Acció exterior

El Govern reprèn l'obertura de delegacions amb l'anunci d'una seu a Colòmbia

La reunió prevista amb el president Gustavo Petro s'ajorna per un conflicte al sud del país

Arribada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, al Palau de Nariño, per reunir-se amb el president de Colòmbia, Gustavo Petro
14/03/2023
3 min

BarcelonaEl Govern ha reconsiderat la seva posició de fa uns mesos i finalment sí que obrirà noves delegacions a l'exterior en aquest mateix mandat. Des del seu viatge institucional a Llatinoamèrica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha anunciat una de nova amb seu a Colòmbia. Ho ha fet, precisament, des de Bogotà, poc abans de la reunió que tenia prevista aquesta passada nit (hora catalana) amb el president del país, Gustavo Petro. La que havia de ser la trobada internacional de més alt nivell des que el repulicà lidera l'executiu català, però, s'ha hagut d'ajornar finalment per una "qüestió rellevant d'ordre públic i violència" al sud de Colòmbia, segons fonts dels dos executius. El president, per contra, s'ha reunit amb els ministres d'Exteriors i Hisenda.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb la delegació al país llatioamericà ja seran 21 les delegacions que la Generalitat tindrà a l'estranger, 20 de les quals s'han obert en els últims cinc anys. L'aplicació l'octubre del 2017 de l'article 155 va fer que es tanquessin totes menys la de Brussel·les. Quan ERC i Junts van recuperar el control de la Generalitat el juny del 2018, va començar el procés de reobertura i de creació de noves seus. D'aquestes 21, n'hi ha 13 de plenament operatives –Brussel·les, França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Europa Central, Portugal, Suïssa, Sud-est d'Europa, Països Nòrdics i Bàltics, Mèxic i Nord d'Àfrica–, cinc de parcialment operatives –Con Sud, Senegal, Àfrica Meridional, Corea del Sud i Japó– i dues de pendents de concretar –Andorra i Brasil.

El Govern justifica l'elecció de Colòmbia pel fet de ser "una de les grans potències regionals de l'Amèrica Llatina" i per la seva "ubicació estratègica" –té sortida al Carib i al Pacífic–, cosa que li dona accés "als mercats més importants de la regió". La Generalitat destaca tant els vincles econòmics amb aquest país –360 milions d'euros en exportacions el 2021, rècord històric– com els més emocionals –més de 7.000 catalans viuen en aquest país, i gairebé 55.000 colombians ho fan a Catalunya.

Gir de guió

L'obertura d'aquesta nova delegació suposa un gir en els plans exteriors del Govern. El novembre de l'any passat, recentment aterrada al capdavant del departament, la consellera Meritxell Serret va explicar al Parlament que la seva prioritat era "reforçar" i "consolidar" les actuals oficines, més que obrir-ne de noves. Dos mesos més tard, la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, apuntava en la mateixa direcció: "Prioritzem consolidar la xarxa ja existent i acabar d'engegar les creades el 2022".

Aquest fre a l'expansió de delegacions va generar una certa polèmica i crítiques vehements de Junts, ja que es va produir al mateix temps que el PSC exigia al Govern que frenés l'obertura d'oficines a l'estranger si volia el seu sí als pressupostos. Malgrat que el Govern va desmentir que el fre es degués a la pressió socialista, va resultar impossible que la situació no fes soroll. Ara el Govern reconsidera la seva posició anunciant la delegació de Colòmbia i no en descarta de noves.

L'obertura d'una delegació a l'exterior compta amb quatre grans passos: fer el decret de creació; nomenar un delegat; aconseguir l'adquisició de personalitat jurídica, i buscar una seu. Els dos primers passos són els més àgils, ja que depenen del Govern, mentre que el tercer i el quart són els més complicats, ja que cada país té la seva burocràcia. També es necessita un informe favorable del ministeri d'Exteriors espanyol: des que Josep Borrell va deixar la cartera i fins ara no ha sigut un problema.

Trobades amb els ministres d'Exteriors i Hisenda

Acompanyat de la consellera Serret, el president Aragonès ha arribat passades les 18 hores de la tarda (la mitjanit, hora catalana) al Palau de Nariño -la seu del president de la república-. Mentre esperaven Petro, que finalment no els ha pogut rebre, s'han pogut reunir de manera formal amb el ministre d'Exteriors colombià, Álvaro Leyva, segons fonts de Presidència. Després també ho han pogut fer amb el ministre d'Hisenda, José Antonio Ocampo.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit amb el Ministre de Relacions Exteriors de Colòmbia, Álvaro Leyva, al Palacio de Nariño, a Bogotà
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit amb el Ministre d'Hisenda de Colòmbia, José Antonio Ocampo

Els governs català i colombià s'han emplaçat a reagendar la trobada entre Aragonès i Petro en funció en funció de l'evolució de la situació del conflicte al sud del país. Segons diaris colombians, en aquests moments hi ha una "greu situació" a municipis com El Bagre i Antioquia, a la zona del Bajo Cauca. Els miners estan protestant des de fa dues setmanes i demanen a les autoritats decretar un confinament total com a conseqüència dels "greus vets de violència" per part d'alguns manifestants, tal com relata la premsa local.

stats