El Govern celebra que "molts mitjans internacionals" coincideixin a assenyalar que el del 9-N és un judici polític

BarcelonaDes que es va anunciar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau seurien al banc dels acusats per l'organització del procés participatiu del 9-N, el Govern no ha dubtat a definir l'acció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a "judici polític". Aquest dimarts ho ha reiterat la portaveu de l'executiu, Neus Munté, que ha celebrat que no només el Govern opini d'aquesta manera. "El que està succeint al TSJC interessa més enllà de les nostres fronteres. I la lectura que es tracta d'un judici polític no només la fem obertament des d'aquest Govern, sinó que també la fan molts mitjans internacionals", ha assenyalat. Munté ha negat que les mobilitzacions de dilluns fossin una estratègia de pressió als jutges i les ha emmarcat en el rebuig a la judicialitació de la política.

Munté ha criticat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que ha qüestionat la independència dels manifestants, i ha afirmat que el Govern els "volia fer creure" que al TSJC començava un judici polític. "No és que ho vulguem transmetre, és que ho és", ha respost la consellera de la Presidència. "La ciutadania pot formar-se'n la seva pròpia opinió i no necessita que ni el Govern ni les entitats ni les persones assegudes al banc dels acusats els diguin que aquest és un judici polític", ha afegit.

La mobilització a les portes del TSJC "no és una politització de la justícia, sinó una crítica a la judicialitació de la política", i ahir Catalunya en "va tenir una bona mostra". "No hi ha base legal per a aquest judici, que és eminentment polític", ha insistit.

Malgrat que la Generalitat no es cregui l''operació diàleg' que l'Estat diu que ha començat a Catalunya, el president, Carles Puigdemont, manté l'oferiment per reunir-se amb el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy. "No hi insistirem més", ha explicat Munté, tot reiterant que la Moncloa ja sap quina és la seva voluntat. "No tenim cap novetat al respecte", ha indicat.

Els 34 incompliments de l'Estat

Fa alguns dies, l'ARA publicava la llista de les 26 sentències del TC que el govern espanyol "ha desobeït". Aquest dimarts, sobre la taula del consell executiu s'ha abordat precisament la qüestió dels incompliments de l'Estat a les sentències judicials. La Generalitat nega que els tres acusats en el judici del 9-N incomplissin cap resolució judicial, ja que van ser els voluntaris els que van donar l'impuls definitiu a la consulta sobre la independència de Catalunya. En canvi, assegura que el govern espanyol acumula desenes d'incompliments en aquest sentit. En la reunió del consell executiu d'aquest dimarts s'ha posat sobre la taula la llista de les 34 sentències fermes del Tribunal Constitucional (TC) del Tribunal Suprem i també de la justícia europea que la Moncloa es nega a complir.

"Ens acusen d'un presumpte desobediència del Govern, quan és l'Estat qui acumula 34 incompliments de sentencies fermes", ha criticat la consellera. En beques universitàries s'incompleixen tres sentències i ja fa més de 20 anys que l'Estat incompleix la llei en matèria d'ajuts a l'estudi. "L'última sentència, del maig del 2016, torna a exigir el traspàs de les beques a la Generalitat, fet que permetria ampliar els ajuts en 150 milions d'euros", explica el document que ha distribuït el Govern.

La descentralització de les subvencions en molts àmbits diferents és una altra de les qüestions pendents. Per exemple, "hi ha 24 sentències de diferents tribunals que donen la raó a la Generalitat en la descentralització d'ajuts i subvencions en càrrec a l'IRPF, en matèria d'immigració i serveis socials". Segons el Govern, l'incompliment d'aquestes sentències fermes fa que les persones vulnerables deixin de rebre 20 milions d'euros anuals. Tres sentències més relacionades amb el medi ambient i quatre de vinculades a l'àmbit cultural.

Tot i que no es relacionen amb sentències fermes, el document elaborat pel Govern també recorda altres incompliments en matèria de pobresa energètica i desnonaments relacionats amb la legislació europea, a més d'altres queixes tradicionals de Catalunya, com la disposició addicional tercera de l'Estatut, el pla de Rodalies i la insuficient dotació de la llei de la dependència.

Malgrat els 34 incompliments, la Generalitat es resigna a seguir criticant la situació, i no preveu iniciar cap acció legal per reclamar que l'Estat compleixi les sentències.

40è aniversari del retorn de Tarradellas de l'exili

Segons ha informat Munté en roda de premsa, el consell executiu ha acordat aquest dimarts commemorar durant el 2017 el 40è aniversari del retorn de Josep Tarradellas de l'exili. "Va ser un punt d'inflexió en la recuperació de les llibertats de Catalunya", ha subratllat la portaveu de l'executiu. L'actual directora dels arxius de Tarradellas i Francesc Macià serà la comissària dels actes que es faran durant aquest any i que començaran al març al Palau de la Generalitat.