El Govern renuncia a fer el pressupost d'aquest any i elaborarà directament el del 2022

BarcelonaMisteri resolt. Catalunya no tindrà nous pressupostos aquest 2021 i la Generalitat haurà de viure fins a finals d'any amb els comptes prorrogats del 2020. Ho ha anunciat des del ple del Parlament el conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha justificat que no queda prou temps per dissenyar els números de l'any en curs, tramitar-los al Parlament i començar tota una negociació de final incert: "Estem al mes de juny", ha dit. Per compensar que no hi haurà comptes, ha assegurat que "la setmana que ve" ja farà una "primera ronda de contactes" amb tots els partits per començar a treballar en els pressupostos del 2022.

El Govern feia dies que esquivava aquesta pregunta sobre les finances de la Generalitat. El president, Pere Aragonès, va mantenir la incògnita en l'aire tant en la seva compareixença pública de dimarts com en la del Parlament de dimecres. Sobre el president pesava un dilema. D'una banda, tenia els principals sindicats del país i altres organitzacions socials reclamant-li fer els comptes del 2021 sense més dilacions i recordant-li que els actuals estan desfasats perquè es van dissenyar abans de la pandèmia. De l'altra, com a exconseller d'Economia Aragonès sabia que fer uns pressupostos comporta un enorme desgast per al Govern i que, en l'hipotètic cas que aconseguís aprovar els del 2021, tindrien una escassa vigència i de seguida s'hauria hagut de posar a fer els del 2022. ¿Decisió final? Fer directament els de l'any que ve. "Un pressupost requereix temps de negociació per fer-lo ben fet. El president i jo com a conseller treballarem per fer un bon pressupost", ha dit Giró.

La intenció inicial d'Aragonès, que la va anunciar el mes de febrer passat en campanya, era lligar la seva investidura a uns nous pressupostos. És a dir, que els partits que li prestessin els seus vots per ser president —finalment JxCat i la CUP— els hi garantissin també per aprovar uns comptes per la via ràpida. Però no va convèncer la CUP, i tampoc hi va ajudar la negociació agònica de tres mesos per formar govern que van mantenir JxCat i ERC.

Cinc pròrrogues en onze anys

El Govern acumula un nou fracàs en l'elaboració dels comptes. Des del 2010, quan va haver-hi el canvi de guàrdia a la Generalitat amb l'entrada de CiU i la sortida del tripartit, l'executiu català mai ha aprovat els pressupostos dins del termini. És a dir, amb prou temps perquè entrin en vigor l'1 de gener. A més, no només ha fet sempre tard, sinó que hi ha hagut vegades, com aquest any, que directament no els ha fet, ja fos per falta de temps o de suports parlamentaris. Des del 2010, sis vegades s'han aconseguit aprovar i cinc no. El PSC ha recordat a Giró aquesta trajectòria de retard i pròrrogues i el conseller ha fet propòsit d'esmena, tot i que ha recordat que tot just acaba d'entrar al càrrec i en política: "Jo no hi era, en aquest cambra", s'ha defensat. També ha promès uns comptes que ajudin a recuperar l'economia, però ha criticat que el sistema de finançament actual fa que Catalunya competeixi "lligada de peus i mans".

Giró ha fet l'anunci formal després que el PSC, en una interpel·lació al Parlament, tornés a pressionar per saber si hi hauria comptes o no. La diputada socialista, Alícia Romero, ha defensat que si avui mateix el Govern es posava a treballar en els números d'aquest any la votació final es podia celebrar "abans de marxar de vacances d'estiu". Ha lamentat que la pròrroga pressupostària actual sotmet el Govern a moltes "limitacions" a l'hora de prendre decisions. Com ja va fer ahir el líder parlamentari dels socialistes, Salvador Illa, Romero li ha tornat a oferir la mà per negociar els pressupostos. Per a l'executiu català, el soci prioritari és la CUP, però no es tanca portes. La primera prova és que, en la ronda inicial de consultes de la setmana que ve, Giró ha assegurat que citarà "els diferents grups".

Canvi de competències

Una altra de les novetats del ple ha sigut l'anunci del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, de fer un canvi en les competències d'habitatge. D'acord amb el pacte entre el president, Pere Aragonès, i el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, aquestes facultats pertocaven a la vicepresidència i a la conselleria de Polítiques Digitals, Territori i Agenda Urbana, però, després de "converses" internes —ha dit Puigneró— i amb el mateix Aragonès, es formalitzarà una modificació.

En una interpel·lació de la CUP, que li ha reclamat més habitatge públic i l'expropiació dels pisos buits per augmentar la disponibilitat de pisos, Puigneró ha apostat perquè les polítiques d'habitatge passin a dependre de la conselleria de Drets Socials, pilotada per Violant Cervera. Ha justificat que es tracta d'una qüestió "transversal" i un "dret social" prioritari per a la legislatura, de manera que creu que té més sentit que passi a ser part d'un dels departaments més caracteritzats per les polítiques socials. Tanmateix, fonts governamentals aclareixen que el repartiment concret de competències es determinarà en el decret d'àmbits del Govern, ja que podria ser que l'Agència Pública d'Habitatge, encarregada, entre altres coses, de la construcció del parc d'habitatge públic, es quedés a Vicepresidència —informa Núria Orriols Guiu.