El govern valencià admet que no va saber fins dimarts a les vuit del vespre que podia enviar alertes als mòbils

Un àudio del Cecopi certifica que una hora abans de l'alerta ja s'estava discutint si s'havia d'enviar

Així funciona ES-Alert, la salvaguarda estrident contra les riuades de la DANA

Madrid / BarcelonaLa gran incògnita de dimarts 29 d'octubre al País Valencià comença a resoldre's. ¿Per què la Generalitat no va activar fins a les 20.12 h l'alerta als mòbils de la ciutadania quan feia hores que la situació provocada per la DANA s'estava descontrolant? Segons la consellera d'Interior i màxima responsable d'Emergències, Salomé Pradas, perquè fins pocs minuts abans no sabien que ho podien fer. En declaracions a À Punt, Pradas ha reconegut aquest dijous que va ser un tècnic qui va avisar que existia un mecanisme anomenat Es-Alert que estava a la seva disposició. Ho va fer després que ella acabés una conversa telefònica amb el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que li va comunicar que no es podia garantir que la presa de Forata aguantés el temporal. Dotze minuts després es va activar el sistema, que va permetre enviar un missatge i una alerta sonora als telèfons mòbils dels ciutadans.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara bé, a diferència del que ha dit a la televisió valenciana, un àudio avançat per la SER de la reunió de l'operatiu evidencia que s'estava parlant d'activar l'alerta més tres quarts d'hora abans. La consellera pregunta al tècnic sobre la situació dels municipis que s'estan inundant i si "els missatges els arribarien", preocupant-se pels talls de llum a la zona. Això era a les 19.15, una hora abans que s'enviés l'alerta als telèfons dels valencians. En la conversa enregistrada, el tècnic afirma que als pobles sense cap connexió arribaria el missatge en algun moment i va afegir que calia ser "el màxim de redundants" per assegurar-se que tots els ciutadans rebien l'avís de la Generalitat. "Immediatament [després] d'enviar el missatge, es parlarà amb À Punt perquè enviï el missatge, es difondrà a través d'emissores tradicionals", relata.

Precisament una de les principals crítiques que ha rebut el govern de Carlos Mazón és que el missatge als mòbils va arribar massa tard, quan la situació ja estava completament descontrolada. Davant de la indignació que han generat les declaracions públiques de la consellera, lluny d'assumir responsabilitats, ha negat haver dit que desconegués l'existència d'Es-Alert. "Per descomptat que coneixia l'existència del sistema d'enviament massiu de missatges d'alertes a la població en casos d'emergència", ha justificat a X, contradient el que ella mateixa havia dit a la televisió pública.

En les declaracions a À Punt, per justificar el seu desconeixement, la consellera havia explicat que es tracta d'un sistema "que no està en els plans autonòmics" i que "és encara un esborrany per aprovar" al Consell Nacional de Protecció Civil. Ara bé, els mateixos protocols de la Generalitat el tenen incorporat i així ho fan constar, per exemple, en la circular que van enviar aquest mateix 2024 per la prevenció d'inundacions: "Des d'aquest any està actiu el sistema d'alerta a la població (Es-Alert) mitjançant la Xarxa d'Alerta Nacional.

Al ministeri de l'Interior han rebut amb estupefacció aquestes afirmacions i afirmen que el sistema Es-Alert està disponible a tot l'Estat des del febrer del 2023. "No és una cosa desconeguda per qui està en l'àmbit de la protecció civil", afirmen fonts del departament pilotat pel ministre Fernando Grande-Marlaska, que es fan creus que la responsable autonòmica d'aquest àmbit no sabés que el podia utilitzar. Recorden, a més, que són les autonomies les que tenen la competència d'activar l'alerta i són les que decideixen el contingut i àmbit d'actuació de la notificació.

Hores després, la consellera mantenia que el d'Es-Alert és un "protocol provisional" i emfatitzava que dimarts de la setmana passada es va activar per primera vegada a la història del País Valencià davant d'una catàstrofe real (fins ara s'havia fet servir en diversos simulacres). En un missatge a X, ha insinuat que hi ha hagut un problema d'interpretació de les seves declaracions i ha compartit el vídeo "sencer, sense talls". Ara bé, és el mateix fragment que ja havia publicat À Punt en què diu assabentar-se de l'existència del sistema pel tècnic citat.

Activacions prèvies

La primera prova del sistema al País Valencià es va fer el 27 d'octubre del 2022, fa dos anys. Encara es van fer més proves els mesos següents, però és que ara fa un any, l'agost del 2023, l'anterior consellera d'Interior, Elisa Núñez, no només va lloar el sistema Es-Alert sinó que va anunciar que el tenien previst fer servir per afrontar una futura DANA. Núñez va sortir del govern ara fa quatre mesos, com tots els consellers de Vox, i des de llavors és Salomé Pradas qui té les responsabilitats en les emergències al País Valencià. Ella és, de fet, qui dirigeix encara el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi), que incorpora els serveis d'emergències i responsables dels governs valencià i espanyol.

Des del ministeri de l'Interior remarquen que, més enllà de les proves, el sistema Es-Alert ja s'havia utilitzat en situacions reals a l'Estat. La primera activació real, recorden, va ser el 21 de febrer de 2023 a un municipi de Castella-la Manxa per una fuga de gas. Des d'aquell moment i fins al mes d'octubre d'aquest any s'havia activat en quaranta-cinc ocasions. Entre elles, va ser molt mediàtica l'activació a la Comunitat de Madrid el 3 de setembre de 2023 amb motiu d'una altra DANA, que va provocar queixes perquè va ser menys greu del que es preveia. Catalunya és on més vegades s'ha posat en funcionament (28), l'última aquesta mateixa setmana.

El PP ataca el govern espanyol

La consellera de Justícia i Interior valenciana ha intentat descarregar en els organismes estatals la responsabilitat de la tardana presa de decisions, apuntant, com ja va fer el president valencià, Carlos Mazón, a l'AEMET o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La trucada del secretari d'estat de Medi Ambient és "l'única comunicació verbal" sobre el perill de desbordament de l'embassament de Forata, s'ha queixat. "Només ens enviaven mails", ha dit. "És llavors quan un tècnic proposa l'enviament de l'Es-Alert", ha assenyalat en una entrevista a la Cope, i ha explicat que si la presa s'hagués trencat, la situació hauria estat "apocalíptica".

Fonts del ministeri de Transició Ecològica citades per Efe subratllen que el govern valencià no depèn de cap trucada de l'executiu espanyol per decretar alertes, ja que és una decisió de l'autoritat autonòmica després d'avaluar la informació disponible. Remarquen que la consellera tenia els indicadors i avisos d'aquests dos organismes estatals a la seva disposició per decidir actuar. El govern valencià, a més, ja havia publicat un avís a través del 112 de "perill de trencament o avaria greu" a aquest embassament a les 18.10 h.

Prèviament a aquestes afirmacions de la consellera, la ministra de Ciència i líder dels socialistes valencians, Diana Morant, havia evitat entrar en el cos a cos afirmant que malgrat que el relat dels fets d'aquell dimarts és "incontestable", no és moment de demanar responsabilitats sinó de treballar per resoldre la situació dels afectats. Des de la direcció del PP eviten defensar l'actuació del govern de Carlos Mazón, que és a qui, diuen, "correspon donar les explicacions" sobre què va fer aquell dia. El partit se centra en atacar el govern espanyol, a qui acusa de tenir "mala fe" per no haver assumit el comandament de la crisi des d'un primer moment.

El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat aquest divendres els presidents autonòmics populars a una reunió telemàtica per abordar la situació de la DANA. Cap d'ells tampoc ha sortit en defensa de Mazón. En paral·lel, centenars de persones s'han manifestat aquest dijous al vespre davant la seu del PP a Barcelona contra l'actuació del president valencià durant la crisi amb crits de "Mazón criminal".

stats