Aragonès reclama activar "tots els mecanismes de pressió" per superar el "bloqueig" al diàleg

BarcelonaRecosir la "unitat d'acció" independentista per forçar l'Estat a negociar el referèndum i posar fi a la repressió. Aquesta és, un any després de les eleccions del 14 de febrer, la recepta del president Pere Aragonès davant la divisió i la inoperància de la majoria independentista sorgida de les urnes i els allargs a l'hora d'abordar el conflicte polític per part del govern espanyol, que encara no ha posat data a la pròxima reunió de la taula de diàleg. Davant de més de 400 persones convidades a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el cap del Govern ha pronunciat una conferència titulada Avancem en què ha admès que el diàleg que tant ha pregonat ERC es troba en un moment de "dificultat" i "bloqueig". El desllorigador, ha dit, implica recuperar la "cohesió" del sobiranisme i activar "tots els mecanismes de pressió" cap a l'Estat. L'objectiu continua sent el mateix: "Fer inevitables l’amnistia i l’autodeterminació".

Malgrat que tant el seu soci de govern, Junts, com la CUP –que ha declinat la invitació a l'acte criticant la "dinàmica" de l'executiu– i l'ANC donen per fracassat el diàleg amb el govern de Pedro Sánchez, Aragonès ha recordat que "mai fins ara l’estat espanyol havia reconegut l’existència d’un conflicte polític amb Catalunya", i ha subratllat que, per assolir la independència, "més tard o més d’hora" s'haurà d'afrontar un procés de negociació. "Per tant, aprofitem l’oportunitat que ara se'ns obre", ha reblat el president, que ha reconegut que els indults als presos polítics van ser un "pas indispensable" en la bona direcció. Sense concretar en què es traduirien els mecanismes de pressió a l'Estat, ni tampoc quines serien les "alternatives" al diàleg que va plantejar al desembre, el president ha urgit a "forçar" el govern estatal a "moure’s" i "fer una proposta". "Complir amb les obligacions no és una proposta. Cal afrontar el problema", ha dit, i en un missatge volgudament còmplice amb Junts ha demanat que es comenci per retirar "les causes contra el president Puigdemont i la resta de polítics exiliats".

Després de l'última trencadissa independentista, en aquest cas per la retirada de l'escó al diputat cupaire Pau Juvillà, el president ha demanat "abandonar el tacticisme, els retrets i les desconfiances que [...] debiliten la posició negociadora" davant l'Estat, i ha resolt que "no hi ha una manera bona i una de dolenta de ser independentista". "Quan reduïm el debat a identificar herois i traïdors hi perd el conjunt del moviment. Hem d’entendre que el moviment independentista és plural i és divers, com ho és el mateix país. Aquesta és la nostra força. Això és el que ens fa guanyadors", ha afegit. A primera fila l'escoltava la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb qui ERC ha topat tant per la gestió del cas Juvillà com per la seva participació aquest cap de setmana al tall de la Meridiana, que el Govern no havia autoritzat. Al seu costat, la resta de membres de la mesa, els consellers i el cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa, que encapçalava la quota socialista a l'acte juntament amb la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay. Entre el públic també hi havia representants dels comuns, així com de les entitats sobiranistes, socials i municipalistes, els principals sindicats, les patronals, les universitats i fins i tot del cos consular.

Si bé Aragonès no els ha volgut compartir tots els detalls del full de ruta que seguirà amb Madrid, on els republicans confien esprémer la necessitat dels seus vots per pressionar el PSOE, sí que ha volgut aprofitar l'auge de Vox a les eleccions d'aquest diumenge a Castella i Lleó per llançar un primer avís a Pedro Sánchez. En la línia del que ja va fer fa un mes en el discurs a Madrid, el president ha brandat l'espantall de la ultradreta. "Si manté el bloqueig i l’immobilisme; si no entén que sense la valentia d’afrontar les grans qüestions que la democràcia espanyola té pendents de resoldre, començant pel conflicte polític amb Catalunya [...], obrirà la porta a un govern de la dreta amb l’extrema dreta –ha advertit–. Perquè sense la resolució del conflicte polític, Espanya llisca cap a l’autoritarisme", ha argumentat.

El creixement dels ultres, però, acostuma a generar l'efecte contrari en el PSOE, que s'autodefineix com un dic de contenció davant de Vox i aparca tot gest cap a Catalunya que pugui ser interpretat com una concessió a l'independentisme. El republicà, en aquest sentit, ha assenyalat que si els d'Abascal continuen a l'alça serà "responsabilitat, únicament i exclusivament, de qui governa més pendent de no fer enfadar la dreta que de resoldre els conflictes de fons".

Ronda de contactes per refer consensos

El discurs, un any després de la més àmplia victòria independentista a les urnes, ha girat entorn de l'horitzó nacional, però ha estat marcat per l'apel·lació constant a la "Catalunya sencera" i a la necessitat de teixir consensos de país. Uns termes molt semblants als que utilitza el PSC en el seu relat per bastir una alternativa a l'independentisme. El republicà, en tot cas, ha assenyalat que Espanya "ni acull ni respecta els consensos de Catalunya" i que, d'aquesta manera, imposa unes "limitacions polítiques" al Govern. No ha faltat la denúncia dels atacs judicials a la llengua i la immersió lingüística –tot i que ha apostat per "modernitzar" el model com la "millor manera" de defensar-lo–, així com la crítica a la retallada de l'Estatut o la "infinitat d’iniciatives del Parlament i del Govern, encaminades a millorar la vida de la ciutadania, que han acabat bloquejades o laminades pel Tribunal Constitucional". "La situació actual és estructural i respon [...] al propi cansament de la societat catalana per intentar transformar Espanya, un estat que no vol ser transformat", ha sentenciat.

Per traduir aquest consensos en "accions polítiques concretes", ha anunciat una ronda de contactes que inclourà des dels eurodiputats catalans i els parlamentaris a Madrid fins a les principals institucions del país. Amb el diagnòstic clar, han faltat les concrecions sobre com avançar. I amb la incògnita sobre com respondran tant l'independentisme com la Moncloa a les crides del president, els precedents, un any després del 14-F, no auguren grans canvis.