El Govern no es retira de casos amb mossos ferits
L’unionisme rebutja aquest acord de JxSí i la CUP, i el PP demana la compareixença de Munté i Jané
BarcelonaLa tria dels processos judicials contra activistes dels quals el Govern es retirarà no és aleatòria, ni recau en la CUP -amb qui JxSí va pactar la mesura, com va revelar ahir l’ARA-. La línia vermella és molt clara: l’executiu no deixarà d’actuar com a part acusadora en els casos en què hi hagi mossos d’esquadra o altres funcionaris lesionats o atacats, o en què s’hagin malmès béns de la Generalitat. Així ho van deixar clar els representants del Govern i de JxSí que s’hi van referir ahir. L’oposició unionista, però, va carregar contra l’acord i el PP ja va anunciar que en demanarà explicacions.
De fet, mentre que la CUP va reclamar inicialment que l’executiu es retirés de tots els processos “per temes de persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes”, els representants de JxSí van replicar que s’obrien a reconsiderar el paper en els casos no motivats per “una agressió a efectius dels Mossos d’Esquadra”. La llista de set processos publicats ahir, per tant, seria la concreció d’aquesta condició. Així, per exemple, hi ha nombrosos processos oberts arran dels avalots de les vagues del 29 de març i del 14 de novembre del 2012, dels quals la Generalitat només es retiraria de quatre, en els quals no hi hauria agents lesionats.
Així, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va confirmar ahir a Catalunya Ràdio la “predisposició” del Govern a retirar-se dels casos esmentats, però matisant que pretén “analitzar diferents processos judicials sempre que no hi hagi una lesió o un menyspreu dels funcionaris i els béns públics”. Un portaveu del departament d’Interior també explica a l’ARA que en realitat el conseller Jordi Jané està “revisant tots els processos judicials” i, de fet, recorda que al juliol la Generalitat ja es va retirar de dos casos similars. Així, desvincula la decisió d’apartar-se de nous judicis i l’acord de la CUP. En tot cas, va avisar que seguirà en aquells on hi hagi agents ferits, funcionaris afectats o béns de l’executiu malmesos.
Sigui com sigui, un dels independents de JxSí que ha negociat amb els anticapitalistes, Lluís Llach, va admetre a RAC1 que van signar amb la CUP “que el Govern es retiraria de processos en què no hi hagués agressió contra institucions”. Així mateix, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va confirmar la tria dels set casos perquè no hi té lloc “violència cap als serveis de seguretat”. “La decisió ens sembla correcta, la compartim”, va insistir el dirigent republicà. D’altra banda, també va aplaudir la mesura l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (CUP), a La Xarxa, on va considerar “tota una declaració d’intencions” la retirada d’“acusacions que molts cops han sigut susceptibles de suposar una repressió contra el moviment d’esquerres i independentista”.
Malgrat tot, l’oposició unionista va carregar contra aquest punt discret de l’acord independentista. Així, el portaveu parlamentari de C’s, Carlos Carrizosa, va afirmar que seria “molt greu” que la Generalitat es retirés dels processos i va avançar que, si això es confirma, demanaran explicacions, ja que rebutja que “els pactes polítics arribin a no participar en la persecució de delictes”. De fet, el portaveu del PP a Catalunya, Enric Millo, va anar més enllà i, més expeditiu, directament va anunciar que ahir mateix demanaria la compareixença de Munté i de Jané al Parlament per aclarir les actuacions en aquesta matèria i, en concret, “si el suport implica que les accions violentes seran permeses a partir d’ara i la kale borroka catalana serà l’escenari habitual”.
Menys agressiva va ser la portaveu del PSC, Esther Niubó, que va alertar que el Govern haurà d’“explicar molt bé cas per cas” la retirada dels processos judicials. Ara bé, també va burxar sobre a “quin preu” es farà aquest gest, atès que va recordar que la CUP no s’ha compromès a aprovar els pressupostos.
Els sindicats de Mossos, en alerta
Es van sumar a les crítiques els principals sindicats de Mossos. “La Generalitat ha d’elegir si defensa la seva policia o si dóna suport als violents”, va etzibar Valentín Anadón, portaveu del SAP-UGT, que intueix “xantatge polític”. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, hi treu ferro: “Poden fer el que creguin més convenient per raons que ni han d’explicar”.
