El Govern intenta reobrir la causa contra Casado pels atacs al català
Defensa al jutge que les declaracions contra la immersió no estan emparades per la llibertat d'expressió
BarcelonaEl Govern presentarà batalla als jutjats per intentar reobrir la causa contra l'expresident del PP Pablo Casado pels seus atacs contra el català. Així, segons ha pogut saber l'ARA, ja ha presentat un recurs al jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona contra la decisió del jutge d'arxivar la querella que va presentar inicialment la Generalitat contra el líder popular. Si el jutge va considerar que les paraules de Casado contra la immersió lingüística eren "desencertades i rebutjables" però no perseguibles penalment, la Generalitat va defensar que sí que són delicte. El punt clau del conflicte gira al voltant dels límits de la llibertat d'expressió.
El cas es remunta al desembre del 2021. En plena polèmica a Catalunya sobre si el 25% de les classes havia de ser en castellà, Casado se'n va anar a Galícia a fer un acte de partit i es va pronunciar així: "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions per no deixar anar al bany a nens perquè parlen en castellà?" Encara va afegir que hi havia infants que "per parlar castellà al pati els posaven pedres a les motxilles". No va portar cap prova. La Generalitat va aconseguir que s'obrís una causa contra Casado, que fins i tot va haver de declarar, però va quedar arxivada. El jutge el va amonestar per les declaracions, però va considerar que estaven emparades en la llibertat d'expressió.
Segons ha pogut saber l'ARA, el recurs del Govern se centra en demostrar que la llibertat d'expressió és un "dret fonamental" però en cap cas un "dret absolut". En definitiva, que Casado es va passar de la ratlla. A partir d'aquí, se cita nombrosa jurisprudència per mirar de demostrar-ho. Per exemple del Tribunal Constitucional (TC), que diu que no és un dret "il·limitat" si el que hi ha són "expressions indubtablement injurioses". També se cita el Conveni Europeu de Drets Humans i diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En una d'elles s'hi diu que té una "importància crucial que els polítics, en els seus discursos públics, evitin difondre paraules susceptibles de fomentar la intolerància". "Els polítics haurien de ser especialment escrupolosos", conclou.
En el seu recurs, el Govern intenta introduir altres variables agreujants. Es diu, per exemple, que les paraules de Casado van vexar tot un col·lectiu, els mestres, i que ho va fer utilitzant uns exemples "radicalment falsos" que, a més, involucraven "menors". "Les declaracions de Casado no només són incompatibles amb la tolerància, la pau social i la no-discriminació", sinó que "resten fora del dret a llibertat d'expressió".
Delicte d'odi
La Generalitat intenta demostrar que també hi ha un delicte d'odi que el jutge també va descartar quan va arxivar la querella. S'apel·la de nou a jurisprudència diversa, entre ella una sentència del TEDH que establia que perquè hi hagi discurs d'odi no cal que s'inciti a la violència –Casado no ho va fer–, sinó que n'hi ha prou "quan s'injuria, ridiculitza o difama de manera irresponsable certes parts de la població". A més, el Govern veu aquí un nou agreujant: tot plegat va ser proferit davant nombrosos mitjans que van fer que aquelles paraules fossin "àmpliament difoses". Finalment, la Generalitat no vol deixar cap escletxa i també reclama que no es consideri que Casado, que quan va fer les declaracions era diputat, tenia inviolabilitat parlamentària perquè no les va proferir "en l'exercici de les seves funcions". Era un acte de partit a Galícia. Si aquest recurs també fracassa, encara hi haurà marge per continuar litigant.