El govern de Salvador Illa eliminarà per llei la cita prèvia obligatòria

BarcelonaEl Govern eliminarà per llei la cita prèvia obligatòria, un dels requisits estès per fer qualsevol tràmit en la majoria d'ajuntaments, les diputacions i la mateixa Generalitat a partir de la pandèmia. En el marc d'un "pla de reforma i transformació de l'administració" per millorar els serveis públics, el consell executiu aprovarà aquest dimarts un acord de govern per tirar endavant aquesta llei, que haurà de garantir l'atenció presencial sense que calgui demanar cita obligatòriament en tot el sector públic del país. Així ho ha anunciat en una roda de premsa aquest dilluns el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que pretén fer compatible aquest canvi amb el sistema de cita prèvia, preservant "la qualitat del servei" –admetent que aquest mecanisme ha pogut generar "desafecció" en els ciutadans–. "La cita prèvia no pot ser una imposició", ha reblat. A més, ha aclarit que aquesta mesura no hauria de requerir més funcionaris ni canviar el règim vigent de teletreball.

De fet, el camí per eliminar aquesta obligatorietat ja havia començat en els últims mesos de l'executiu de Pere Aragonès, tot i que no s'havia concretat en una llei i només estava circumscrit a l'administració de la Generalitat. El termini màxim que es fixa el govern de Salvador Illa per completar el procés, que també incideix en la lluita contra la bretxa digital, és d'un any. Alhora, també vol impulsar un pla de xoc amb disset accions urgents, entre les quals la creació de 2.000 places de pràctiques remunerades per a joves estudiants, amb una dotació de 40 milions d'euros, per atraure talent del món universitari al sector públic i generar així "vocacions" davant "el repte del relleu generacional", amb la jubilació del 14% dels funcionaris actuals d'aquí al 2030.

Dalmau és el responsable d'aquest pla, que té com a peça clau l'anunciada creació d'una comissió d'experts dirigida per Carles Ramió, catedràtic de ciències socials i polítiques de la UPF. Aquesta comissió tindrà l'encàrrec d'enumerar en deu mesos un seguit de propostes per transformar l'administració, fent èmfasi en la simplificació i racionalització dels ens públics, la transparència i la digitalització. "Hem de superar algunes estructures obsoletes i cotilles normatives que són fruit dels anys 90", ha avisat el conseller, que ha afegit que la transformació també ve inspirada per les recomanacions de la Comissió Europea. Així, ha argumentat: "No podem tenir servidors que en comptes de fer la seva feina passin més temps omplint papers". Això afecta des de l'àmbit policial fins a altres sectors de l'administració, però també els agricultors o altres ciutadans quan han de fer tràmits.

Segons l'executiu, la transformació ha de ser "un procés gradual i profund" per "donar resposta a les actuals necessitats socials i econòmiques del país", en la línia de "millorar els serveis públics", la pedra angular d'aquesta legislatura, en paraules d'Illa. ¿I quan s'implementaran les grans transformacions que plantegin els experts? Un cop s'hagin dissenyat les propostes, una comissió formada per personal de les diferents conselleries farà un informe perquè es comencin a aplicar en els següents quatre mesos.

En paral·lel, el Govern aposta per redefinir un nou model de direcció pública professional, redissenyar l'Escola d'Administració Pública, a més de disposar d'un sistema d'ajuts a través d'una convocatòria pública per a joves estudiants d'oposicions. Segons Dalmau, pretenen donar "prestigi" i fixar un "mínim comú denominador" per poder accedir a càrrecs directius. Això no impediria que puguin ser destituïts si el tarannà és incompatible amb el de l'executiu, però "fixa uns mínims" i permetrà normalitzar que hi hagi diversos càrrecs que continuïn al seu lloc malgrat els canvis de govern.