Aragonès canvia el Govern per resistir i buscar un impuls de cara al 23-J

BarcelonaQuinze dies després dels mals resultats d'ERC a les eleccions municipals i quan falta poc més d'un mes per a les generals del 23-J, Pere Aragonès ha anunciat aquest dilluns una remodelació del Govern. Amb l'objectiu de resistir al desgast i donar-se un nou impuls, ha canviat els consellers d'Educació, Territori i Acció Climàtica. En una compareixença des del Palau de la Generalitat, ha justificat aquesta operació per "afrontar la segona part de la legislatura amb més fortalesa i amb energia renovada". El president també ha insistit que vol esgotar el mandat, fins al febrer del 2025, i que en cap cas es planteja unes eleccions anticipades.

La decisió s'ha desencadenat aquest cap de setmana després que es confirmés que Teresa Jordà, titular d'Acció Climàtica, serà la número dos d'ERC per Barcelona a les eleccions del 23-J, cosa que ja implicava necessàriament una primera sortida de l'executiu. Serà substituïda per David Mascort (Barcelona, 1969), fins ara secretari general d'Acció Climàtica i, per tant, número dos de Jordà. Aprofitant que aquest canvi era obligat, el president n'ha fet dos més: Anna Simó substitueix Josep Gonzàlez-Cambray a Educació i Ester Capella relleva Juli Fernàndez a Territori.

Aragonès ha dedicat part de la seva compareixença a desvincular la remodelació de l'executiu dels mals resultats d'ERC a les municipals. El seu argument per explicar els canvis és que just ara s'arriba a l'equador del mandat i que vol afrontar la segona meitat amb "energies renovades" i també amb més "fortalesa" davant "l'amenaça de l'extrema dreta". Malgrat tot, a ningú se li escapa que una de les derivades d'aquesta remodelació és buscar un impuls per a les eleccions generals després de la reculada d'Esquerra de fa dues setmanes. Un nou revés el 23-J tornaria a sacsejar la Generalitat. Cambray ha sigut un dels consellers més contestats per l'oposició i també pels sindicats educatius. El mateix president ho va poder comprovar en el míting central d'ERC de l'última campanya electoral, on una vintena de manifestants van intentar interrompre l'acte protestant contra el titular d'Educació. El seu relleu dona aire a Aragonès tant al Parlament com de cara a l'opinió pública.

El cas de Fernàndez és més sorprenent, ja que no fa ni un any que havia aterrat a la Generalitat. El seu problema és que va quedar molt assenyalat quan el Govern va pactar amb el PSC fer la ronda Nord de la B-40 a canvi del suport socialista als pressupostos. Fernàndez havia estat històricament un dels grans opositors a aquesta carretera i va veure com, en nom d'un teòric bé superior –tenir comptes públics–, havia de combregar-hi per força.

Fidel al seu estil, Aragonès no ha volgut polemitzar amb cap de les arestes que deixa la remodelació. De Cambray n'ha lloat els canvis que s'han fet durant el seu mandat –com la gratuïtat de P2 o la contractació de nous professors– en un moment "d'alta complexitat"; i de Fernàndez ha assegurat que encara li queda molt futur al Parlament, on manté l'acta de diputat. "Ho heu donat tot", els ha dit el president en l'acte institucional de presa de possessió. Tant Cambray com Fernàndez s'han acomiadat sense fer soroll. El segon, fins i tot amb un toc d'humor, ja que li ha regalat un tren en miniatura a Capella perquè "volem tots els trens i totes les vies". Una metàfora ferroviària per animar-la a encarar un dels grans maldecaps d'aquest departament: exigir a l'Estat el traspàs integral de Rodalies.

Perfil polític i confiança màxima

A Cambray i Fernàndez els succeiran dues dones amb un fort perfil polític i que ja han tingut cartera a la Generalitat. Simó (els Alamús, 1968), va ser titular de Benestar Social i Família (2003-2006) i també va ser vicepresidenta del Parlament durant la legislatura de l'1-O –és una de les membres d'aquella mesa condemnades per desobediència–. Ester Capella (la Seu d'Urgell, 1963), fins ara delegada del Govern a Madrid i número tres d'Ernest Maragall a la candidatura del 28-M a Barcelona, ja havia passat per la Generalitat com a consellera de Justícia (2018-2021). Amb les tres noves incorporacions, el consell executiu passarà a tenir més dones que homes: 8 conselleres i 6 consellers, a banda del mateix president.

Segons assenyalen des del Palau de la Generalitat, amb aquests dos perfils –i també el de Mascort–, Aragonès busca sobretot una cosa: persones de la seva màxima confiança que haurien de tenir una adaptació immediata, ja que Capella i Simó ja havien sigut conselleres i Mascort estava fins ara just un escalafó per sota. A diferència de la remodelació del Govern de l'octubre passat, obligada perquè Junts va deixar el consell executiu, aquesta vegada no hi ha perfils independents ni provinents d'altres espais polítics. "Són persones de partit", explica una font coneixedora dels canvis.

Cap de les tres noves incorporacions tindrà treva: Mascort se les veurà amb la sequera, Capella amb el conflicte amb l'Estat per Rodalies i la B-40 i Simó haurà de refer els ponts amb la comunitat educativa. Tampoc tindran cent dies de gràcia perquè l'oposició en bloc ja ha criticat els canvis, que consideren que l'únic que constaten són els problemes d'ERC de governar amb franca minoria –els republicans tenen només 33 dels 135 diputats del Parlament–. La remodelació del Govern només deixa un gran dubte: si els resultats de les eleccions generals tornen a ser comprometedors per a Esquerra, Aragonès haurà gastat la carta de canviar el Govern com a revulsiu. El president assegura que tampoc gastarà la de les eleccions anticipades.