Aragonès constata la divisió estratègica de l'independentisme en les reunions per refer la unitat

BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, surt de la ronda de contactes amb l'independentisme constatant el que ja sabia abans de començar: cap partit l'acompanyarà a la taula de diàleg i la unitat estratrègica és un miratge. Junts i la CUP no només no compren la via de la negociació, sinó que ja demanen que s'alci l'alternativa que es va pactar per la investidura, que sobre el paper s'anomena embat democràtic, però a la pràctica els cupaires la bategen com un nou referèndum i Junts la denomina xoc amb l'Estat. Les cinc reunions han servit al president per veure com Elisenda Paluzie (ANC) li retreia que no tenia cap pla per a la independència, Albert Batet (Junts) criticava que la taula de diàleg era un "fràcas" i Dolors Sabater (CUP) abonava totes les tesis anteriors i l'avisava que els cupaires són la seva oposició, no el seu soci. La mateixa consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha acceptat que en les trobades s'ha constatat aquest "principi de realitat".

Aquest dimecres Aragonès ha tancat la ronda de reunions amb les diputades de la CUP Eulàlia Reguant i Dolors Sabater. Ho ha fet després que el plantessin la setmana passada per la detenció de quatre activistes del dret a l'habitatge. La CUP havia de ser la primera, però ha acabat sent l'última. I les posicions segueixen enquistades en la distància: la CUP vol una nova data per a un referèndum i el Govern demana paciència. Els cupaires han mostrat símptomes que la seva paciència s'està acabant i en un to contundent han instat Aragonès a aplicar "un canvi de rumb": "Referèndum i drets socials, l'únic camí en el qual ens trobaran", ha dit Sabater.

El matrimoni entre els cupaires amb l'executiu s'entén per dues variables: la de país i la sectorial. I tot i que la reunió estava programada per parlar de la primera, s'ha evidenciat que sobretot han tractat de la segona. Mentre la CUP creu que hi ha hagut un divorci –"no ens considerem socis des del moment que no hem votat el pressupost", ha dit Sabater– la Generalitat els considera "la principal força" amb qui treballar, en paraules de Laura Vilagrà. La trobada, doncs, ha sigut més un termòmetre de l'estat de l'acord d'investidura que una reunió per parlar del Procés.

Sabater ha criticat que el Govern no ha complert els seus compromisos i l'ha acusat de ser una "sociovergència republicana". Vilagrà ho ha volgut rebatre: "Hi ha concrecions", ha dit, per després repassar un seguit de mesures, com el canvi de criteri en les acusacions particulars contra manifestants o la prova pilot de la renda bàsica universal. Amb tot, els cupaires mantenen que l'acord és vigent "perquè el president és president" gràcies a aquells compromisos, "i els ha de complir". Hi ha el dubte de què passarà amb la qüestió de confiança, un element que ambdues parts asseguren que no han tractat. Les posicions, però, estan clares: la CUP la vol mantenir i el president aparcar-la.

El referèndum

Mentre Vilagrà ratificava que l'aposta del Govern és la del diàleg –instant la Moncloa a no "dilatar la data"–, Sabater responia que l'executiu està seguint una estratègia "d'estancament sine die" i defensava un referèndum. Els cupaires coincideixen amb Junts al dir que el rèdit de la taula s'ha acabat, però aquest dimecres Vilagrà ha avisat que la CUP hi va donar "un marge" de dos anys. Sigui com sigui, després de les cinc reunions, l'únic nexe comú que en pot treure Aragonès és que hi ha consens amb Junts a l'hora de crear una direcció estratègica del Procés –que ja es va pactar a la investidura i no s'ha acabat d'executar– i aquí també hi podrien trobar els cupaires. De fet, al Parlament, el líder de Junts Albert Batet ha urgit aquest dimecres Aragonès a crear aquesta direcció. El president, però, ha respost una cosa ben diferent: ha dit que "l'independentisme ha de parlar més del país i menys de si mateix", defensant tornar "als grans consensos", una temàtica que ha avançat que tractarà en la seva conferència el 14 de febrer. De moment, el president no ha aplicat aquests "grans consensos" i s'ha reunit només amb independentistes.

Reunions amb ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l'ANC que segons constaten fonts governamentals han tingut un ambient enrarit per la sacsejada del cas Juvillà. De fet, els dies que han passat entre la plantada de la CUP a Aragonès i la reunió que s'ha acabat fent han eixamplat encara més les diferències. Aquest dimecres Vilagrà ha assegurat que el president no va rebre cap document de Laura Borràs i que la proposta definitiva de la presidenta del Parlament als grups és, en tot cas, "un paràgraf de bones intencions". Amb tot, i així ho constata més d'una veu governamental, el cas Juvillà ha evidenciat que si la unitat estratègica no existeix per fer front a una inhabilitació, encara queda molta feina a fer perquè aguanti un nou Procés, sigui de ruptura o de negociació.