El Govern reclama 12.300 milions a l'Estat en la reunió (sense acords) sobre el dèficit d'inversions
L'executiu espanyol admet la manca d'execució pressupostària a Catalunya però creu que s'ha distorsionat
BarcelonaDe la reunió de la Subcomissió Comissió Bilateral d'Infraestructures entre la Generalitat i l'Estat d'aquest divendres a Barcelona se n'esperaven pocs acords i molts retrets, i les expectatives no s'han vist desmentides. Després de dues hores i mitja de trobada a la seu del departament de Territori de la Generalitat, una cita sense consellers ni ministres, el Govern ha retret a l'executiu espanyol que "no hi ha cap explicació" per al dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. El govern espanyol ha admès el dèficit en inversions i ha assegurat que és una prioritat "revertir la situació", però també ha denunciat que s'ha buscat crear una imatge de deixadesa "que no s'ajusta a la realitat".
No només ha sigut una batalla de retrets, sinó també de xifres. En nom de la Generalitat, el secretari general de Territori, Ricard Font, ha reclamat a l'Estat 12.383 milions pendents. D'on surten aquests números? 3.000, de la disposició addicional tercera de l'Estatut –sobre infraestructures– que l'Estat havia de pagar entre el 2007 i el 2013 i que només va abonar dos anys. Els altres 9.000 milions, del dèficit inversor comprès entre el 2014 i l'actualitat, prenent de referència també el criteri que fixava el citat article de l'Estatut. En resum, Font ha assegurat que aquesta era la factura a pagar perquè "l'Estat recuperi el seu crèdit a Catalunya", almenys en matèria inversora.
L'origen d'aquesta reunió de la Bilateral l'hem de buscar fa dues setmanes, quan unes dades del ministeri d'Hisenda explicitaven que el govern espanyol només havia executat a Catalunya un 35% dels pressupostos estatals del 2021, mentre que en aquell mateix període n'havia executat un 184% a Madrid. Aquesta fotografia va indignar la Generalitat, que va pactar amb el ministeri abordar la crisi de les inversions en aquest òrgan bilateral.
Després de la compareixença de la Generalitat ha arribat el torn de l'Estat. El secretari general d'Infraestructures, Xavier Flores, ha admès que les xifres d'inversió són millorables, però ha afegit que les dades d'Hisenda no reflecteixen del tot la realitat i mereixen una anàlisi més "assossegada". Ha dit, per exemple, que si es mira a fons el document també hi apareix que el 2021 hi va haver a Catalunya 700 milions d'euros en "obra certificada", i això la converteix en la comunitat líder en aquest aspecte. També la que va rebre més diners d'Adif: 170 milions. "Volem executar més, és cert, però no és cert que Catalunya estigui en aquesta [mala] posició", ha resolt. Sobre els 12.383 milions d'euros que reclama la Generalitat, li han semblat unes xifres "cuinades" que l'Estat no reconeix.
Altres discrepàncies
Tampoc hi ha hagut acord en el diagnòstic sobre si l'Estat està complint o no amb les inversions de Rodalies o del Corredor Mediterrani, però els retrets han tornat a aflorar amb contundència quan ha arribat el moment de parlar del Quart Cinturó. Flores s'ha queixat que, quan ha volgut parlar del tema, els seus interlocutors de la Generalitat li han dit que no. "Se m'ha dit que això avui no tocava", ha lamentat. El problema, i el govern espanyol ho sap, és que és una obra que divideix els dos socis de Govern, ERC i JxCat. "La gent necessita saber els projectes que es volen fer", ha criticat el secretari d'Infraestructures. Per part de la Generalitat, Font ha admès que li han transmès que avui "no era el lloc" per parlar d'aquest assumpte i ha promès que, quan hi hagi una proposta en ferm de l'Estat, el Govern prendrà una decisió de manera "unitària".
Els dos executius han optat per no enviar els seus principals líders polítics a la trobada: no hi ha hagut ni ministres ni consellers. La delegació catalana ha estat encapçalada, a banda de Font, pels secretaris generals Núria Cuenca (Presidència) i Jordi Cabrafiga (Economia) i el director de Relacions Institucionals, Bernat Costas. A la part estatal, Flores ha estat acompanyat pels directors generals Fernando Galindo (Cooperació Autonòmica) i Javier Sánchez (Pressupostos).