El Govern firma el decret que rebutja els "percentatges" de castellà a l'escola
Educació "assumeix la responsabilitat sobre la legalitat" dels projectes lingüístics de cada centre
BarcelonaA només un dia perquè expiri el termini que ha donat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el consell executiu ha aprovat aquest dilluns el decret per respondre a la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules. Ho ha fet en una reunió del Govern extraordinària convocada pel president Pere Aragonès. Com va avançar l'ARA, el decret rebutja l'aplicació de percentatges en l'educació a Catalunya, malgrat el que disposa el veredicte judicial. En concret, el text firmat estableix "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües".
En la compareixença posterior a la reunió del consell executiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha defensat que "l'aprenentatge de les llengües mai es pot fer amb percentatges", sinó que s'ha de fer "amb criteris lingüístics i pedagògics". Malgrat això, ha evitat dir que la norma busqui deixar en paper mullat la sentència. Per al Govern, el que fa el text validat és donar un "marc normatiu" a les escoles per sortir de "l'atzucac" en què havia quedat l'educació a Catalunya arran de la sentència del TSJC. En canvi, Junts, soci de l'executiu, ha anat més enllà. El portaveu del partit, Josep Rius, ha asseverat que el decret llei és una "confrontació" directa amb la resolució judicial. Els de Carles Puigdemont han tret pit per l'aprovació del decret, ja que és una via que van posar ells sobre la taula: "Si Junts no hagués estat al Govern, ara no tiraria endavant". "S'han pres les decisions que s'havien de prendre", ha dit des d'ERC Ernest Maragall.
A part del rebuig dels percentatges, la normativa impulsada per part del Govern també conté un segon aspecte destacat, que és que la conselleria d'Educació serà l'encarregada de "validar en un període no superior als 30 dies el projecte lingüístic" que presenti cada centre. Això vol dir que el departament de Josep Gonzàlez-Cambray "assumeix la responsabilitat sobre la legalitat" dels projectes de cada escola. En definitiva, que Educació es fa responsable de les eventuals conseqüències legals de les decisions que prenguin els centres sobre l'ensenyament de les llengües oficials. "Protegim els centres educatius, els docents i el model d'escola catalana", ha assegurat el president Aragonès. El decret també diu que, en cas que aquests projectes lingüístics no s'adaptin als criteris fixats, tindran "sis mesos" per corregir-los. Aquest punt s'ha introduït amb una esmena d'última hora.
Passos següents
I ara què? La pregunta té dues derivades, una en el terreny educatiu i l'altra en el terreny judicial. En l'educatiu, els 5.000 centres de Catalunya afectats pel decret rebran aquest dimarts les "instruccions claríssimes" sobre com cal aplicar el decret. El mateix dia hi ha reunió del Govern de caràcter ordinari, després de la qual està previst que el conseller Cambray comparegui en roda de premsa per explicar-se amb detall.
En el terreny judicial caldrà veure com reacciona el TSJC, és a dir, si considera satisfeta la seva demanada perquè s'apliqui la sentència del 25%. Plaja no ha volgut fer futuribles i s'ha mostrat convençuda que el decret té "solidesa jurídica" i "dona resposta a la sentència alhora que protegeix el model d'escola catalana". El Govern, però, és plenament conscient que el que busca és driblar l'aplicació dels percentatges de castellà i que tot plegat podria acabar als tribunals; en concret, al Constitucional.
Qui sí que ha fet explícit que tot plegat fa olor d'acabar de nou davant la justícia és el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha demanat a la Generalitat tenir preparades alternatives per si els tribunals tomben el decret: "Cal tenir un pla B, un pla C i un pla D". Però si acaba impugnat davant dels jutges no serà per decisió del govern espanyol. Per ara l'executiu de Pedro Sánchez es manté a l'expectativa i la ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha dit que és cosa del TSJC dir si la resposta del Govern al 25% és "la correcta".
La llei: el pròxim objectiu
La resposta del Govern a la sentència del 25% té dues potes: aquest decret, i la llei del Parlament que han pactat el PSC, ERC, Junts i els comuns. La idea original del Govern era aprovar aquest decret un cop el Parlament hagués aprovat la llei. Aquesta norma, però, encara haurà d'esperar uns dies, perquè Vox, Cs i el PP la van dur al Consell de Garanties Estatutàries, i l'òrgan consultiu de la Generalitat no enllestirà el dictamen fins a finals d'aquesta setmana. Un dictamen que, en qualsevol cas, no és vinculant. El decret, que ja ha entrat en vigor perquè s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), també haurà de passar pel Parlament per ser ratificat. El Govern confia que prosperi amb els vots dels dos partits de la coalició, ERC i Junts, i el suport dels comuns.
La llei i el decret són fruit d'intenses setmanes de negociació a quatre bandes entre ERC, Junts, el PSC i els comuns. Però així com la llei tindrà el suport dels quatre partits –que han pogut salvar in extremis un consens ampli per la llengua–, el decret no, ja que els socialistes no comparteixen que es rebutgin explícitament els percentatges expressats per la sentència. La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha criticat que el decret "no dona resposta" a la sentència i "desafia els tribunals". També s'hi ha pronunciat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que ha lamentat que l'executiu no hagi tingut "tant interès" en pactar el decret sobre el català amb els socialistes com amb la llei, que sí que ha sigut acordada a quatre bandes.
Els comuns, doncs, emergeixen ara com el partit essencial per convalidar el decret al Parlament, ja que la CUP no el votarà – “Consagra la segregació escolar” va dir el cupaire Carles Riera–. Tot i això, els de Jéssica Albiach encara no van voler confirmar el seu sí. El diputat David Cid va dir que per a ells “la clau” de tot plegat és la proposició de llei i que ja decidiran què fan amb el decret quan se n’hagin estudiat el contingut –tot i que fonts governamentals asseguren que es van comprometre a donar-hi suport si s’acordava també una llei amb el PSC–. El decret, en tot cas, pot acabar també al Consell de Garanties: Ciutadans ja va avançar que intentaran demanar un dictamen –necessita un altre grup– perquè considera que intenta “burlar” la sentència del 25%.