El Govern es querella contra el fiscal general de l'Estat i contra el fiscal superior de Catalunya
Mundó també avança que s'ha recorregut l'ordre judicial de precintar els col·legis
BarcelonaEl Govern s'ha querellat aquest divendres contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i contra el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i els ha acusat de prevaricació i usurpació de funcions en les seves actuacions contra l'1-O. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat que les querelles s'han presentat al Tribunal Suprem en el cas de Maza i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el cas de Romero de Tejada. L'executiu entén que tots dos han prevaricat en dictar instruccions contràries a la llei i que han usurpat funcions atribuint-se el comandament dels Mossos d'Esquadra quan l'Estatut atorga les competències a la Generalitat.
A més, la Generalitat també ha recorregut l'ordre judicial que s'ha fet arribar als Mossos, policies locals i cossos de seguretat de l'Estat de precintar els col·legis electorals. Mundó ha explicat que en el recurs demanen la suspensió immediata de l'ordre, tot i que ha reconegut que això dependrà del criteri del jutge.
Des del Centre Internacional de Premsa, el conseller de Justícia ha presentat el "decàleg de les violacions de la legalitat" que el Govern considera que ha comès l'Estat contra l'1-O. La primera, perseguir penalment un referèndum "quan no és delicte", tal com l'executiu s'ha encarregat de repetir des del primer dia. La llei 2/2005 va excloure la convocatòria d'un referèndum del Codi Penal. Mundó també ha situat en el decàleg el desplegament "desproporcionat" de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya. Segons ell incompleix la llei 2/1986 que parla de la "proporcionalitat, oportunitat i congruència" dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. "I a més és una irresponsabilitat mobilitzar 10.000 agents cap a Catalunya quan estem en alerta 4 sobre 5 pel terrorisme jihadista", ha afegit el conseller.
La designació del coronel Pérez de los Cobos per coordinar els Mossos d'Esquadra, "que incompleix l'Estatut", la intervenció de les finances de la Generalitat "sense passar pel Senat per aplicar l'article 155 de la Constitució", la persecució de les "manifestacions pacífiques" pel delicte de sedició, els escorcolls "sense ordre judicial", l'obertura de correu postal, la causa oberta contra 700 alcaldes, el tancament de webs, l'ordre de precintar col·legis electorals, la prohibició i suspensió d'actes de campanya electoral i les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat també han vulnerat la llei, en opinió del Govern.
A més de querellar-se contra Maza i Romero de Tejada i de reclamar la suspensió de l'ordre de precintar els col·legis, Mundó també ha explicat que la Generalitat ha reclamat l'aixecament del secret de sumari de la causa contra el referèndum que s'investiga des del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, la recusació del jutge José Antonio Ramírez Sunyer i el traspàs de tota la causa al TSJC, que ja porta una part de la instrucció. El conseller de Justícia ha criticat que el secret de sumari s'hagi allargat durant mesos, mesos en els quals es podrien haver realitzat "nombrosíssimes" intervencions telefòniques i de correus electrònics.
Multes il·legals
El conseller de Justícia ha afegit improvisadament un punt número 11 en el decàleg, un cop ha transcendit que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha amenaçat els membres de les meses electorals amb multes de fins a 300.000 euros. Mundó ha recordat que aquest fet ja ha sigut desmentit per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i ha definit aquestes possibles multes com a "il·legals".
La Generalitat també ha recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans diverses accions de la justícia espanyola, com les multes imposades pel Tribunal Constitucional als membres de la Sindicatura Electoral, que van deixar el seu càrrec per no haver-hi de fer front, i contra les detencions de l'ex secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové, i del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, "per la vulneració de drets fonamentals en el moment de la seva detenció".
Interpretació dels resultats
El Govern no ha fixat cap mínim de participació en el referèndum. Mundó ha recordat que la Comissió de Venècia recomana que no es fixin aquests mínims de participació. Ara bé, ha explicat que la repressió del referèndum per part de l'Estat no pot ser immune a les interpretacions que es facin dels resultats. Per això, segons el conseller, "les votacions s'han d'entendre en funció del context en què es produeixen". "Sembla clar que quan la votació es produeix dins d'una repressió injustificable, tothom pot entendre que s'han de ponderar els percentatges de participació a l'hora de considerar vàlida la xifra final".