El Govern creu que Borrell donarà volada al Procés a la UE

BarcelonaLluny de lamentar el futur nomenament de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea, que des del ministeri d’Exteriors ha combatut en tots els fronts l’activitat de l’independentisme fora de l’Estat, el Govern ha volgut capgirar el relat dient que la seva designació com a alt representant de la UE donarà volada al Procés. La portaveu de l’executiu català, Meritxell Budó, va afirmar dimecres que si el fins ara ministre d’Exteriors espanyol “continua alimentant el debat” sobre el conflicte català “deixarà definitivament de ser una causa interna per entrar de ple en el marc de debat i discussió europeu” - informa Ruth Pérez Castro -. Des de Manresa, on el consell executiu es va reunir de manera extraordinària per reivindicar el pòsit històric de la ciutat en el catalanisme polític, la consellera de la Presidència va considerar que en el seu càrrec a la Moncloa Borrell “no ha parat d’encendre focs” i “crear conflictes diplomàtics”, i ha lamentat que l’última de les accions que farà serà portar a la justícia la reobertura de les delegacions catalanes del Regne Unit, Suïssa i Alemanya.

El futur cap de la diplomàcia europea va tornar a defensar dimecres el tancament d’aquestes oficines a l’exterior del Govern amb l’argument que “són instruments al servei de la propaganda independentista”. “Vol que mirem a una altra banda i que fem veure que no veiem res?”, va deixar anar en una entrevista a la SER. Des dels mateixos micròfons, Borrell va reivindicar el seu dret a opinar sobre l’independentisme, que a parer seu busca imposar un “pensament únic” a Catalunya, però també va voler deixar clar que no utilitzarà el seu nou lloc per combatre o bloquejar el Procés des d’Europa. “El representant de la UE per a política exterior i de defensa no s’ocupa dels problemes interns dels estats”, va dir, en la línia oposada al que havia esgrimit el Govern i reproduint el discurs de la no ingerència que mantenen fins ara les institucions europees.

La Comissió Europea, de fet, va tornar dimecres a rentar-se les mans en un altre assumpte relacionat amb el Procés. Va tombar l’intent del Consell per la República -pilotat per Carles Puigdemont- i l’ANC de sancionar Espanya per la “vulneració de drets civils i polítics” a Catalunya. Es tractava d’una iniciativa ciutadana, impulsada al maig com una de les primeres del Consell per la República, en què es demanava a la Comissió i al Parlament que avaluessin la situació a Espanya, així com els “riscos sistèmics” pel que fa al compliment de les regles i principis de la UE, i es plantejava la necessitat de prendre mesures per millorar la democràcia a l’Estat i la garantia dels drets i llibertats de les minories. La Comissió, però, va respondre ahir que això no forma part de les seves atribucions i va retreure als promotors de la demanda que no l’instessin a fer cap “acte jurídic” concret. Aquest és, diu la Comissió, l’únic objectiu que pot tenir una iniciativa d’aquest tipus.

Un altre recurs a Luxemburg

Davant la negativa de la Comissió Europea d’examinar la demanda, aquest dimecres l’ANC i el Consell per la República ja treballaven en un recurs al TJUE. Serà la tercera carpeta del Procés que li arriba aquesta setmana a aquest tribunal amb seu a Luxemburg, ja que també estudiarà el recurs de Puigdemont i Toni Comín contra el Parlament Europeu per no haver-los reconegut com a diputats i la qüestió prejudicial, sol·licitada pel Tribunal Suprem, sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe.