El convergent a qui Pujol, Colau i Sánchez van confiar les infraestructures
El nou fitxatge d'Aragonès pel traspàs de Rodalies va deixar la política amb el trencament de CiU
BarcelonaCap polític, excepte Pere Macias, pot presumir d'haver treballat amb partits tan allunyats ideològicament com CiU, els comuns, el PSOE i ara ERC. Doctor en enginyeria de camins, canals i ports, Macias (Olot, 1956) és una de les veus més reconegudes en l'àmbit de les infraestructures i la mobilitat. Això el va portar a ser conseller d'Obres Públiques entre 1997 i 2001 en el darrer govern de Jordi Pujol, a ser el director del projecte d'unió del tramvia per la Diagonal amb Ada Colau del 2016 al 2018 i a finals d'aquell any a coordinar fins ara les actuacions de Renfe i Adif per millorar el servei de Rodalies.
Ara passa a l'altra banda, de la mà de Pere Aragonès, com a comissionat per al traspàs de Rodalies. "Jo ara no actuo com un polític. Es tracta de la contractació d’uns serveis professionals", es justificava en una entrevista a l'ARA el 2016 quan el va fitxar l'aleshores alcaldessa de Barcelona davant els retrets que li van fer del món convergent, entre ells l'antecessor de Colau, Xavier Trias. Ara fa un any, en una entrevista a aquest mateix diari, replicava que ara no es podia dir que l'Estat no invertia en Rodalies i que tant li feia si el servei el gestionava la Generalitat o l'Estat. "Que s’ho quedi qui vulgui", sentenciava, remarcant que l'important era que les inversions no s'aturessin.
A Madrid, la notícia ha estat ben rebuda. "És un home molt respectat i tècnicament molt valuós", apunten fonts pròximes a Renfe, l'operadora actual de Rodalies, que també formarà part de la futura empresa pública catalana. Les mateixes fonts afegeixen que es tracta d'una notícia "magnífica". De Macias, se'n destaca el "bon tarannà" i que "entén les dues parts", és a dir, tant la Generalitat com el ministeri de Transports, de qui fins ara rebia ordres, cosa que el situa com un "home de consens". "Ha treballat per a gairebé tots els colors", remarca una altra font. Sobre si això es tradueix en la possibilitat que hagi estat un nom pactat, fonts del més alt nivell apunten que la iniciativa ha estat de la Generalitat.
El constructor de la tercera pista del Prat
Si l'any que va ser conseller de Medi Ambient (1996-1997) va promoure l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com a titular del departament de Política Territorial i Obres Públiques també va impulsar nombrosos projectes importants. A banda de l’ampliació del Port de Barcelona i de tancar el traçat de l'alta velocitat al seu pas per Catalunya, va fer possible la construcció de la nova terminal de l'aeroport del Prat, així com la tercera pista. Una pista que ara enfronta republicans i socialistes per la voluntat del govern espanyol d'ampliar-la per sobre de l'espai protegit de la Ricarda. Un litigi del qual ell quedarà al marge.
El túnel de Bracons, que uneix la Garrotxa i Osona, és el seu principal llegat com a alcalde d'Olot, un càrrec que va ocupar de 1984 a 1996. Militant de CDC des del 1977, els qui el coneixen diuen que encara conserva el pedigrí convergent amb el pragmatisme com a bandera. De fet, quan va deixar la Generalitat va assumir alts càrrecs dins el partit, en ple procés del relleu de Jordi Pujol. Entre el 2002 i el 2004 va ser secretari general adjunt de CDC i també de la federació de CiU fins que va fer el salt al Senat i al Congrés. Quan es va trencar CiU el 2015 va deixar la primera línia política per centrar-se en la tasca de gestor tècnic que l'ha portat a pilotar el gegantí traspàs de Rodalies.