La CUP manté el no als pressupostos i deixa el Govern en mans dels comuns

L’últim intent del Govern per convèncer la CUP perquè permeti la tramitació dels pressupostos va ser fallit. Després que la formació assembleària ratifiqués aquest dissabte que no retirarà l’esmena a la totalitat als comptes, els comuns passen de pla B a soci indispensable de l’executiu. El president Pere Aragonès disposa de poc més de 24 hores per afermar un acord amb Catalunya En Comú - Podem i aconseguir que no es tombi el projecte només 11 dies després que arribés al Parlament. La confirmació del veto dels anticapitalistes certifica el trencament de la majoria independentista que va facilitar la investidura i converteix els de Jéssica Albiach en l’actor clau en temps de descompte. I la dirigent lila ja va advertir ahir que el seu partit no és a la cambra per “fer de comparsa de cap majoria del passat”. Esmenant les paraules del conseller d’Economia, Jaume Giró, que la setmana passada va dir que hi hauria “pressupostos o pressupostos”, va defensar que la seva aposta és “transformació o transformació”.

La jornada va començar marcada per una incertesa que es va concretar, finalment, en un canvi en la correlació de forces, en què els comuns guanyen capacitat de pressió i la CUP es retira, almenys en el primer tràmit dels comptes, que ara mateix no tenen el suport de cap partit més enllà de JxCat i ERC. Un tomb que va generar moviments a l’executiva nacional d’ERC, que després d’una reunió d’urgència va decidir “intensificar” la negociació amb els comuns. Fonts de la formació lila confirmen que ERC ha contactat amb ells i aquesta tarda a les 16h mantindran una nova reunió amb representants del Govern. Amb tot, en un comunicat els republicans també es van comprometre a “seguir treballant amb una majoria independentista que refermi el camí cap a la República Catalana”, amb la CUP com a element “clau”. Al seu torn, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va sortir al pas per advertir el PSC i els comuns que una possible abstenció o suport als pressupostos “no desmuntarà” la majoria independentista.

La coordinadora oberta parlamentària (COP) dels anticapitalistes, reunida amb caràcter extraordinari al matí a Santa Perpètua de Mogoda, va acordar mantenir-se en el no al Govern i ni tan sols portarà la decisió a votació entre la militància. Fonts presents a la reunió revelen a l’ARA que “la majoria dels assistents” va decidir que “no hi havia diferències substancials per repetir la votació entre els militants” en l’última oferta de l’executiu. La portaveu cupaire al Parlament, Eulàlia Reguant, va justificar l’esmena a la totalitat perquè la resposta del Govern va ser “insuficient”. També pel rumb de la legislatura: perquè “no hi ha un gir a l’esquerra”, per “la normalització de les relacions amb l’Estat” i per l’“estancament del conflicte polític”. “No s’estan generant les condicions per a l’autodeterminació perquè el país pugui decidir lliurement el seu futur. ERC i Junts han de situar un horitzó clar perquè convocar més taules no resoldrà res”, va afegir. Als cupaires, doncs, no els va convèncer la proposta de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, de crear un “grup de treball” sobre un eventual “embat democràtic” a l’Estat considerant la possibilitat de fer un referèndum en aquesta legislatura. Tampoc la d’analitzar durant la primera meitat del 2023 si la taula de diàleg ha donat els seus fruits per decidir els pròxims passos, “inclosa la virtual finalització de la negociació”. Tot i valorar positivament la contraproposta de l’executiu d’arribar fins als 1.000 milions d’euros en polítiques d’habitatge, 250 més dels previstos inicialment, Reguant va criticar que “el parc públic sigui només d’un 2%” i que no es retirin les esmenes de JxCat a la llei antidesnonaments. La formació també exigia que es descartés la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern –el Govern es limitava a no formalitzar-la fins després de la consulta ciutadana– i un veto al projecte de Hard Rock que tampoc s’ha produït. De fet, la CUP ja es va postular com l’“alternativa” a l’executiu per “enfortir els drets públics” i “avançar cap a la independència”. 

Barcelona, la batalla dels comuns

La decisió de la CUP va ser rebuda amb gestos de victòria per part d’alguns membres de l’equip d’Albiach, que seguien la roda de premsa de Reguant des dels actes de la 3a Assemblea de Catalunya en Comú. El diputat David Cid va anunciar divendres la decisió de presentar una esmena a la totalitat als comptes després d’una reunió en què el Govern els va fer una proposta amb poques concrecions. Fonts de la formació insisteixen en afermar acords concrets abans de demà al matí, quan acaba el termini per retirar les esmenes a la totalitat i permetre la tramitació dels comptes. Un cop superat aquest tràmit, tots els grups –inclosa la CUP– podrien tornar a establir negociacions sobre els comptes amb l’executiu. Però fins demà són els comuns els que tenen la clau perquè el projecte pugui tirar endavant. Què pot costar a l’executiu aconseguir que els comuns retirin l’esmena? Des de la formació lila reclamen entre altres coses més inversió en trens, un canvi de model cap a la reindustrialització i la fi del monocultiu turístic, més recursos destinats a salut mental i especialment bucodental i el desplegament de la llei de barris verds.

Però el joc d’aliances a l’Ajuntament de Barcelona també plana sobre les negociacions. A diferència del 3 de novembre, quan Albiach va decidir-se a fer una oferta a Aragonès per pactar els pressupostos a Barcelona, el Govern i l’Estat, ahir no va parlar d’aquest pacte a tres bandes, encara que fonts de la formació admeten la importància de rebre el suport d’ERC també als comptes de l’ajuntament que lidera Ada Colau per poder tancar la negociació. "Ens demanen que fem amb els pressupostos del Govern el que ells no fan a Barcelona", assenyalen fonts dels comuns, recordant el 'no' que el republicà Ernest Maragall va donar el passat dimecres als comptes al consistori, en una comissió que va tenir lloc en paral·lel a la primera reunió entre executiu i comuns al Parlament.

Els comuns són l’única opció del Govern malgrat les constants crides al pacte del PSC. Aragonès va ser taxatiu tancant la porta al líder socialista, Salvador Illa, quan li va dir que “en política no hi ha res gratis”. “El que avui ho pot semblar pot acabar sent un preu de renúncia”, va sentenciar. Els republicans no volen de cap manera pactar amb el PSC perquè creuen que perdrien la força de negociació amb el PSOE a Madrid.