juvillà

BarcelonaAmb la sortida de Junts de la Generalitat, Esquerra va voler pescar en totes les sensibilitats polítiques per constituir el que el president, Pere Aragonès, anomena el Govern de la "Catalunya sencera". Han aconseguit fitxar un històric del PSC (Joaquim Nadal); han arribat a l'entorn dels comuns (Gemma Ubasart); han convençut exconvergents (Carles Campuzano) i també persones pròximes a la CUP (Mireia Boya i Maties Serracant). Aquests són els que han dit que sí, però pel camí Aragonès s'ha trobat amb algunes negatives. Una d'elles, segons ha pogut saber l'ARA, és la de l'exdiputat al Parlament i dirigent de la CUP Pau Juvillà. Ara fa unes setmanes, el Govern li va oferir ser el nou director general de Memòria Democràtica, un càrrec que penja del departament de Justícia, i el cupaire ho va rebutjar.

Segons fonts coneixedores de la decisió, Juvillà no va donar un no d'entrada, sinó que va portar aquesta oferta al secretariat nacional de la CUP. La resposta del màxim òrgan de decisió dels anticapitalistes? Un no, tot i que els estatuts de la CUP no especifiquen si un militant pot formar part d'un Govern on no hi hagi el seu partit. El cas de Juvillà, doncs, podria haver creat el primer precedent.

En un fil al seu compte de Twitter aquest mateix dimecres, Juvillà ha reconegut l'oferta d'ERC i ha explicat perquè la va refusar en una decisió, que ha deixat clar, que va ser consensuada amb el conjunt de l'organització: "Ho vaig fer des del convenciment perquè no comparteixo la línia política del Govern". En aquest sentit, el cupaire, que ha agraït l'oferiment, ha afirmat que "seria positiu que ERC volgués establir relacions sinceres amb la CUP", però que abans cal "un gir evident en les seves polítiques".

Sigui com sigui, la decisió ja està presa i ja hi ha un nou director general de Memòria Democràtica: Alfons Aragoneses Aguado, professor associat a la Universitat Pompeu Fabra en matèria d'història del dret i les institucions. Va ser nomenat el 2 de novembre.

L'únic afiliat

Si el fitxatge de Juvillà hagués estat una realitat encara hauria creat més malestar que el de Boya, Serracant, Campuzano o Nadal. Tots ells són exmilitants dels respectius espais polítics d'on provenen, però Juvillà manté el carnet de la CUP i fa una vida interna activa en el si de la formació. A més, en el cas del cupaire s'hauria sumat un nou element en la seva incorporació: el risc de ser inhabilitat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Juvillà a sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència. El motiu? No haver despenjat uns llaços grocs del seu despatx municipal en les eleccions del 2019 malgrat una ordre de la Junta Electoral Central (JEC). Ara, després d'un recurs, el cupaire espera si el Tribunal Suprem confirma o no aquesta sentència.

Aquesta causa, de fet, va ser protagonista al Parlament durant unes quantes setmanes. Malgrat la promesa de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, de mantenir-li l'acta –dient que actuaria diferent del que va fer Roger Torrent amb l'expresident Quim Torra– Juvillà va deixar de ser diputat fins i tot abans que Torra. Llavors, Esquerra va criticar Borràs per prometre una cosa que no podia complir. Ara, els republicans han intentat que el cupaire formés part del seu nou Govern, però s'han emportat una negativa.