El Consell per la República planteja noves accions de desobediència civil

El Consell per la República (CxR) vol activar tota la maquinària per impulsar la "revolta democràtica" que considera imprescindible per culminar el procés d'independència. Amb la taula de diàleg com a símbol de l'etapa de desgel que ha obert ERC amb el govern espanyol, la institució de l'exili liderada per l'expresident Carles Puigdemont vol promoure, segons ha pogut saber l'ARA, la via de la desobediència amb accions de la societat civil que ajudin a donar embranzida al conflicte. Una estratègia que no fa altra cosa que donar continuïtat als plantejaments del document Preparem-nos, que va ser aprovat pel consell de govern del CxR i que estableix que "per assolir la República cal acceptar que la independència passa inevitablement per confrontar-se, de manera democràtica i no violenta, amb l’Estat" amb "una successió i extensió d’accions institucionals, polítiques i dels moviments socials que en una gradació d’estratègies encadenades han de dur l’Estat a una situació de desbordament democràtic".

Després d'impartir formació en la lluita no-violenta, el Consell planteja que grups organitzats facin accions com la que van protagonitzar el 25 de març de l'any passat, quan es va ocupar la seu de la delegació de la UE de Barcelona per denunciar la "inoperància" d'Europa davant del conflicte entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, el Consell vol reactivar la campanya d'insubmissió fiscal a la monarquia que va posar en marxa dos mesos després d'aquella acció per denunciar el que a parer seu és un dels símbols de la repressió de l'Estat. Tot i que l'objecció fiscal no està específicament prevista a la llei, el Consell considera que hi ha jurisprudència sobre l'objecció per motius ideològics que podria veure's emparada per la Constitució a partir de la llibertat de consciència.

D'altra banda, el Consell també ha ofert assessorament jurídic a les famílies afectades per la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de les classes en castellà en algunes escoles, per impedir que es posi en perill la immersió lingüística a les aules. Arran de la polèmica que s'ha generat per la imposició d'un augment del percentatge d'assignatures impartides en castellà en una classe de P5 de l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar, aquesta institució s'ha posat en contacte amb mares i pares d'aquest centre del Maresme, i d'altres escoles on també s'ha aplicat la mateixa sentència, per prestar-los ajuda amb el recurs que presentin davant la justícia. Després de la sentència del TSJC, el Consell ja va elaborar un informe jurídic adreçat principalment a la comunitat educativa que recull possibles accions legals per a "les persones que vegin vulnerats els seus drets lingüístics" i va anunciar que iniciava una ronda de reunions amb sindicats, juristes i agents educatius per traçar una estratègia de defensa jurídica i institucional davant del que va titllar de "setge" a la llengua catalana.