El (no) acord de pressupostos que el Govern negociava amb Junts
Aragonès reclama al partit de Borràs "sentit de país" perquè se sumi a l'acord pels comptes
BarcelonaEl Govern aprovarà els pressupostos amb els comuns i el PSC, però durant tres mesos també ha negociat amb Junts per si li fallaven els socialistes o per si, aconseguint la quadratura del cercle, els podia sumar tots tres. Malgrat que Junts no serà finalment al pacte pels comptes, el Govern ja tenia redactat un esborrany de 10 pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, que havia de ser l'acord amb el partit de Jordi Turull i Laura Borràs després de setmanes intercanviant papers. Un document que els juntaires consideren del tot insuficient i que no firmaran.
El text recull 54 propostes, per exemple sobre fiscalitat. La més destacada, la bonificació del 99% de la successió de les empreses familiars per afavorir-ne "la continuïtat". Era una proposta estudiada perquè s'hi recull que afectaria 748 persones i reduiria els ingressos disponibles per a la Generalitat en 11,7 milions d'euros. També hi figuren 55 milions d'euros per a la "transformació energètica" de les empreses catalanes i 118 milions per a la implantació d'energies renovables.
Una de les demandes de Junts era més recursos per a l'escola concertada. L'acord nonat recollia 39 milions extres per millorar-ne el finançament. En aquest cas, els diners s'invertiran igualment perquè també ho reclamava el PSC i s'ha inclòs en el pacte entre el Govern i els socialistes. En el pacte amb Junts s'hi incloïen 12 milions per desenvolupar el projecte AINA –ideat per Jordi Puigneró en l'època de vicepresident– o 102 milions d'euros per a la creació de noves places de serveis socials. A més, s'hi poden veure 83 milions per a l'impuls i foment del català o incrementar els pressupostos dels mitjans públics en 32 milions.
Segons càlculs del Govern, l'acord permetia que Junts influís de manera directa en 2.600 milions dels pressupostos. Per exemple, per incrementar fins als 15 milions la dotació per a les delegacions a l'estranger dedicada a fer operatives les sis que es van crear i que encara no estan en marxa. El document recollia una comissió de seguiment entre les dues parts per vigilar el compliment de l'acord, la mateixa clàusula que surt en el pacte del Govern amb els comuns i amb el PSC.
Carta a Turull
El mateix president Pere Aragonès ha reclamat aquest dilluns a Junts que se sumi al pacte. Aragonès ha enviat una carta al secretari general del partit, Jordi Turull, on diu que en la negociació havien arribat a una entesa en "el 79% de les propostes" que feien els juntaires. Es refereix, sense citar-lo, a l'acord que havia embastat el Govern. El president també ha comparegut a primera hora des del Palau de la Generalitat per defensar el pacte pressupostari i demanar a Junts que "per sentit de país" reconsiderés la seva negativa. "Es donen totes les condicions perquè Junts doni suport als comptes si anteposa l'interès de país [...]. És possible i absolutament desitjable", ha conclòs. Els comptes han estat registrats al Parlament al migdia per la consellera Natàlia Mas i es preveu que es tramitin en un temps rècord: 37 dies fins a l'aprovació final, el 10 de març.
No sembla que hi hagi cap possibilitat que el Govern convenci Junts. Els de Borràs, molt crítics amb l'encaixada de mans de dimecres entre Aragonès i el líder socialista, Salvador Illa, ja han avançat que rebutjaran els pressupostos si es mantenen "tal com estan". A Catalunya Ràdio, Turull ha replicat que el Govern no ha acceptat cap de les "grans propostes" i ha lamentat que ha preferit escollir el PSC com a "soci prioritari". Segons ell, hi ha "canvi de cicle" a la política catalana amb el Procés com a gran perjudicat.
Fonts de Junts expliquen que, durant les negociacions, havien tingut accés al document de 10 pàgines, però que sempre van transmetre que "era insuficient", sobretot en tres àmbits: fiscalitat, ajudes a les empreses i en termes de Procés. En fiscalitat, per exemple, no hi apareix la seva proposta estrella de deflactar l'IVA o la de reduir successions, i en termes nacionals qüestions com "fixar les bases organitzatives per a la preparació d'un eventual procés constituent".
En defensa del pacte
Malgrat que tant el PSC com ERC defensen que el pacte de pressupostos és un acord puntual i no un matrimoni estable, tots dos s'han dedicat aquest dijous a defensar-lo. Poc abans de la compareixença des de Palau del president i en una entrevista a TV3, Illa també ha qualificat de "positiu" el pacte, al qual s'ha arribat després d'un "esforç important" i "cessions" d'una banda i de l'altra. "Agraeixo i reconec l'esforç d'Esquerra Republicana", ha dit sobre la B-40, mentre que en referència al Hard Rock –criticat pel model de joc que implica–, ha afirmat que és un "centre de convencions" i que només inclourà "un casino".
També a TV3, la cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha tret ferro a la incorporació al pacte d'aquests macroprojectes, que el seu grup rebutja frontalment. A parer seu, el document on s'hi fa referència "no deixa de ser una declaració d'intencions plena d'eufemismes". "Estic tranquil·la. Aquests macroprojectes els pararem allà on siguem", ha dit Albiach, convençuda que no tiraran endavant, ja sigui per incompliment de la normativa europea o de la llei de canvi climàtic catalana.
Un cop segellat l'acord amb el PSC, ara el Govern vol aprovar els comptes com més aviat millor. Aquest dijous al matí la consellera Natàlia Mas els ha registrat al Parlament perquè comenci la tramitació. Segons el calendari dissenyat per la cambra, el 14 de febrer es votaran les esmenes a la totalitat i la votació definitiva està prevista per al 10 de març. Si es compta des d'avui fins al dia de la votació final, seran 37 dies de tràmit, un "temps rècord", segons fonts parlamentàries. Aquest calendari només es podria veure alterat si algun partit portés els comptes al Consell de Garanties Estatutàries perquè hi detectés alguna il·legalitat. Si fos així, l'aprovació final es podria demorar un mes més.