El Govern avisa que batallarà "fins al final" per evitar que les eleccions siguin el 14-F

BarcelonaL'embolic polític que s'ha generat amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de mantenir la data de les eleccions el 14 de febrer –i paralitzar-ne provisionalment l'ajornament– s'ha traslladat aquest dimecres al Parlament. Ho ha fet de la mà del mateix Govern, que ha decidit portar el tema a la diputació permanent. El vicepresident, Pere Aragonès, ha avisat que l'executiu català no dona la batalla per perduda i enllestirà avui mateix les al·legacions que presentarà davant el TSJC per intentar recuperar l'ajornament i que es voti finalment el 30 de maig. "Batallarem fins al final per defensar el 30-M", ha proclamat. Tota l'oposició menys la CUP ha criticat el Govern per la seva "incompetència", ja que considera que el problema és que el decret que va fer per desconvocar la jornada electoral estava mal fet.

Aragonès ha demanat la paraula per intervenir i explicar-se, tot i que inicialment no estava previst (la mesa ho havia acceptat poques hores abans). El seu discurs ha començat carregant contra el TSJC: "Preocupació, perplexitat i indignació" per la decisió de mantenir els comicis el 14-F. L'argument del Govern és que no s'hauria de votar per un motiu sanitari i per un motiu democràtic. El sanitari, perquè veu poc recomanable citar més de cinc milions de persones a les urnes en un context de tercera onada. El polític, perquè està convençut que "hi ha el risc d'un augment molt gran de l'abstenció" pel fet que la gent, amb la pandèmia desfermada, optarà per anar menys a votar. En definitiva, per a Aragonès és de "sentit comú" canviar la data electoral i ha parlat de la decisió del TSJC com una "judicialització" més de decisions que emanen del Parlament o del Govern. És a dir, un dard més dels jutges cap a la política, com passa amb episodis vinculats al Procés.

L'oposició ha fet un relat completament diferent. És veritat que la majoria de partits continuen sent partidaris de l'ajornament electoral per motius sanitaris, però consideren que el problema és que el Govern va fer un decret per desconvocar les eleccions molt millorable. No compren, ni de llarg, que la culpa sigui del TSJC. El líder de Cs, Carlos Carrizosa, ha assegurat que ell ho va veure venir el mateix divendres, quan es van decidir ajornar els comicis: "Vaig agafar el decret i vaig pensar: «Aquí tindrem problemes»". La portaveu dels socialistes, Eva Granados, ha seguit en la mateixa línia considerant que el decret és més propi d'un govern que vol una "tupinada" que d'un que cerca "la seguretat jurídica". "Està clar que Catalunya necessita un ajornament electoral, però el Govern no ha sabut ajornar les eleccions", ha reblat la líder dels comuns, Jéssica Albiach. Per a Alejandro Fernández, tot es resumeix en dues paraules: "Incompetència i xuleria".

La CUP demana calma

La CUP no s'ha alineat amb cap dels dos bàndols que s'han creat en l'hemicicle i ha demanat calma. El diputat Vidal Aragonés, advocat de professió, ha argumentat que el que s'ha limitat a fer el TSJC és "una mesura cautelar de manual". És a dir, que l'ajornament encara és possible i que ara mateix no es pot donar res per fet. Fins i tot s'ha atrevit a fer un pronòstic que és que el tribunal no dirà "ni blanc ni negre" i que podria dictar una data alternativa. "Vagi preparant dos decrets més", li ha recomanat al vicepresident del Govern, que aquest matí considerava la mateixa tesi.

ERC i JxCat han defensat el relat del vicepresident, és a dir, que tot plegat torna a ser un intent dels jutges per interferir en la política catalana, aquesta vegada, per afavorir el PSC. "El règim ha canviat de candidat i si abans era Arrimadas ara és Illa", ha dit Sabrià. Tot i coincidir en aquest punt, JxCat ha llançat un dard al seu soci de Govern pels pactes al Congrés que en l'últim any ha fet amb el PSOE. "No es pot venir aquí a atacar el PSC i donar els vots gratis al PSOE al Congrés de Diputats", ha exposat Albert Batet.