La CUP debat endurir l'oposició al Govern i exigir la qüestió de confiança a Aragonès

Des que la CUP va votar en contra dels pressupostos, ERC considera que la qüestió de confiança al president Pere Aragonès pactada a mig mandat ja no té sentit. Els republicans esgrimeixen que l'acord implicava el compromís dels cupaires per facilitar la governança i garantir també l'estabilitat pressupostària, i que sense el seu suport als comptes el cap de l'executiu ja no ha de sotmetre's a aquest control parlamentari. "L’acord que vam signar amb la CUP deia que s’havien d’aprovar dos pressupostos i després es plantejaria una qüestió de confiança. De moment no n’hem aprovat ni un amb la CUP i, per tant, a ERC tenim clar que no té sentit la segona part de l’acord. No hi haurà qüestió de confiança", sentenciava la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en una entrevista recent a l'ARA. La formació anticapitalista, en canvi, no ho veu igual i reitera que l'acord es limitava únicament a la investidura i no a aprovar els pressupostos.

El posicionament de la CUP, però, ha anat canviant. L'endemà que la militància acordés presentar una esmena a la totalitat als comptes, la diputada Eulàlia Reguant va obrir la porta a no exigir la qüestió de confiança a l’equador de la legislatura. “Si no hi ha confiança ara amb els pressupostos, pot no haver-hi qüestió de confiança. És decisió del president de la Generalitat”, va dir a Els matins de TV3. Posteriorment, els cupaires ja no han fet cap més pronunciament en aquest sentit i han anat repetint que no és "una prioritat", però que Aragonès hauria de complir amb el seu compromís. "No pot posar la CUP com a excusa per no avaluar la seva acció de Govern", va opinar a finals d'any a l'ACN el diputat Xavi Pellicer, després de reiterar que en aquell moment la qüestió de confiança no era "al capdavant" de les preocupacions de la formació. Ara sí que hi és.

Gairebé cinc mesos després, part de la militància reclama que la CUP exigeixi a Aragonès que se sotmeti a la qüestió de confiança pel rumb que està prenent la legislatura. El rebuig de l'executiu a celebrar un nou referèndum i la seva aposta per macroprojectes com BCN World o els Jocs Olímpics d'Hivern desvirtuen, segons la seva opinió, l'acord subscrit amb els republicans. De fet, el document que es portarà a debat i votació en el consell polític que la CUP celebrarà aquest dissabte a Palamós està abanderat per les assemblees del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Pirineus i Aran, els territoris més afectats per alguns d'aquests projectes.

El document, al qual ha tingut accés l'ARA i que porta per títol Ja n'hi ha prou d'aquest color, qüestió de confiança ja!, insta la CUP a prémer l'accelerador amb la qüestió de confiança per situar-la en el centre del debat polític i a trencar relacions amb el Govern per l'incompliment de l'acord d'investidura. "És el moment d'evidenciar que s'ha arribat a un punt de no retorn", remarca el text, que conclou que "no hi ha un gir a l'esquerra ni una agenda per l'autodeterminació". Així, la qüestió de confiança serviria, a parer seu, per "aguditzar les contradiccions del bloc sobiranista governamental", obligant-lo a buscar el suport del PSC i dels comuns, a qui considera els grans aliats de l'executiu.

Fonts de la CUP assenyalen a l'ARA que el document és fruit de "la preocupació de la militància" pel rumb de la legislatura i per "les recents declaracions de Vilagrà dient que no hi haurà qüestió de confiança". En qualsevol cas, creuen que té "poc recorregut" perquè és potestat del president, i "la CUP tampoc té prou força per fer caure el Govern". Si la militància estrictament de la CUP validés el document dissabte, el debat es traslladaria a la coordinadora oberta parlamentària (COP), que aplega representants de les diferents organitzacions de la candidatura, així com de les assemblees territorials, per acabar de decidir quin posicionament adopta el grup parlamentari. Una reunió que està prevista que se celebri el 14 de maig i que, per tant, podria incloure aquest punt en l'ordre del dia.

Endavant i Poble Lliure, els dos grans sectors de la formació, es mostren dividits, tot i que comparteixen el diagnòstic que la legislatura no surt del marc autonomista i que no es porten a terme polítiques socials valentes. Endavant, majoritària en les tres territorials que presenten el text, és partidària de desvincular-se completament de l'executiu després de mostrar-se ja en contra d'investir Aragonès. Poble Lliure també qüestiona que el Govern tingui un full de ruta per encarar la legislatura, però considera que la proposta en discussió no presenta cap alternativa que no sigui el replegament.

Els comuns, distants amb Aragonès

La decisió final de sotmetre's a una qüestió de confiança dependrà exclusivament del president, però si ho acabés fent ho tindria complicat per superar-la. En plena negociació dels pressupostos, Reguant ja va avisar que seria “complicat” que Aragonès superés una qüestió de confiança després de denunciar que el Govern “va en la línia contrària” de “les necessitats del país”. Els comuns, que van permetre l'aprovació dels pressupostos, tampoc semblen inclinats a salvar el president si es presentés a una qüestió de confiança. "El rumb que està tenint el Govern, amb la gestió de macroprojectes, no respon a les necessitats del país. Crec que s'equivoca i nosaltres no li donaríem confiança", va avisar la presidenta d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, en una entrevista a l'ACN el 17 d'abril. 

Albiach va deixar clar, en qualsevol cas, que pertoca a la CUP dir si el cap de l'executiu ha de sotmetre's o no a una qüestió de confiança el 2023, com van pactar en la investidura, tot i que va assenyalar que també servirà per veure si el president "és de paraula i compleix els acords als quals arriba". Amb dos dels seus teòrics aliats en contra i un PSC que espera la seva oportunitat per postular-se com a alternativa, el cap de l'executiu té coll avall que fer aquest pas pot suposar el final de la legislatura.