El Govern assegura que no generarà "més incertesa" sobre la data de les eleccions

BarcelonaEls arguments de la Generalitat no han convençut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha decidit mantenir les eleccions el 14 de febrer. Ara és el Govern qui ha de decidir si accepta la sentència –que li serà notificada dilluns– o si la recorre al Tribunal Suprem. Aquest divendres el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, responsable directe del dispositiu electoral, ha garantit que el Govern "en cap cas" afegirà "incertesa" a la data electoral. No ha aclarit, però, si valoren l'opció de presentar recurs al Suprem, una opció que precisament contribuiria a qüestionar la data, especialment en cas que la Generalitat sol·licités mesures cautelars. La decisió es prendrà després d'haver llegit el raonament dels jutges. "Es confirma el despropòsit judicial davant l’evidència d’una situació epidemiològica molt complexa", s'ha limitat a assenyalar Solé.

El conseller ha garantit que ho tenen "tot preparat" per al 14-F i que els col·legis electorals i les meses seran "espais segurs". Tal com s'ha anat informant els últims dies i setmanes, tots els membres de les meses disposaran de mascaretes FFP2 durant tot el dia, pantalles facials i també gel hidroalcohòlic (a més d'exigir distància de seguretat als votants). També disposaran d'un equip de protecció integral (EPI) per fer servir entre les 19 h i les 20 h, la franja recomanada perquè votin les persones confinades (contagiats i contactes estrets), i als titulars i als primers suplents se'ls oferirà la possibilitat de fer un test d'antígens els dies previs (no serà obligatori). "Tenim la responsabilitat de celebrar unes eleccions amb col·legis i meses plenament segurs", ha insistit Solé.

Vot per correu

Els informes del Govern sempre han parlat dels col·legis com a espais segurs, però també han apuntat la possibilitat que s'incrementin els contagis per la mobilitat que es generi durant la jornada electoral. Per reduir el perill, el conseller ha demanat als ciutadans que respectin les franges horàries recomanades per l'executiu (de 9 a 12 per a la gent gran, de 19 a 20 per als confinats i de 12 a 19 per a la resta) i que els electors optin pel vot per correu. Fins a data d'avui –ha explicat– s'han rebut 121.000 sol·licituds de vot per correu (el 2017 se'n van registrar 70.000 durant tot el procés) i ja hi ha gent que ha començat a votar per aquesta modalitat. El vot per correu es pot sol·licitar a les oficines de Correus o bé de manera telemàtica fins al 5 de febrer, i els ciutadans podran exercir el vot per correu fins al 12 de febrer.

L'executiu argumentava que els efectes de la pandèmia eren una amenaça per a la "legitimitat" dels comicis, entre altres coses pel risc d'una gran abstenció i per la "por" que podia fer a la gent el simple fet d'anar a votar. Des del Govern també s'advertia del possible increment dels contagis com a conseqüència de la mobilitat durant la jornada electoral. L'executiu ha de decidir ara si recorre la sentència al Tribunal Suprem o si accepta la decisió del TSJC, malgrat que per terminis es preveu difícil que es puguin aturar les eleccions.