Qui és qui en el govern de Salvador Illa?

BarcelonaEl degoteig de noms que formaran part del govern del nou president de la Generalitat, Salvador Illa, va començar divendres al vespre i no s'ha aturat fins a aquest diumenge, amb el consell executiu ja complet. Els nous consellers i conselleres prendran possessió del càrrec en un acte al Palau de la Generalitat aquest dilluns i celebraran la primera reunió del consell executiu aquest dimarts. A l'espera que expliquin quines són els seves prioritats per a les seves respectives carteres, Salvador Illa ha format un govern transversal, més enllà de les sigles, on els perfils tècnics i independents es combinen amb dirigents de pes del PSC i alguns exdirigents de CiU i Junts, a més d'excàrrecs de l'executiu d'ERC. En repassem els perfils.

Mà dreta de l’alcalde Jaume Collboni, Albert Dalmau (Barcelona, 1990) ha estat fins ara gerent de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de quadrar els números dels pressupostos dels últims cinc anys al consistori barceloní. Dalmau serà el responsable de coordinar les polítiques del govern de Salvador Illa i, fins ara, s’ha caracteritzat per ser un bon mediador entre el sector públic i el privat des de l'administració municipal. Veí de la Barceloneta, va tenir un paper clau en el desembarcament de la Copa Amèrica a Barcelona i és un dels impulsors del Pla Endreça, el paquet de mesures que el govern de Collboni ha posat en marxa per millorar la neteja de la ciutat. Dalmau, amb 33 anys, serà el conseller mil·lennial més jove del govern de Salvador Illa, amb qui manté una relació estreta. Dalmau es declara un apassionat de Barcelona i també va ser el gerent més jove de la història de la ciutat, on va aterrar amb només 28 anys. És graduat en ciències polítiques per la UPF.

La nova consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, serà l’encarregada de pilotar la negociació del nou finançament singular per a Catalunya. No li resultarà nou: ella mateixa ha negociat amb Esquerra l'acord que ha convertit Salvador Illa en president. Diputada al Parlament des del 2012 i portaveu des del 2021, Romero (Caldes d'Estrac, 1976) és una persona de màxima confiança del nou president –van fer tàndem a les llistes del 12-M– i està avesada a pactar pressupostos, mocions i lleis. Ho ha fet des de les files del PSC a l’oposició i ara ho haurà de fer des d'una de les carteres de més pes del Govern. Té una bona relació amb líders de sindicats i patronals i amb el món universitari i de la recerca; de fet, va formar part de l’equip que va impulsar el TecnoCampus de Mataró quan era regidora a la ciutat. De verb esmolat i respostes àgils, Romero ha estat fins ara la cara més visible dels socialistes al Parlament, on ha treballat durant els últims tres anys i mig colze a colze amb Salvador Illa. Ha estudiat dret a la Universitat Pompeu Fabra, té formació en gestió pública i durant uns anys va treballar a GlobaLleida i Caixa Laietana.

Salvador Illa premia Sílvia Paneque (Girona, 1972) amb una macroconselleria com la d'Acció Climàtica i Territori i convertint-la en la nova portaveu del Govern. Ho fa després que Paneque reconstruís amb perseverança el grup municipal dels socialistes a la capital gironina arran de l'abandonament de molts dels seus dirigents entre el 2012 i el 2014 pel rebuig de la direcció al dret a decidir de Catalunya. Pal de paller del PSC a Girona des del 2011, es va erigir com a líder en solitari i va aconseguir ser la candidata més votada a les darreres eleccions municipals, però un pacte a tres bandes entre Guanyem, Junts i ERC la va deixar sense alcaldia. Als anteriors comicis, el PSC havia pactat amb Junts, i es va convertir en primera tinent d'alcalde, però la celebració del referèndum va fer que es trenqués l'aliança poc després. Tot i així, no va mostrar una actitud bel·ligerant amb l'1-O i es va oposar a l'aplicació del 155. Després de tres anys com a diputada a la Diputació de Girona, va fer el salt al Parlament a la penúltima legislatura i en la darrera va ser la cara visible del PSC sobre la sequera i va criticar la "manca de planificació" del Govern sortint en aquesta qüestió. Paneque, fins ara portaveu del grup socialista a l'Ajuntament de Girona, passarà a ser ara la veu del Govern.

Salvador Illa ja va recuperar Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1974) per a la primera línia política quan la va nomenar portaveu del partit al març. En campanya, va anar un pas més enllà: va anunciar que l’ara alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet seria la seva consellera d’Interior i que l’acompanyaria el major dels Mossos Josep Lluís Trapero com a director de la policia. Parlon i Trapero, que també és de Santa Coloma, es coneixen des de fa anys i la futura consellera ja el va sondejar per fitxar-lo com a cap de la policia de la ciutat després d’anys abanderant un discurs molt centrat en la seguretat (i molt dur amb les ocupacions). La consellera deixa Santa Coloma després de rebre la vara d’alcaldessa el 2009 en substitució de Bartomeu Muñoz arran de la detenció d'aquest per corrupció. Des d’aleshores, no ha perdut cap elecció municipal i ha guanyat les últimes tres per majora absoluta. L’ascens de Parlon dins del PSC es va truncar el 2016, quan va perdre contra Miquel Iceta la pugna per liderar el partit –van pactar, però, situar Salvador Illa com a secretari d’organització–. Pedro Sánchez la va incorporar posteriorment a l’executiva federal del PSOE, però ella en va marxar en protesta per l’aplicació del 155. Comparteix amb Salvador Illa la passió per córrer (tot i que prefereix la muntanya).

Es va jubilar al març com a gerent del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona després de tretze anys al capdavant i, ara, Olga Pané (Barcelona, 1956) serà la nova consellera de Salut. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja la va voler fitxar per a aquesta cartera a les anteriors eleccions catalanes, però la reedició d’un nou govern independentista el 2021 va truncar la seva arribada a l’executiu. En aquesta campanya el socialista no va esmentar el seu nom. Especialista en medicina del treball, màster en serveis sanitaris i diplomada en gestió d'hospitals, Pané va ser una de les primeres dones a posar-se al capdavant d'un centre sanitari a Catalunya. Va iniciar la seva trajectòria en centres d'atenció primària (CAP) públics del Baix Llobregat, així com a l’àrea bàsica de la Roca del Vallès, municipi del qual Salvador Illa va ser alcalde deu anys. També va gestionar el Consorci Sanitari de l’Anoia i la Fundació Institut per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) i va ser directora de la consultoria del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). L’any 2021 va formar part del comitè d'experts per a la transformació del sistema públic de salut designat per l’exconseller Josep Maria Argimon com a resposta a la crisi de la covid.

Miquel Sàmper és, sens dubte, el fitxatge estrella del nou govern d'Illa. Sàmper, provinent de Junts, serà el conseller d'Empresa i Treball després de ser el titular d'Interior en el govern de Quim Torra, en substitució de Miquel Buch. Es va donar de baixa de la formació de Carles Puigdemont al febrer pel bloqueig de Junts a la llei d'amnistia, amb el qual va afirmar que estava en desacord. "La bretxa ideològica i, darrerament, de formes, no feia possible la meva continuïtat", va esgrimir per justificar la seva sortida. Entra a l’executiu, curiosament, després de defensar sortir-ne quan Junts el compartia amb ERC. Com a advocat, Sàmper es feia càrrec de la defensa de l'exconseller Lluís Puig. En els últims mesos se l'ha pogut veure en actes amb Salvador Illa i es va adherir a la plataforma de suport al líder socialista en les últimes eleccions al Parlament.

Esther Niubó (Barcelona, 1980) és l'escollida de Salvador Illa per encapçalar la conselleria d’Educació i gestionar la resposta a la crisi educativa pels mals resultats de PISA. Diputada al Parlament des del 2015, Niubó ha estat un dels perfils a l'alça dins del PSC dels darrers anys. De fet, quan Illa va configurar l'anomenat "govern alternatiu" ja va pensar en Niubó per ser la titular d'Educació a l'ombra. La nova consellera va ocupar la quarta posició a les últimes eleccions, i a l'inici de la legislatura el PSC la va nomenar portaveu adjunta del grup parlamentari. Niubó compagina el càrrec de diputada amb el de regidora de Castelldefels des del 2019, i és la primera secretària del PSC a la ciutat. Niubó està afiliada al PSC des del 2002 i ha tingut diversos càrrecs dins del partit. Del 2012 al 2014 va ser secretària de política europea i del 2013 al 2016 portaveu del partit. Des del 2019 és la secretària d'educació a la comissió executiva del PSC. 

Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) serà el nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica del govern de Salvador Illa. Espadaler substituirà Gemma Ubasart en el càrrec. L'exdirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i actual líder d'Units per Avançar –que s'ha presentat en coalició amb el PSC en els últims set anys– ja havia estat conseller de Medi Ambient (2001-2003) en l'últim govern de Pujol i d'Interior (2012-2015) en l'època d'Artur Mas. Durant aquesta darrera etapa, arran de les tensions entre CDC I UDC pel Procés, va dimitir com a conseller en oposició a la via unilateral. Llicenciat en història per la UB, ha cursat estudis de ciències polítiques i sociologia per la UAB. També ha estat tinent d'alcalde de Vic i de Sant Quirze de Besora, i director general d'Administració Local entre 1999 i 2001.

Illa ha decidit mantenir el rumb que portava la conselleria de Cultura —i que havia alabat públicament— ascendint un càrrec d'ERC, la fins ara directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, a consellera de Cultura en substitució de Natàlia Garriga. Hernández (Barcelona, 1968), llicenciada en història de l'art i màster en direcció de comunicació empresarial i institucional, havia estat directora del Museu de les Aigües de Barcelona (2011-2022). En aquests anys a la conselleria ha embastat un avantprojecte de llei de patrimoni polèmic, per la rebaixa del nivell de protecció que vol implementar en alguns espais. També ha iniciat la renovació de la museografia (amb elements digitals) dels principals monuments del país i s’ha adquirit la Casa Vallmanya per recordar la figura del president Macià.

El diputat al Parlament i primer secretari de la federació del PSC de Lleida, el Pirineu i l'Aran, Óscar Ordeig Molist (Vic, 1978), serà el nou conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del proper govern de la Generalitat. Doctor en administració i direcció d'empreses, i llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport, Ordeig també ha estat regidor a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i col·labora amb entitats socials i culturals, així com amb associacions esportives. Ordeig entoma el repte de calmar els ànims de pagesos i ramaders que han protagonitzat les mobilitzacions més importants que es recorden dels darrers anys. Ordeig, com a portaveu del PSC a la comissió d'Agricultura, ha estat molt crític amb la gestió de l'anterior conseller, David Mascort. De fet, el primer que fa el nou Govern és recuperar el nom de la conselleria d'Agricultura i s'abandona així el d'Acció Climàtica que va implantar fa dues legislatures Teresa Jordà.

Acabada d'aterrar del ministeri de Seguretat Social, l'economista Mónica Martínez Bravo agafarà les regnes del departament de Drets Socials i Inclusió. Martínez (Barcelona, 1982) va créixer al barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i és doctora en economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Fins ara era secretària general d'Inclusió del govern espanyol i havia combinat la recerca en desenvolupament econòmic i igualtat amb la tasca docent al MIT i al Centre d'Estudis Monetaris i Financers de la Universitat Johns Hopkins. Martínez va ser la telonera d'un acte de campanya d'Illa on l’aleshores candidat ja va elogiar la seva trajectòria professional i va subratllar que casos com el seu –la nova consellera va néixer en una família humil que havia emigrat a Catalunya per prosperar– són un exemple de l'ascensor social que permet l'estat del benestar. L’any 2021 va rebre el Premi Banc Sabadell a la millor economista d’Espanya de menys de 40 anys. En recollir el premi, ella mateixa va reivindicar els seus orígens i va defensar la necessitat d'una universitat pública de qualitat per garantir la igualtat d'oportunitats. Martínez Bravo té al davant la gestió del traspàs de l'ingrés mínim vital acordat pel govern de Pere Aragonès, un instrument que coneix bé perquè ella mateixa se n'ha encarregat al ministeri d'Elma Saiz.

El fins ara secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, serà el conseller de Política Lingüística. Illa fitxa així un càrrec significatiu del govern d'ERC (però independent) per a una conselleria pactada entre republicans i socialistes en l'acord d'investidura i que té com a objectiu impulsar l'ús social del català. El nou conseller és catedràtic de sociolingüística catalana i una figura de consens, tant polític com social, entre les entitats que defensen la llengua. Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) formava part de l'equip de la fins ara consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i en aquesta legislatura, a banda d’elaborar 100 mesures transversals per millorar la situació del català, ha engegat l’ambiciós Pacte Nacional per la Llengua, la base per a les futures polítiques lingüístiques, que ara voldrà signar.

La conselleria de Recerca i Universitats estarà encapçalada per la bioenginyera Núria Montserrat (Barcelona, 1978), segons ha avançat la SER. Investigadora ICREA i fins ara cap d'un grup de recerca a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), està especialitzada en la generació de cèl·lules mare embrionàries i és reconeguda a Europa per haver creat models de cultiu amb cèl·lules humanes que reprodueixen òrgans malalts, els anomenats organoides. Amb aquestes recreacions es poden estudiar els orígens de les patologies i assajar les teràpies més eficaces per combatre-les, una tècnica innovadora que va fer que, l'any 2013, se seleccionés la seva línia de recerca com un dels 10 millors descobriments i que s'ha ampliat a altres òrgans, com el cor, i malalties, com la covid. Montserrat forma part de la European Society of Cardiology i la Fundació Europea d'Estudi de la Diabetis. Es va formar a la Universitat de Barcelona i no té carnet del PSC.

És una de les carteres que el nou govern havia de mantenir per complir l'acord d'investidura amb Esquerra i, finalment, Salvador Illa ha triat Eva Menor (Madrid, 1972) per liderar-la: és la nova consellera d'Igualtat i Feminismes. Alcaldessa de Badia del Vallès des del 2009, la trajectòria política de Menor pivota sobre el consistori d'aquesta població del Vallès Occidental: primer va ser regidora de Cultura i Participació Ciutadana, després tinenta d'alcalde de l'àrea d'Economia i Hisenda, Recursos Humans i Serveis Generals i, fins fa no gaire (quan es va incorporar a les llistes del PSC per al 12-M), alcaldessa; un càrrec que ha revalidat en quatre eleccions, l'última de les quals amb majoria absoluta (11 dels 17 regidors). Llicenciada en dret a la Universitat Autònoma de Madrid i especialitzada en els àmbits penal, laboral i de família, Menor va ser presidenta delegada de l'àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona entre 2019 i 2023 i de l'àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme l'últim any. A títol individual, és sòcia de la Creu Roja, de l'Associació contra el Càncer i de l'Associació de Celíacs de Catalunya. També és membre de l'associació Dones per a la Igualtat de Badia del Vallès.

El director general de comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, deixarà el càrrec per incorporar-se al govern de Salvador Illa. Ho farà com a conseller d'Acció Exterior i Unió Europea. Esquerra i el PSC van pactar que el nou executiu socialista mantindria aquest departament, per al qual el president ha fitxat un català de pes dins de les institucions europees. El 19 de març del 2018 va ser guardonat amb l'Orde d'Isabel la Catòl·lica, que concedeix Felip VI, i durant l'acte l'aleshores president del Parlament Europeu Antonio Tajani va declarar que era "un català espanyol sense por de reconèixer-ho" i que "sempre" havia "estat lleial a Catalunya i Espanya". De fet, els eurodiputats independentistes han acusat l'encara portaveu del Parlament Europeu de ser "un peó al servei d'Espanya contra l'independentisme" arran de diversos incidents com ara la transcripció i traducció feta en un debat sobre la immersió lingüística a l'eurocambra o anteriorment amb l'amenaça d'expulsar Catalunya de la Unió Europea si es feia independent.

El govern de Salvador Illa tindrà una Conselleria d'Esports: la dirigirà l'exjugador de bàsquet Beni Álvarez, que ara és tinent d'alcalde del PSC a l'Ajuntament de Tarragona. El president socialista, aficionat a córrer, dona rang de departament a una àrea que fins ara era una secretaria general. El conseller Álvarez és de Reus i es va formar al CB Tarragona. Després d'una carrera com a jugador professional, va ser entrenador i ha col·laborat fent formació a la selecció espanyola i a la catalana. Precisament, un dels acords entre Esquerra i el PSC és crear una oficina per impulsar les seleccions esportives catalanes.