Aragonès dilata la decisió sobre la qüestió de confiança

BarcelonaLa legislatura va néixer ja amb un punt d'inflexió al calendari: la primera meitat del 2023. Esquerra va adquirir el compromís amb la CUP que el president, Pere Aragonès, se sotmetria a una qüestió de confiança al Parlament per renovar el suport dels anticapitalistes, fixant una possible data de caducitat al mandat. Ara bé, la trencadissa dins la majoria independentista arran del debat dels pressupostos del 2022 –que el Govern està tancant amb els comuns– ha deixat en l’aire aquest compromís i ara Aragonès no garanteix jugar-se el mandat en una votació al Parlament d'aquí a dos anys. “Els acords programàtics amb la CUP els complirem perquè me’ls crec i són bons per al país. En les properes reunions avaluarem si té sentit la qüestió de confiança. [Amb els pressupostos] Ja hi ha hagut una primera qüestió de confiança", va defensar recentment en una entrevista a La Vanguardia.

¿Hi haurà, doncs, qüestió de confiança el 2023? Ara per ara no hi ha una resposta clara des del Govern i fonts de Presidència consultades per l’ARA recepten calma: afirmen que la primera estació ara és aprovar els pressupostos amb En Comú Podem –el debat final és el 23 de desembre– i posteriorment seure a parlar a fons amb la CUP per veure com queda el pacte –ara trencat– d’investidura. “És un debat encara llunyà”, afirmen les mateixes fonts, constatant que el primer tràmit dels pressupostos ja va implicar una primera prova de foc de l'aliança amb els anticapitalistes. Des de Palau no amaguen la sensació que la CUP ha fallat en aquest primer repte del mandat i que, per tant, si s’ha de parlar de complir acords, cal la implicació de les dues bandes.

La sensació a les files republicanes és que, després del no de la CUP als comptes, Aragonès quedaria deslliurat d’una qüestió de confiança que el tornaria a sotmetre a un test d’estrès: o s’hauria d’assegurar d’alguna manera el suport dels cupaires (no ho ha aconseguit amb els comptes) o tornar a comptar amb els comuns, la qual cosa ja li ha generat tensió amb Junts. El resultat d’un procediment així, que se supera amb una majoria simple dels vots, és clau: com recull la llei de Presidència, si el president perd, cessa del seu càrrec.

Malgrat que ara els cupaires se senten lluny de l’acció de Govern d’Aragonès, des de l’executiu recorden que encara es poden refer les coses. Entre altres motius perquè, prèviament a la qüestió de confiança, s’haurien de debatre i aprovar uns altres comptes, els del 2023. La decisió, doncs, es podria dilatar encara més en el temps, tot i que la CUP manté l’exigència: afirma que si Aragonès és president és perquè es va comprometre a una sèrie de qüestions que s’han de complir malgrat el seu veto als pressupostos, en paraules recents de la diputada Eulàlia Reguant. “No es pot posar la CUP com a excusa per no avaluar la seva acció de Govern”, hi afegia fa poc també el diputat Xavier Pellicer, si bé també admetia que la qüestió de confiança no és la principal “preocupació” de l’esquerra anticapitalista ara mateix.

I què hi diu, el soci de Govern? Aquesta setmana la presidenta del Parlament i presidenciable de Junts el 14-F, Laura Borràs, va instar Aragonès a mantenir la qüestió de confiança o “replantejar-se la legislatura”. En una entrevista a Catalunya Ràdio va assegurar que correspon al president i al seu partit valorar-ho, però va afegir que revalidar els suports a la cambra era un “compromís molt fort” del mandat. Això vol dir que Junts exigeix a Aragonès que se sotmeti a la qüestió de confiança? Fonts del partit al Govern ho neguen. Des de Vicepresidència no entren a valorar què ha de fer el president, asseverant que és un compromís entre Esquerra i la CUP en què Junts no hi va participar. També afirmen, però, que Aragonès els ha d’aclarir com garantirà l’estabilitat de l’executiu –si no es refà la confiança amb la CUP– i si vol els comuns com a soci estable. En aquest supòsit, les mateixes fonts avisen que qualsevol acord d’estabilitat ha de ser “compatible” amb el pacte ERC-JxCat, que manava preparar un “embat democràtic” com a alternativa a la taula de diàleg.

Un precedent recent

La CUP i les qüestions de confiança ja són parella de ball oficial a la política catalana, ja que l’única que s’ha fet a Catalunya, el 2016, va servir per refer el seu compromís amb el llavors president, Carles Puigdemont. Va ser la manera que van trobar en aquell moment els inquilins del Palau i els cupaires de desencallar la crisi generada només uns mesos abans: la CUP va tombar per primer cop a la història el projecte de pressupostos de la Generalitat en el primer tràmit. Per resoldre-ho, Puigdemont i els dirigents anticapitalistes, entre els quals la diputada Anna Gabriel, van mantenir converses durant l’estiu del 2016 per refer el full de ruta del Procés i situar un referèndum unilateral a l’horitzó i, al mateix temps, demostrar la solidesa de la majoria independentista al Parlament a través de la superació de la qüestió de confiança. “Referèndum o referèndum”, va etzibar llavors Puigdemont per obtenir el vot favorable dels cupaires. Ara la CUP voldria que Aragonès fes el mateix per tornar-se a alinear amb el Govern. Però el president descarta un referèndum unilateral aquest mandat. La intenció d’Aragonès és esprémer al màxim la negociació amb el govern espanyol amb l’objectiu d’obtenir resultats que legitimin la seva continuïtat al càrrec.