El Govern veu "dificultats" jurídiques per fer la consulta dels Jocs d'Hivern

BarcelonaEl Govern va anunciar el 22 de gener, de forma oficial, que farà una consulta "vinculant" a la primavera sobre els Jocs Olímpics d'Hivern i que hi estarien cridats a votar els ciutadans de més de 16 anys de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran –el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran–. Ara bé, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ho va anunciar malgrat que hi ha un informe jurídic del departament d'Exteriors –el que ha d'organitzar la consulta–, al qual ha tingut accés l'ARA, que alerta de les "dificultats" per fer aquesta convocatòria. Avisa que la jurisprudència del Tribunal Constitucional –sobretot arran del Procés– complica la possibilitat de consultar la població de forma general –ja sigui en l'àmbit local o nacional– i alhora adverteix del risc que la consulta acabi als tribunals si s'exclou una part de la ciutadania de la decisió sobre l'esdeveniment esportiu.

L'informe data del 12 de gener i està elaborat per l'assessoria jurídica del departament d'Acció Exterior, que és qui té competències en matèria de processos electorals i que ha d'organitzar la consulta dels Jocs d'Hivern. Està sol·licitat per la subdirecció general de Processos Electorals i Democràcia Directa i demana que s'analitzi l'opció de fer aquesta convocatòria en el marc de la llei 10/2014 en la modalitat de les consultes no referendàries. Una norma que diu de forma explícita que els resultats dels processos de participació ciutadana "no són vinculants per a l’administració convocant", malgrat que Vilagrà assegurés en roda de premsa que el Govern "entén" com a "vinculant" la consulta i el president, Pere Aragonès, assegurés des del Parlament que "si el territori no ho vol no hi haurà Jocs".

El document comença fent una anàlisi del marc jurídic actual i de la jurisprudència del Constitucional en matèria de consultes. Primer, té en compte que amb la interpretació que ha fet el TC la Generalitat no té capacitat per organitzar referèndums, perquè queda reservada per a l'Estat. Per tant, analitza la possibilitat de fer una consulta sobre els Jocs Olímpics en el marc de la llei de consultes no referendàries, aprovada el 2014 per fer el 9-N, i deixa constància que això és "complex" i té limitacions: no es pot consultar el cos electoral –és a dir, el conjunt de ciutadans majors de 18 anys que voten en unes eleccions municipals o autonòmiques– perquè això està reservat a l'Estat, ni tampoc un col·lectiu més ampli de població que inclogui el cens. L'exemple més clar, cita, va ser per la consulta del 9-N: el TC va considerar que era un referèndum encobert –i, per tant, inconstitucional– entre altres coses perquè estaven cridats a votar els majors de 16 anys i residents de la UE o de països estrangers. És a dir, una bossa de ciutadans que incloïa el cens electoral i de la qual es podia deduir l'opinió dels que s'expressen en unes eleccions.

"Les greus dificultats que planteja una convocatòria de consulta a tota o a una part de la població sobre una qüestió d’interès general que no és aliena a les competències de la Generalitat responen bàsicament al recel amb què la Constitució valora els instruments de democràcia directa i, especialment, amb la interpretació que el TC fa del règim del referèndum", diu l'informe jurídic.

És per això que, per determinar si la consulta sobre els Jocs Olímpics és legal o no, la clau és qui vota. "És la configuració del col·lectiu cridat a participar l’element determinant per valorar si la consulta sobre la candidatura a uns Jocs Olímpics és una consulta que s’adequa al marc constitucional i estatutari o si comporta una vulneració constitucional al configurar-se materialment sota l’aparença d’una consulta no referendària un veritable referèndum", afirma l'informe jurídic.

Tenint en compte que el Govern vol delimitar la votació a les comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, l'assessoria jurídica de l'executiu demana que es justifiqui molt bé per quin motiu només es considera aquesta població com a col·lectiu afectat i no altres llocs "amb un criteri objectiu i clarament delimitat" i que compleixi amb la "igualtat" entre els ciutadans i la "no discriminació". En aquest sentit, l'informe sentencia: "El decret [de convocatòria de la consulta] hauria de justificar per què només és cridada a participar la població d’aquests territoris del Pirineu, especialment en una consulta sobre una candidatura que es defineix com a Barcelona- Pirineus”. De moment, l'argument que ha verbalitzat el Govern per delimitar la consulta és que votaran els territoris "on passaran els esdeveniments", en paraules de Vilagrà, o les comarques amb un "impacte positiu més gran", en boca de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

En tot cas, l'informe afegeix que encara que es pogués justificar el cens caldria assegurar-se que la consulta es fa en un grup de població que no coincideix amb cap cos electoral -tampoc amb el de les eleccions municipals- i argumentar que es tracta d'un sector de la població que comparteix qüestions econòmiques o socials. Recomana, doncs, que es consulti per comarques, ja que la seva població no vota directament a les eleccions –els consells comarcals s'escullen de forma indirecta després dels comicis locals–, però planteja el problema de l'Aran: hi ha comicis directes al Consell General, de manera que en aquest cas s'hauria de trobar una altra fórmula.

Malgrat tot això, fonts de Presidència consultades per l'ARA asseguren que la consulta "es farà sí o sí", siguin quins siguin -diuen- els dubtes jurídics. Tot i això, el Govern no concreta com es farà: fonts del departament d'Exteriors expliquen que l'informe jurídic és la "base" per començar a parlar amb el departament de Laura Vilagrà sobre com es vol fer el procés de participació ciutadana i que l'objectiu és blindar-ho jurídicament per evitar impugnacions. En tot cas, els tribunals no són l'únic condicionant de la consulta, ja que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha traslladat que no vol que sigui vinculant ni amb una pregunta binària -de sí o no-. L'únic que sí que veuen amb bons ulls seria, segons les fonts consultades, que hi haguessin diverses preguntes a la població al voltant de l'esdeveniment esportiu. De fet, les últimes experiències de referèndums sobre els Jocs no han sigut satisfactòries: nou de deu ho han rebutjat.

Impugnació?

Davant d'aquestes dificultats jurídiques, sobretot per decidir qui vota, l'informe avisa que "no es pot excloure la possibilitat d’una impugnació del decret de convocatòria, no només per part del govern de l’Estat, sinó també per tota persona que considerés que la convocatòria lesiona els seus drets o interessos". És a dir, de qualsevol ciutadà que cregui que els Jocs l'afecten i, per tant, que també s'hi vol pronunciar: "La convocatòria també podria ser objecte d’impugnació en via contenciosa per qualsevol persona que considerés que la impossibilitat de participar en la consulta suposa una vulneració del principi d'igualtat i de no discriminació". Cal tenir present que, després que l'executiu anunciés l'àmbit territorial de la consulta, ja han sorgit moviments al Solsonès, el Berguedà i el Ripollès reclamant que també se'ls deixi votar.

On l'informe no veu cap problema és en l'objecte de la consulta, és a dir, els Jocs d'Hivern. Constata que és un esdeveniment esportiu i que s'emmarca en les competències de l'esport recollides a l'Estatut, com també passa amb altres aspectes que envolten els Jocs, com el comerç, el turisme, el transport, l’organització territorial o l'urbanisme.

¿Amb aquest document a la mà, el Govern farà una consulta amb tots els ets i uts o buscarà formes alternatives? Aquesta és una pregunta que encara no té resposta. Com moltes altres que queden per resoldre sobre els Jocs.