El Govern vol tenir a punt el banc públic abans del 2014

BarcelonaEl Govern posa fil a l'agulla en una de les noves estructures d'estat: dotar-se d'un banc públic que, a més, contribueixi a la recuperació econòmica del país impulsant el crèdit a les pimes. El departament d'Economia ha iniciat els tràmits per convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en el banc públic català.

L'agència creditícia del Govern ha tret a concurs sis contractes d'assessoria per tenir-ho tot a punt de cara a sol·licitar al Banc d'Espanya la fitxa bancària, un fet que podria produir-se a finals d'any, segons han explicat a l'ARA fonts pròximes a l'executiu català. Tenir un banc públic català és el tercer punt -d'entre 60- de la llista de prioritats del Govern detallada en el pacte firmat per CiU i ERC a l'inici de la legislatura, només després de la consulta i la Hisenda pròpia.

Per aquest motiu, l'executiu liderat per Artur Mas està disposat a explorar totes les vies amb l'objectiu de disposar d'un banc públic, com a molt tard, l'any 2015. Per això ha encetat dos processos: el parlamentari i un de més tècnic. Per una banda, a principis de juny el Parlament va admetre a tràmit la proposició de llei d'ERC per dur al Congrés la demanda perquè l'ICF pugui actuar com un banc públic.

La cambra baixa espanyola hauria d'adaptar l'ICF al dret vigent en matèria d'entitats de crèdit. A la pràctica només caldria afegir l'ICF a una llista que ara només està formada per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) -dependent de l'Estat-, els bancs, les caixes d'estalvi, les cooperatives de crèdit i els establiments financers de crèdit.

Sol·licitud al Banc d'Espanya

La segona via, de caràcter tècnic, és obtenir la fitxa bancària de mans del Banc d'Espanya. El Govern ja fa temps que té contactes amb el regulador bancari espanyol per bastir ponts i facilitar la conversió de l'ICF, però ara ha decidit passar a l'acció i iniciar els tràmits per transformar la institució.

Per això ha licitat sis contractes (per un valor total de 764.417 euros) que tenen com a objecte, entre d'altres, el disseny i creació dels manuals de gestió de riscos en el sector financer, l'assessorament per a la implementació de la funció d'auditoria interna de l'ICF i l'"acompanyament en la sol·licitud i tramitació íntegra del procediment per obtenir la qualificació d'entitat de crèdit de l'Institut Català de Finances, enfront el Banc d'Espanya".

Dels sis contractes, dos ja han estat adjudicats. L'ICF ha encarregat a la consultora Deloitte l'assessorament pel compliment de les obligacions fiscals relacionades amb la normativa de transaccions econòmiques entre empreses del mateix grup. I ha adjudicat a la firma BDO l'aplicació a l'ICF de la normativa en matèria de prevenció de blanqueig de diners.

L'ICF pretén tenir-ho tot a punt per traslladar formalment la sol·licitud de fitxa bancària al Banc d'Espanya abans del 2014, l'any previst en l'acord CiU-ERC per a la consulta d'autodeterminació. Des del Govern es confia que el regulador examinarà l'expedient des d'un punt de vista purament tècnic, però també existeix el temor que l'Estat veti la petició per raons polítiques, atenent al procés sobiranista encetat.

La Generalitat vol aprofitar el procés d'unió bancària impulsat a la Unió Europea -segons el qual les entitats financeres passarien a estar fiscalitzades pel Banc Central Europeu (BCE)- perquè l'ICF comenci a operar com una autèntica banca pública. Això permetria a l'ICF tenir accés a més finançament i en millors condicions, per exemple, participant en les subhastes de crèdit del BCE. Aquesta institució, presidida per Mario Draghi, reclama que la unió bancària comenci a ser operativa l'any que ve, però Alemanya es manté reticent. Si la via del Banc d'Espanya s'encalla, el Govern planteja obrir converses directament amb el BCE per dotar-se de banca pública.

L'ICF, dirigit per Josep Ramon Sanromà, ha potenciat durant els últims anys el finançament de pimes i autònoms, en detriment dels préstecs al sector públic. L'objectiu del Govern no és crear un banc minorista que presti als ciutadans, sinó un instrument per facilitar el crèdit a les pimes. No obstant, un cop obtinguda la fitxa bancària, totes les portes estarien obertes. I en un futur podria fer possible obrir dipòsits a clients o permetre'n una minoritària participació privada. O dotar de recursos la Generalitat en casos extraordinaris si Madrid frenés les transferències.

Entre el 2011 i el 2012 l'ICF va facilitar finançament a més de 8.500 empreses -el 98% de les quals pimes i autònoms- per un import global de més de 1.700 milions d'euros. Els principals indicadors financers i econòmics d'aquest període situen el grup ICF en un nivell de solvència del 24,3%, mentre que el coeficient requerit al sector financer és del 9%. La morositat de la institució és del 9,8%, per sota de la mitjana del sector (11,4%). L'ICF ha tancat els dos últims exercicis amb beneficis: de 4,4 milions d'euros el 2011 i de 3,8 l'any passat.

Ara com ara, la seva conversió en banc públic està en mans de Madrid, ja sigui en el cas del Congrés de Diputats o del Banc d'Espanya.