L'acord per a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, llest

BarcelonaLa candidatura dels Jocs d’Hivern al Pirineu del 2030 segueix endavant després de pactar amb els governs de Catalunya i l'Aragó les seus dels diferents esports. La candidatura s’havia fixat el dilluns vinent com a data límit per poder enviar al Comitè Olímpic Internacional (COI) el seu dossier, però aquest divendres es va acordar l'últim punt de conflicte, el repartiment de les proves de gel. Tant la candidatura com el govern català han confirmat a l’ARA l’acord, però el govern aragonès ho ha negat, posant aigua al vi a última hora. Fonts de la candidatura, però, expliquen que la proposta validada és justament aquella que havia defensat l'Aragó dimarts passat en una trobada, motiu pel qual donen per fet que tira endavant i podran presentar la proposta dilluns, tal com havien planificat.

Tancar el repartiment de les seus era un dels punts més espinosos en aquesta aventura olímpica, que ha anat canviant de forma des que el llavors alcalde de Barcelona, Joan Hereu, va ser el primer a proposar-ho el 2010. Els últims mesos, els governs de Catalunya i l’Aragó s’havien creuat declaracions que van fer perillar la candidatura, topant tant quan tocava imaginar el repartiment de seus com amb el nom que haurien de tenir els Jocs si s’acaben fent. El COI veu amb bons ulls incloure-hi la paraula Barcelona, però els governs debatien sobre si s’hi havia d’incloure el nom de Catalunya, l’Aragó o els Pirineus. Segons ha pogut saber l’ARA, el nom del projecte “serà una de les últimes coses a decidir-se” fins i tot, si cal, un cop ja sigui oficial si els Jocs del 2030 es fan per primer cop al Pirineu o no. Tampoc s’ha decidit on es farien les cerimònies d’inauguració i de clausura.

Un cop els dos governs validin l’acord de la comissió tècnica, el document es presentarà al COI, que podria fer-hi canvis si considerés que alguna de les seus proposades no és la ideal quan una delegació seva visiti el territori. Segons el pacte actual, a Catalunya se celebrarien les proves d’esquí de muntanya a Boí Taüll, escenari on fa poc ja es va fer el Mundial d’aquesta disciplina, que s’estrenarà al calendari olímpic per primer cop als Jocs del 2026 a Milà-Cortina d’Ampezzo (Itàlia). L’hoquei sobre gel seria al Palau Sant Jordi i altres pavellons de Barcelona, mentre que les proves reines de l’esquí, aquelles de l’esquí alpí com el descens i l'eslàlom, es farien a la Molina i a Masella. Les modalitats de snow i freestyle serien a Baqueira-Beret. A l’Aragó tindrien lloc les modalitats de biatló i esquí de fons, mentre que les proves de patinatge artístic, el patinatge de velocitat en pista llarga i pista curta a Saragossa, i el cúrling a Jaca. Les proves de gel, de fet, han sigut les últimes sobre les quals s’ha aconseguit l’acord, ja que l’Aragó també volia partits d’hoquei sobre gel, però en aquesta comunitat no hi ha cap pavelló amb una mida adequada per a aquest esport.

Paral·lelament a Catalunya, i sense formar part dels Jocs, s'organitzaran durant les mateixes dates proves de telemarc –que combina les modalitats d'esquí nòrdic i alpí– al Pallars Sobirà i de múixing –trineus que funcionen a partir de gossos de tir– a l'Alt Urgell. Es tracta d'esports d'exhibició i, d'aquesta manera, totes les comarques de l'Alt Pirineu estarien implicades en el projecte.

Sarajevo, possible seu

El salt d’esquí, la combinada nòrdica, el bobsleigh i l’skeleton es faran a fora de l’estat espanyol perquè ni Catalunya ni l’Aragó no tenen les infraestructures necessàries per a aquestes modalitats. Tal com va avançar l’ARA, a l’acord s’ha pactat enviar els pròxims dies una delegació a Sarajevo, la ciutat que té dret preferent per acollir aquests esports si pot remodelar les instal·lacions dels Jocs del 1984. La prioritat de la candidatura és aquesta, per adequar-se a la petició del COI de fer uns Jocs low cost sense aixecar grans infraestructures que després no tinguin ús i donar de pas una nova vida a l’agermanament de la capital bosniana amb Barcelona nascut el 1992, durant els Jocs d’Estiu, quan la guerra martiritzava la ciutat balcànica. Si els bosnians no poden trobar els diners que calen per remodelar les seves instal·lacions, l’alternativa seria aprofitar les instal·lacions dels Jocs del 2026 a Itàlia, però queda descartat fer instal·lacions temporals al Pirineu per a aquests esports, ja que “el COI exigeix fer poques inversions”, segons Alejandro Blanco, que havia estudiat fa poc fer instal·lacions provisionals d’aquestes disciplines, sense gaire tradició al Pirineu. Una opció que també s’ha descartat per l’alt cos econòmic.

Un altre punt que caldrà superar serà el referèndum que la Generalitat vol organitzar a les comarques de l’Alt Pirineu aquest juny o juliol. El Govern encara no descarta incloure-hi comarques del Prepirineu, com el Berguedà, ja que l’organització dels Jocs significaria millorar les carreteres i el transport en tren entre Barcelona i el Pirineu. El COI també ha confirmat a l’ARA que encarregarà un informe a experts en canvi climàtic perquè expliquin com es poden fer uns Jocs al Pirineu quan cada cop hi ha menys neu. Els Jocs d’aquest any a la Xina van ser els primers que van fer-se tots amb neu artificial, una possibilitat que està sobre la taula per a la proposta dels Pirineus. Aquest dilluns, els diferents governs donaran més detalls abans de deixar-ho tot en mans del Comitè Olímpic Internacional.