Els cinc motius que separen la CUP de l'aval als pressupostos

BarcelonaA l'espera de les noves reunions que mantindrà amb el Govern i en què podria arribar una contraproposta per arrencar el seu suport als pressupostos, la CUP se segueix mostrant recelosa amb el projecte i ara per ara, com va avançar l'ARA, el debat intern encamina la formació anticapitalista a presentar esmena a la totalitat, en una decisió que prendrà la militància en la votació de dilluns que ve. Però quins són els motius que condueixen els cupaires a vetar els comptes?

Rumb de la legislatura

Durant el debat d'investidura, la CUP no es va cansar de repetir que l'acord a què havien arribat amb ERC era "de mínims" i que en cap cas era "un xec en blanc". Només dotze hores després que Aragonès prengués possessió del càrrec de president de la Generalitat, alguns diputats de la CUP es van plantar davant del bloc Llavors de Barcelona per protestar per la participació de la Brimo en el desnonament. Allà van carregar amb duresa contra els republicans perquè el pacte estableix que els antiavalots no puguin intervenir en desnonaments que afectin persones amb risc d'exclusió social. El diputat Xavi Pellicer ha defensat aquest dijous a Catalunya que no n'hi ha prou en dir que l'actuació d'aquesta divisió dels Mossos serà l'últim recurs sinó que "no s'ha de contemplar" després que en la darrera oferta del Govern es parli de "limitar" la seva presència. La CUP interpreta que hi ha falta de voluntat al Govern per plantar cara a la justícia i evitar que aquestes unitats policials es facin servir en els desnonaments i això, interpreten, demostra que no s'aposta per la ruptura en l'àmbit social per garantir el dret a l'habitatge. "No ens val començar citant Karl Marx i acabar aplicant el programa de Foment", retreuen constantment els cupaires al president de l'executiu, en referència al seu discurs d'investidura i a la seva primera visita institucional, a la seu de la patronal. El rebuig d'ERC i JxCat a la seva proposta de fer un referèndum abans del 2025, que van fer pública al debat de política general, també ha generat força malestar entre els cupaires, perquè van acordar amb els republicans anar treballant alternatives per si la taula de diàleg no funciona.

Incrementar els impostos a les rendes altes

El Govern s'ha tancat en banda a incrementar els impostos a les rendes més altes, una de les principals demandes de la CUP. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ja els va anunciar en les primeres converses que els comptes no inclourien la creació d’un nou tram d’IRPF per a les rendes superiors als 60.000 euros. Els anticapitalistes també reclamaven la modificació de l’impost sobre el patrimoni, rebaixant el límit de 500.000 a 300.000 euros a les persones exemptes de pagar-lo, així com gravar més els que disposen d’un capital superior als 10 milions d’euros. Els comptes tampoc no incorporen tota la fiscalitat verda que plantejaven i els cupaires consideren ridícula la partida de 500.000 euros per a la creació d’una energètica pública catalana, una altra exigència de la CUP. "Amb aquests recursos no anem enlloc”, denuncien fonts de l’organització, que també lamenten que no es recuperin les hidroelèctriques amb concessions caducades.

Macroprojectes

La CUP no ha amagat la seva ferma oposició als macroprojectes que s'han posat sobre la taula, i de fet el partit forma part de les plataformes ciutadanes que els rebutgen. Els cupaires van criticar que el president Aragonès i ERC no s'oposessin de manera clara a l'ampliació de l’aeroport del Prat i van denunciar les divergències entre els dos socis de govern en aquest àmbit. L'aposta per la construcció del complex del Hard Rock a BCN World, que inclou una partida de 120 milions per a la compra dels terrenys per construir-hi el complex, o la injecció al Circuit de Montmeló, també han suscitat un fort malestar en la formació anticapitalista, perquè considera que suposa perpetuar "un model caduc basat en el monocultiu turístic, que no té res a veure amb la transformació ecològica de la qual feia bandera Aragonès". Els Jocs Olímpics d’Hivern són una altra línia vermella per als cupaires, malgrat que el Govern hagi pressupostat 800.000 euros per fer una consulta al territori, que la CUP ha reclamat per demostrar l'oposició dels municipis afectats. La CUP defensa una pla de reindustrialització i denuncia que només es destinin 15 milions a l’empresa pública Avançsa, que ha de ser el motor d'aquest pla.

Habitatge

250 milions separen la CUP del Govern. Els cupaires exigeixen que es destinin els 1.000 milions d’euros en polítiques d’habitatge que la formació va acordar amb ERC en el pacte d’investidura, tot i que no van concretar a partir de quan s'haurien d'executar. Els pressupostos preveuen una partida de 750 milions en aquest àmbit, però la CUP recorda que quan van negociar l'acord d'investidura van xifrar en 2.000 milions la despesa i que ja han rebaixat els seus plantejaments inicials. També s'oposen al fet que el 70% de l'habitatge recaigui en mans de promotors privats i només un 30% en tempteig i retracte.

Sanitat

Tot i que el Govern ha anunciat aquest divendres que la gestió del 061, en mans de Ferrovial des del 2016, passarà a ser pública, Pellicer ha criticat la "lletra petita" de la proposta perquè parla de "la part d'interès sanitari". Això fa pensar al diputat anticapitalista que es plantegi una "internalització parcial" que deixi de banda els que estan en situació "de més precarietat" com els teleoperadors i gestors. La formació assembleària també insta a internalitzar el transport sanitari i ja va presentar una proposició la setmana passada que va superar el primer tràmit al ple. No és l'única demanda en matèria sanitària. Els anticapitalistes critiquen que el Govern no destini la partida acordada a l’atenció primària que es va fixar en un 25% del pressupost sanitari (s'arriba a un 17%). També reclama enfortir “els equips sanitaris bàsics”, que inclouen els metges de família i les infermeres que treballen als CAP, però l'executiu advoca per incorporar especialistes per ampliar els serveis, cosa que la CUP no rebutja tot i considerar que cal reforçar el servei més pròxim al ciutadà.