El Govern assaja el software de la Hisenda pròpia amb els nous tributs

BarcelonaLa capacitat de la Generalitat per recaptar els impostos i tenir diners a la caixa serà clau en el moment de la desconnexió. Un any després d’adjudicar a IBM la creació d’un nou programa informàtic per a la Hisenda pròpia, el Govern l’assajarà l’any que ve amb els nous tributs previstos. Fonts d’Economia avancen a l’ARA que els impostos pactats entre Junts pel Sí i la CUP ja es programaran al software e-Spriu, un sistema informàtic molt més “punter” que l’actual i amb “capacitat” per gestionar tots els impostos, també els estatals, en cas d’independència. A diferència del software actiu -G@udí-, el nou programa estarà preparat per gestionar “impostos periòdics”, basats en censos, i de caràcter “massiu”, com és el cas de l’IRPF o l’IVA que ara recapta l’Estat.

Ara per ara, però, Hisenda es mourà en el marc de les competències autonòmiques i posarà en pràctica el nou programa amb els impostos que recapta la Generalitat.

A curt termini, els nous tributs que serviran de conillets d’índies per provar el nou sistema informàtic seran l’impost sobre els grans establiments comercials, l’impost sobre begudes ensucrades, la taxa turística, l’impost sobre elements radiotòxics, i l’impost sobre els actius no productius. Aquest, a diferència dels altres -incorporats a la llei d’acompanyament dels pressupostos- es crearà a través d’una proposició conjunta de JxSí i la CUP per gravar habitatges, cotxes d’alta gamma, iots i aeronaus que siguin improductius per a les empreses.

Ara bé, ¿quan estarà a punt el Govern per recaptar tots els impostos? “Estarem preparats quan arribi el moment”, assenyalen les fonts consultades, que assumeixen que dependrà de la conjuntura política. Ara bé, no especifiquen en quin moment el programa e-Spriu estarà enllestit per assumir la gestió i recaptació dels tributs que ara gestiona l’Estat. Des d’Economia insisteixen a remarcar que té la capacitat per fer-ho, ja que s’hi poden incorporar noves funcions progressivament. De fet, en el plec de prescripcions tècniques de l’adjudicació a IBM -tal com va explicar l’ARA- s’indica que el sistema haurà d’estar preparat per “arribar a un escenari de gestió completa” dels tributs.

Substituir el programa anterior

Per explicar com funcionarà el nou software, cal imaginar-se una plataforma formada per mòduls horitzontals i verticals. Els primers són l’estructura clau amb què ha estat treballant Hisenda en els últims temps, ja que són els procediments comuns en tots els impostos. Els verticals, en canvi, són propis de cada tribut i se’n poden anar afegint progressivament. “Hem passat d’un programa del segle XX a un del segle XXI”, afirma un dels consultats, que creu que el nou sistema informàtic permetrà fer un “salt qualitatiu molt important” a la Hisenda catalana. Actualment l’Agència Tributària utilitza el softwareG@udí, un sistema propi de tramitació de tributs de manera informatitzada dissenyat per l’empresa Indra a inicis dels anys 2000. La Generalitat l’ha utilitzat durant més de deu anys fins que l’any passat va adjudicar la creació del nou sistema.

Més oficines i més personal

La pota informàtica és una de les més importants en el desenvolupament de la Hisenda pròpia, ja que el programa de gestió d’impostos drenarà les dades dels contribuents i abastarà tots els processos de gestió d’impostos que acostuma a gestionar un estat per finançar tots els seus serveis. L’Agència Tributària està en ple desenvolupament de les competències autonòmiques amb l’ull posat a la tardor del 2017, quan es preveu el referèndum d’independència. Serà llavors quan també haurà de disposar del personal necessari i s’hauran d’obrir noves oficines per apropar-se al territori.

Si bé ara compta amb gairebé quatre-centes persones, l’objectiu és acabar l’any que ve amb vuit-centes incorporant el personal de les oficines liquidadores dels registradors de la propietat i els gestors i inspectors que superin les oposicions. El repte de la Hisenda pròpia és passar de recaptar 2.306 milions d’euros anuals a tenir 4.500 milions a la caixa per finançar els primers mesos de la independència.