El Govern demana "unitat" de cara a la Diada: "No és dels partits, sinó de la gent"

BarcelonaEl Govern ha volgut girar full aquest dimarts a la polèmica per l'exclusió de representants dels partits i de l'executiu de la zona de convidats a la manifestació de la pròxima Diada i ha fet una crida a la unitat per afrontar l'Onze de Setembre, un dia després que així ho reclamessin als partits l'ANC i Òmnium. "Defugim aquesta batalla, i considerem que la Diada no és del Govern ni dels partits, és la Diada de la gent i les entitats", ha afirmat la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha fet extensiva la voluntat d'unitat a la resposta a la sentència del judici del Procés.

Després de l'última reunió del consell executiu abans de les vacances, Budó ha deixat clar que si hi ha hagut alguna "expressió d'unitat" en els últims anys en l'independentisme ha sigut la celebració de l'Onze de Setembre, si bé ha assegurat que no s'ha parlat d'aquest tema al Govern. Al costat de Budó, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha afegit que aquesta unitat és un "repte de tots", tant entitats com partits, i ha deixat clar que "la gran força que ha permès fer passos endavant" ha arribat quan totes les parts han sigut capaces de "concertar col·lectivament".

Ni Aragonès ni tampoc Budó s'han referit al fet que exdirigents d'ERC hagin decidit no assistir a la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium, al considerar que aquest any es tracta d'una mobilització "antipartits" i, especialment, hostil amb els republicans. Els dos consellers, de fet, han confirmat que assistiran a la manifestació de les entitats. "Sempre hi ha representació del Govern, i jo hi assistiré", ha dit la portaveu, mentre que el vicepresident ha dit que hi anirà perquè fa 21 anys que assisteix a les mobilitzacions de la Diada. "Quan érem 1.500. I de vegades m'ha tocat portar una pancarta, estar amb els altaveus o repartir octavilles [...] en qualsevol circumstància, em seguiré mobilitzant l'11-S", ha dit.

Pressupostos: "La música sona millor"

Al marge de la Diada, Aragonès ha explicat que al setembre arrencarà la ronda de contactes amb els partits al Parlament per a la negociació dels pressupostos del 2020. Uns comptes, ha dit, que el Govern aprovarà a l'octubre i que posteriorment portarà al Parlament. Aragonès ha celebrat que hi hagi formacions, com els comuns o el PSC, que estiguin disposades a parlar dels números. "La música sona millor que l'any passat", ha afirmat.

Dit això, ha lamentat el fet d'estar treballant en els pressupostos "en un context d'absoluta interinitat del govern espanyol", que no ha facilitat la informació sobre quins seran ingressos del model de finançament, ha criticat. El vicepresident ha acusat l'executiu socialista d'estar "faltant a les seves responsabilitats", si bé ha remarcat que el seu departament tirarà igualment endavant els comptes de l'any que ve.

Inici dels tràmits per calcular el salari mínim català

Entre els acords que el Govern ha aprovat aquest dimarts hi ha l'inici dels "treballs tècnics necessaris" per calcular el valor d'un salari mínim català, tal com ha explicat Aragonès. L'acord també preveu que, un cop feta l'estimació, s'estudiï "la incidència de la seva implantació, incloent-hi el cost que tindria per a l'administració". Tots els tràmits, a càrrec dels departaments d'Economia i Treball, hauran d'estar fets en un termini màxim de tres mesos.

Un cop es presentin els resultats es convocarà el Consell de Relacions Laborals –format per agents socials, sindicats i patronals– per "iniciar un procés de concentració social" que faci possible un "salari mínim de referència diferenciat" a Catalunya. La negociació col·lectiva és l'única manera de poder establir aquest salari perquè que la Generalitat no té competències en aquesta àrea (són exclusives de l'Estat). "Allò que no ho pot fer la llei, ho pot fer l'acord", ha reivindicat Aragonès.

Mentre que CCOO va titllar fa uns dies la proposta d'"ocurrència", la UGT creu que hi ha moltes incògnites en el plantejament de l'executiu. Aragonès, però, ha defensat la necessitat d'impulsar aquest salari de referència davant del fet que el salari mínim de l'Estat sigui "uniforme" a tot el territori: "Genera inequitat i no dona resposta a les necessitats dels treballadors de Catalunya", ha argumentat, i ha deixat clar que aquest és un "compromís públic" del Govern per "reduir les desigualtats" al país.

Un altre dels acords del Govern explicat per Aragonès en roda de premsa ha sigut la recuperació del "projecte de política fiscal corporativa" de la Generalitat, derogat pel govern espanyol amb l'aplicació del 155. "L'administració catalana vol recuperar l'essència del pla de centralització dels pagaments dels tributs de titularitat estatal [...], l'anomenada 'tramitadora'", ha explicat l'executiu, i el vicepresident ha afegit que amb aquest model –que hauria d'estar definit el segon trimestre del 2020– es consolidaran les funcions de la Hisenda catalana.